tag:blogger.com,1999:blog-914222202843439405.post4451502134933225223..comments2012-04-25T21:25:21.858+02:00Comments on Sota un cel ben blau: Castanyer d'en Cuc: l'últim any?Francesc Ponsahttp://www.blogger.com/profile/18310092342955835400noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-914222202843439405.post-33176200057852680932010-12-08T09:01:22.055+01:002010-12-08T09:01:22.055+01:00UIII
es nota que els aires de muntanya ajuden a f...UIII<br /><br />es nota que els aires de muntanya ajuden a fer anar les neurones... fins i tot a 'obrir' calaixets i activar cables... jajajatietanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-914222202843439405.post-50168839436310051842010-12-03T13:21:24.870+01:002010-12-03T13:21:24.870+01:00"Normal" és el que segueix la norma. Ara..."Normal" és el que segueix la norma. Ara bé, qui dicta la norma és "normal"? Pensem-hi caminaires!Francesc Ponsahttps://www.blogger.com/profile/18310092342955835400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-914222202843439405.post-1765510442697050042010-11-29T23:02:08.334+01:002010-11-29T23:02:08.334+01:00En boca del "gran" Fernando Alonso: &quo...En boca del "gran" Fernando Alonso: "Las condiciones normales son las que menos se dan normalmente" jajajajajajajajaaja Qui és "normal" del grup de caminaires???<br />PIT I AMUNT!!!mottahttp://www.capgrossos.catnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-914222202843439405.post-18872175122228565042010-11-29T15:52:43.174+01:002010-11-29T15:52:43.174+01:00La veritat és que la majoria de vegades que retem ...La veritat és que la majoria de vegades que retem al temps, ens surt bé. La setmana passada qui va poder anar a la Marxeta va gaudir d'uns bosc acabat de regar, les olors i les sensacions van ser de pura tardor i Natura.<br /><br />Ahir, al Castanyer, més del mateix.<br />Sortiem a una hora ben decent, fins i tot prou tard com perquè l'hora que havia de ser del 'vermout' ens trobéssim als responsables de la fonda preparant els dinars! i res, cap a casa si volem fer unes olivetes... vam acabar al local.<br /><br />Però què m'en dieu?... em repeteixo força, però en aquestes caminades descobrim, a vegades nous racons... fins i tot en els que ja hi hem estat, ara potser hi trobem una fisonomia nova... (el temps passa per tot!) això si parlem del bosc... perquè el que ens enriqueix, és el fet que tot caminant deixem anar pensaments, sensacions i emocions... i tot queda més distès...<br /><br />Tenim la sort de comptar amb companys i companyes amb qui encetar converses més o menys profundes, més o menys importants, però estan allà. Per escoltar, per compartir, per discutir i així ajudar a veure les coses amb altres punts de vista... i créixer, al cap i a la fi, oi?<br /><br />Tot i que tots em tenen per molt xerraire, no ens descobrim res nou... , gaudeixo també molt de les estones que només observo, miro, escolto, i sento... sento com em batega el cor per l'esforç, sento que bé que n'estic quan toca un trosset de camí al solet, o quan finalment semblava que costava però hem arribat i gaudim d'un paisatge fantàstic,... quan sento la companyia i diversitat de tots nosaltres... i quan em sento part d'alguna cosa més gran que jo mateixa, i quan comencem converses que ens ajuden a descobrir nous limits o que per d'altres no n'hi ha de limits... què voleu, m'agrada! deu ser per tot això, que tot i que a vegades fa mandra llevar-se d'hora l'unic dia que pots mandrejar, t'hi acabes llevant i arribes amb un somriure al punt de trobada... grillats, potser sí que ho estem una mica... però és tot tant relatiu!tietanoreply@blogger.com