Sota un cel ben blau

Informació Turó del Galzeran o d'en Mates del proper 5 de febrer

2012-01-29T20:12:00.011+01:00

Sortida del local: 5 de febrer a les 7:30h. Cotxe fins a Tiana.

Distància: 12 km.

Horari: 3 h. 30 m. aprox.

Desnivell acumulat: 900 m (+450;-450)

Dificultat: fàcil recorregut per pistes i camins amples.

Es tracta d'una sortida matinal per fer un tomb per la Serralada de Marina. Sortirem de Tiana i pujarem pel dret fins a la carena, passant pel Santuari de la Mare de Déu de l'Alegria. Pujarem per una pista que, en algun moment, la pujada és forta. Un cop al peu de turó, farem una ruta circular per conèixer millor aquest indret. Visitarem la galeria megalítica de Can Gurri, les fonts d'en Gurri i del Llorer per, finalment, fer l'ascensió al Turó del Galzeran (484 m). Si ensopeguem un bon dia, la vista és magnífica. Al cim trobem un vèrtex geodèsic que pot presumir que fou utilitzat per al mesurament del meridià de Dunkerque a Barcelona, l'any 1.794 que serví per a determinar la longitud del metro.

Organitza: Agustí Galan.

Vidrà, sense vidre i a caminar!!!

2012-01-29T19:49:00.004+01:00

Sol i un matí excepcional d'un 22 de gener amb temperatures tropicals.
Iniciem el recorregut a Vidrà, 50 metres enllà d'on hi ha "el bar del poble" i on assenyalen les fletxes dels camins marcats a l'inici.
Caminem en baixada a les 9:00 i entre salt i salt trobem un WC natural format per troncs de faig. De faig pipi, en diuen.
Al cap de poca estona comencem la remuntada cap al Puigsacalm, seran uns 700 metres de pujada suau i per una obaga fresqueta i sense gaire humitat. En un parell d'horetes fem un esmorzaret a la solana i caminem 30 minutets més cap al cim, vorejant el precipici que deixa bracons als peus.
Des del cim s'albira al nord el Canigó, a l'est el Pedraforca i al sud .. al sud un mar de boira d'on en surt montserrat i el montseny a l'altra banda.

20120122 Caminada Vidrà

Seguint la baixada pel dret anem a buscar una pista forestal glaçada on hi fem algunes aterrades forçades, a cops de cul el guia, però que ningú el segueix. Vorejant la muntanya, trobem una cascada glaçada a una vessant i un rierol amb un petit salt d'aigua eu és el "salt del Sallent".
Desil·lusionats, seguim la recerca cap a un lloc assolellat per fer l'equador de la caminada, cap a les 13:30 en un prat al davant d'una masia descuidada.
De camí trobem el real salt del Sallent, un riu glaçat pel fred i una pixeradeta que regalima per un precipici de poc més de 140 metres. Algú sap trobar els capgrossos que es troben a la foto? n'hi ha d'haver 5!!!

Cap a les 14:30 reprenem la marxa i seguim un petit ascens de 500m fins al coll que ens durà a Ciuret i 4 km més tard al mateix lloc d'on hem sortit, si bé en una ruta feixuga i bastant "vete por culo" a causa de l'asfalt que cansa els peus. Un esperit guiri s'apodera de nosaltres.
Al final arribem a temps al local per a poder degustar el Pastís de Caminada (tipic alemany, i deliciós com sempre) a més de veure el Barça. Visca les caminades amb final PASTIS!!!!!

Al final, 8h de caminada, uns 35 km a un bon ritme i tothom il·lusionat per a poder fer una segona volta. Qui s'hi apunta???? Potser esperem un dia més fresquet, no??

Àlbum i vídeo "Creu de Canet" (08/01/12)

2012-01-08T20:55:00.008+01:00

Un altre dia ja posarem l'enxaneta de cara.

ATENCIÓ! ACHTUNG! WARNING! ATTENTION! ALERTA!

2012-01-08T17:14:00.002+01:00

Pels que llegiu poc sovint el bloc:

A la sortida del dia 22 es prega puntualitat estricta, sortint a les 6:30 del local EN PUNT, per tal d'aprofitar les escasses hores de sol que ara tenim.

La ruta és circular, de 30 km i consta d'un ascens al Puigsacalm que té unes vistes precioses.
Seguidament es voreja el penjat de la serralada fins arribar a la part superior d'una cascada de 140m de desnivell (3 cordades pels qui la vulguin fer en ràppel, un altre dia).

Estaria bé anar preparat pel fred (la sortida es fa des de VIDRÀ) i portar frontal o armilla per si acabessim més tard de les 17 (comptant 1horeta llarga per dinar a la cascada a les 14:00).

Durant la preparació vam coincidir amb bastanta gent que feia trams iguals, pel que sospito que deu ser assequible malgrat la distància coberta.

Salutacions i visca els torrons!!

motta

Creu de Canet

2012-01-08T17:05:00.003+01:00

Un sol magnífic ha presidit l'ascens a la Creu de Canet, cobrint quasi 200m de desnivell en poc més de 2km que s'han cobert d'allò més bé, amb ple de somriures nadalencs i panxes ben plenes de torrons.
No obstant, el nostre cuiner Guiri ens ha seguit oferint delícies gastronòmiques de Rosella i xocolata a més de Lebkuchen, típicament Alemany.

Mentre les més menudes han sabut gaudir d'una pujada relaxada, els més ganàpies hem hagut de seguir un eslàlom per tal de no caure en cap dels nombrosos paranys que ens han posat els aborígens de la zona i la seva fauna local.
De totes maneres, l'ascens ha estat vertiginós, amb un ritme palpitant (especialment els que portaven les motxilles de nena o de menjar) i s'ha pogut culminar amb una "torreta" de tres, en part gràcies a la participació rècord de 33 assistents!!!!

Per no faltar a la tradició, hem desmoralitzat als ciclistes que no havien punxat en l'ascens fins que han acabat punxant al cim i ens hem fet la foto de rigor amb el DOMÀS.

Sols queda seguir pendent de les següents caminades,

A reveure!!!

Àlbum fotos "Ruta dels Castells" (11/12/11)

2011-12-28T19:39:00.002+01:00

A mesura que es vagin rebent més fotografies, les anirem afegint a l'àlbum.

Per Sant Esteve, toca Matagalls!

2011-12-21T11:06:00.001+01:00

En els darrers anys per Sant Esteve s'ha consolidat una sortida fora de calendari : la pujada al Matagalls per fer lloc als canelons. I per no perdre la tradició, enguany hi tornem. Com podeu veure a la foto, la sortida de l'any passat va ser un èxit d'assistència. A veure aquest any...

Dia: 26 de desembre
Hora de quedar: a les 8 del matí al local dels Capgrossos.

Informació Ruta Creu de Canet del proper 8 de gener

2011-12-13T08:59:00.012+01:00

CREU DE CANET - Maresme

Sortida del local : 09,00 h.

Temps: 3 hores.

Dificultat: fàcil, familiar.

On començarem a caminar, a la Misericòrdia? Proposo començar a la rontonda Rda. Sant Jordi/Rda. de Dr. Anglès/carrer de Sant Marc:

Recomano portar esmorzar. Com sempre, em toca pastissos i si fa fred porto vi calent.

Familiar? per canalla petita? és per a tothom - encara busco un carrito per portar coses ...

Saludos,

Sebastian Burchardt

Ruta dels castells

2011-12-12T09:04:00.001+01:00

Aquesta caminada ha començat a dos quarts de deu, en un dia que ha demostrat ser assolellat El primer rencontre l'hem tingut moments abans al costat del "Palau del pollastre i la patata", on llegim amb goig el resultat del dia anterior (i alguns el descobrim de bell nou).
Tant bon punt arrencats, comencem a veure bolets, espàrrecs (a 11 de desembre!!!!) i en collim alguns mentre que el ritme marcat pel grup del començament desborda energia, pel que ens hem d'aturar per compactar el grup.

Un garrotí matiner ajuda a despertar les reflexions "N'hi ha que són uns figues toves/ i que es diuen de la Joves/ però per pujar a la graella/ haurien d'ajuntar-se amb la Vella", sobretot les reflexions castelleres.
Travessant Torrelletes troben un balcó que presenta una decoració peculiar: un escut del barça acompanyat de dos cans, l'un rosega l'escut del Madrit i l'altre el dels Pericos. Aquesta troballa ens recorda que és hora d'esmorzar i de preguntar-nos què porta en Guiri a la motxilla.
Mentre el nostre cuiner alemany no es decideix, comencem amb els aglans de l'alzina on seiem a esmorzar. Parlem de mugrons escaldats, de samarretes tècniques i reprenem la marxa cap al castell de Sant Pere de Castellet, una propietat d'Abertis (si, si, els de les autopistes) que havia estat un assentament prehistòric, íber, romà i posteriorment fortificat com a castell. Cap a principis del segle XX va pertànyer a un noble, que no el podia mantenir i el va donar a un hospital infantil, que tampoc se'n podia fer càrrec de la despesa i el va deixar caure fins que no en quedava res més que quatre pedres a terra. Ara és un castell radiant, nou i modern que es pot visitar (sota reserva i en grups d'estrictament 15 persones) de forma guiada.

Com que no hi ha gana per menjar ni ganes d'esperar a poder visitar el castell, es reprèn el camí de tornada cap a Penyafort, on dels tres grups que acaben fent-se pels ritmes, dos acaben agafant més gana per diferents "rutes alternatives".
Al final del trajecte, dinem i ens estirem a l'herba, donem un cop de mà al guiri -que generosament es deixa buidar les carmanyoles plenes de pastissos- i reprenem el camí cap a casa, acomiadant-nos de l'"alcoholera catalana" que hem descobert allà.

Concloem recordant que tenim una matinal el dia 26 per agafar gana de Sant Esteve i que pels reis podem demanar un frontal i una armilla reflectant per la caminada del dia 22 de Gener, que caldrà anar seguint bé el pas.

Àlbum fotos "Castanyer d'en Cuc" (27/11/11)

2011-12-03T20:13:00.002+01:00

Aquí tenim el nostre primer àlbum:

Castanyer d'en Cuc (27/11/11)

Fotos: Imma Dorda, Lluís Rugama i David Llibre

Si us voleu baixar les fotos amb qualitat, heu de fer un click a la part central del reproductor o seleccionar el logo de "Picasaalbum", situat a la part inferior dreta del mateix reproductor. A mesura que anem rebent les fotos, les anirem penjant a l'àlbum corresponent.

Fotos Castanyer d'en Cuc

2011-12-01T23:05:00.015+01:00

Com heu pogut comprovar a la crònica no surt cap fotografia del castanyer, aquí en teniu un parell:

Fotografia: Imma Dorda

Fotografia: David Llibre

Properament pujarem totes les fotos fotos disponibles de cada sortida, perquè us les pugueu baixar amb qualitat.

Informació Ruta dels Castells (Penedès) del proper 11 de desembre

2011-11-29T12:17:00.000+01:00

RUTA DELS CASTELLS - Penedès

Sortida del local : 07,00 h

Portar esmorzar i dinar

Dificultat: fàcil, familiar.

Aquesta bonica ruta ens porta des de el castell de Penyafort fins el de Castellet, a tocar de l'embassament de Foix. Són castells de l'alta edat mitjana quan el Penedès era terra de frontera.

La ruta serà d'unes quatre hores entre anar i tornar i uns 300 metres de desnivell

Esta situada entre Santa Margarida i els Monjos i l'Arboç (aproximadament)

Us hi espero!

MANEL

Caminaires al Castanyer d'en Cuc

2011-11-28T11:29:00.001+01:00

S'han acabat els nostres castells, comencen les nostres caminades. Altre cop ens dirigim al Castanyer d'en Cuc, i tot i que n'hi ha que hi peregrinem cada any, ens agrada acompanyar a caminaires que el descobreixen. Enguany amb la sort d'un dia esplèndid, lluminós i net, l'aigua dels últims dies, ha proporcionat al bosc energia per esclatar una tardor daurada i fresca que t'omple els pulmons de renovat aire pur.

Ens dirigim un grupet de capgrossos cap a l'embassament de Vallforners, i tot just baixar del cotxe ja sentim el soroll de l'aigua per la riera, baixa plena i escandalosa com mai ens l'hem trobat. La renclusa és oberta perquè la capacitat de l'embassament està al màxim. Gaudim d'un salt d'aigua espectacular, i evidentment, avui l'aigua ens posarà a prova les nostres habilitats i equilibri, a l'hora de creuar, el que normalment és un rierol amb un fil d'aigua... avui no, avui l'aigua és la protagonista i ens ha acompanyat tota la passejada.

Tot i que la tardor ha pelat pràcticament tots els arbres, de tant en tant et trobes un castanyer tendre, o fins i tot algun roure valent, que es resisteixen a perdre les seves últimes fulles d'un daurat intens, destacant enmig de la grisor del arbres que ja són nus.

Arribem a la font, que ens recorda que ja som a prop. Era d'esperar, hi brolla aigua com mai. Aviat arribem al castanyer milenari. Magnífic, imponent, solitari, estoic com sempre en el seu marge, il·luminat pels rajos del sol, ja alt, que daura les fulles, tot i que n'hi queden encara de verdes... prou pelat per gaudir de la vista de la gran soca, prous fulles per disfrutar d'un espectacle cromàtic.

El contemplem, ens el mirem, quasi l'invoquem... com sempre, entrem a les seves entranyes, per a que ens accepti, per a que ens aculli... un arbre ben especial. És tot un personatge d'aquest bosc.

Després d'esmorzar ens hi farem alguna fotografia i baixarem de tornada, trobant-nos un munt de gent que puja. Definitivament, hem sortit a l'hora que tocava.

Un cop a baix, decidim anar a veure el caient d'aigua des de baix.

Realment n'hi cau d'aigua ... avui, però, ningú ha tingut ganes de banyar-s'hi... o potser algú s'ha frenat! ... tres minuts de cotxe per parar, com no, a fer un curt vermoutet... i ja parlem de la propera... és que no tenim remei!

Text i fotos: Imma Dorda

Un Gran Gra!

2011-03-26T22:36:00.002+01:00

I tornen en dansa els caminaires de la Colla Capgrossos de Mataró un diumenge més a les 10:30! Aquesta vegada amb noves incorporacions, experimentats en fer ruta.I el nostre guia del dia, en Manel ens guia muntanya amunt mentre un guiri impacient grimpa amb les pells de foca muntades als esquís. Empolainats per l'ocasió, comencem a parlar dels nostres noms, dels nostres mots i a recordar el que eren els Llitons i el que podria ser un Fajol. "Gra de Fajol", ressona al cap de tothom.

Nodrits per un Apfelküche típic guiri, intentem contactar a crits amb qui puja al Bastiments a tota màquina, deixant un rastre de neu pols a darrera i més d'un "véte por culo". Amb el fred, notem que els pets no fan pudor, que les plaques de gel amagades sota la neu, igual que alguns paranys profunds fan "ficar la pota" a més d'un.

Les frases "quasi no he caigut" i "encara no he caigut" ressonen fins ben arribats a l'iglú, un lloc tranquil i bastant càlid pel que sembla. Seguint amunt, a les 13:30 ja hem fet el cim a 2708m , fem una estona el mico i pensem que el poc camí que queda és tot de baixada. I com que ens podem relaxar, comencem a parlar de temes més superflus, de moda, de calçat i de sentit comú, amb un darrer apunt "The power of now", un llibret a llegir.Arribats als cotxes, fem un mos mentre s'intenta localitzar el guiri perdut. I per fer passar el fred, parlem de l'avorriment de tenir cada dia futbol a la TV pública i de si pot ser bo tant d'opi als cervells de la gent. També es troben a faltar més notícies, i al final queda a l'aire quanta gent pot entendre realment un capítol de "polònia" en tots els seus gags.

Probablement, després de retrobar el Sebastian perdut i fer el cafè de rigor, queden més temes, però seguiran ben vius a la propera sortida.

Pit i amunt!

Crònica: Oriol Gallemí

Fotos: Quico Bellavista

Matinal al Montseny, crònica dels fets segons Santa Fe

2011-03-26T22:32:00.003+01:00

A Déu i només a ell va la crònica del que va succeïr diumenge. La pluja va cessar per obra d'un miracle, permetent una caminada tranquil·la entre els nervis de posar impermeables.

De fet, la pluja sembla ser reconeguda pels membres caminaires del grup "A la quieta & The volta'ls", que entre la confusió pregunten "Anem a Santa Fe?"."Sí som cinc" responen.

Desmuntem el cotxe de'n Dani parlant de "coses d'homes", de l'Emili Duró i de l' "Achmed, the dead terrorist". Sembla que dels 4 cotxes el nostre és més propens als dibuixos animats dels anys 80, recordant els bobobobs, el Dr Slump, bola de drac, érase una vez ... que als Angry birds. No obstant el Ants smasher, el Penguin throw i el Smurfs comencen a causar baixes en la discussió de l'Almera. Acabades les formigues, en Sergi busca a la Marina, qui sembla que el millor que té són les seves amigues.

Mentre alguns comencen el dia amb un cafetó d'altres prefereixen una botifarra amb gas. Alguns ja porten el gas de casa per a poder caldejar l'ambient. Sembla que amb aquesta meteorologia el canvi del monteny pel montsant ha estat bo.

Arrencant la caminada surten temes de conversa que no parlen del temps sinó de salut i castells, de bastons i caminades (motiu pel que algú es motiva especialment, prenent bastonets més grans del que seria la mida normal). El que ningú vol fer és esmorzar, ja que el dia no sembla tenir pietat i ni la boira ni els núvols tenen ganes de marxar del camí. De sobte, just havent anotat aquestes línies, un tímid sol surt i ens deixa veure les ombres al terra, mentre aribem a l'embassament. Sortint de la fageda, quatre gotes tornen a caure i arribats al migdia al mateix punt de sortida de la ruta vermella, entrem al bar a prendre quelcom, passar llista per a la sortida del Pedraforca i acomiadar-nos fins a la propera caminadeta. Qui s'apunta a la propera?

Crònica: Oriol Gallemí

Fotos: Imma Dorda

PROPOSTES PER LA SORTIDA A EL MONTGRI DEL 2 I 3 D’ABRIL

2011-03-05T17:06:00.003+01:00

El dissabte sortirem a les 8 del local per poder fer el cafè de posta en marxa a les 9:30 a Bellcaire d’Empordà
La idea es pujar per un petit corriol fins el Mont Pla, tot un 300, des d’on, tot carenant (amb l’Alt Empordà a un costat i el baix Empordà a l’altre, arribarem al puig del Castell del Montgrí.
L’últim tram és de grimpar una mica (tipus el últim tros de la pujada al Burriach des de Cabrils) però hi ha alternatives per si algú ve amb canalla. Desprès de visitar el que queda del castell i sobretot de gaudir de les fantàstiques vistes que hi ha des dels seus alts merlets baixarem a dinar a l’ermita de Santa Caterina des d’on tornarem a Bellcaire. (total 14 km, tres hores efectives de caminada).
Tarda lliure, recomanable un tomb per L’Escala i passejada fins a Sant Martí d’Empúries .
Segons els que siguem podem sopar quelcom senzill a casa o buscar algun lloc bé de preu per menjar calent.
Com serà el meu aniversari desprès us convido a fer un cremat (o varis).
Nit lliure pels que encara tinguin forces (en aquestes dates pocs/es turistes hi ha però).Dormir: Aquí si tindríeu que confirmar-me, quan abans millor, quants us quedareu. Si som pocs, fins a 8 (10 amb matalassos a terra) podem dormir a casa. Si som uns quants més podem fer part a casa i part a una fonda, si ens partim la despesa pot sortir molt bé de preu. Si som molts caldria reservar amb temps a l’alberg d’Empúries.

Diumenge podem quedar a les 9 al bar dels pescadors del port de L’Escala (La Clota) (conteu els que vingueu de Mataró amb sortir cap a les 7:30) per esmorzar i mentre anar a deixar un cotxe a L’Estartit. Deixaríem la resta dels cotxes al port i començaríem a caminar tot costejant direcció a la cala Montgo, Punta Ventosa, Cala Farriol, Cala Pedrosa i L’Estartit on dinaríem.
Total 16 Km (4h20’efectives) caminant per dalt dels penya-segats i baixant a les cales (on si hi ha valents es podran banyar) per conèixer una de les zones mes verges de la Costa Brava. La única dificultat que té el recorregut es que en algun moment es passa a pocs metres del penya-segat i pot ser poc recomanable per qui tingui molt de vertigen o per nens sols).
La major part del camí es sobre roca pel que millor portar bon calçat.

Santi i Montse

Un dia pels distrets

2011-02-12T20:26:00.005+01:00

I per les distretes. Fins a 24 caminaires ens han acompanyat en aquesta primera sortida caminaire que hem fet plegades.Ha estat un dia perfecte, clar des de bon principi, quan hem arribat a les 9:45 a Folgueroles (ciutat de Mossèn Cinto, amb empremtes arreu), fins que hem marxat després de dinar.Hem sentit a parlar d'un guiri que falta i de'n Clos, o sigui que haurem de fer com si fossim 26 espiritualment. Iniciant la sortida, al bar llegeixen quelcom sobre la fuga de cervells i repassen egipte i les caminades anteriors, que ens fan estrémer i cagar-nos (literalment). És el que té ser petita i sentir aquestes bajanades matineres.Iniciant la marxa, al poc de caminar trobem el Gorg de Llitons, que deu ser un lloc on hi ha ple de llits petits o tritons mal pronunciats, però nosaltres ja fa estona que dormim a coll-i-bé dels nostres pares. No sentim pas veus de llitons sortint del gorg ni veiem animalons negres i banyuts movent-se per baix. Bé, els imaginem banyuts sí, negres no.

Una mica més amunt arribem a l'esmorzar, just a sota de la MAT, un lloc amb vistes electritzants al pedraforca, pirineus i una pila de pedres avall. Seguim endavant, dormint i parlant, patinant (amunt?) pels pendents glaçats de l'obaga, alguns caminant enganxats com si fos amb cola i d'altres més espaiats.Arribats al Salt de la minyona, sembla que l'esperit Capgròs s'ha contagiat i entre 24 no es fa cap estructura. Potser la minyona era del PP i ens ha encomanat el mal rotllo, potser és que ens estem tornant sossos, o potser és que és fora de temporada castellera i no fan Qd9.

De baixada trobem els peixos mandarina que sempre ens acompanyen, cavalls i massa cotxes i seguim caminant a cavall de pares i mares mentre perdem un parell de despenjats que acaben fent pixar a 5 més mentre els esperem a sota de la venerada MAT. Voltant la roca, trobem un castell en restauració que té vistes a les guilleries pel sud est i als pirineus pel nord-oest. És una construcció que ens obre la gana de potitos i iogurts, així que mentre expliquen que aquesta construcció fortificada de l'any 1000 va ser reconvertida en esglèsia i al 1600 va deixar-se d'usar, que cap al 1700 va passar a mans particulars i que fins als anys 60 es va usar com a mas, sense torres ni merlets, nosaltres ja estem tipes i a punt de tornar a emprendre la marxa. Però el primer cap de pinya dels sagals d'Osona segueix explicant amb tot luxe de detalls la reconstrucció d'aquest paratge tan encantador i l'abandonament de les finques forestals del voltant.

Tornant a la ruta, un petit pla inclinat provoca la primera caiguda del dia que es pot curar amb tirites i ens dona l'alçada necessària per a poder tornar a Folgueroles patinant pels pendents glaçats i enfangant les botes dels grans que disfruten com menuts.A l'ombra de les sureres seiem per dinar en colla i prenem una estona de relax, de joc i de caminar per l'herba, anant amunt i avall fins que la son ens diu prou. I en acabat: el cafè, que ajudarà els pares a tornar conduïnt cap a casa després d'aquest llarg dia.Quan hi tornem?

Mar i Bruna

Qui no carda a Olot, no carda enlloc‏

2011-01-31T19:59:00.006+01:00

Aquesta no és una caminada oficial ni oficiosa, però és bonica de fer, pel que el grup de caminaires hi envia una delegació.Cap a les 10 d'un dissabte assolellat, surten un parell de Caminaires capgrossos cap a Olot, amb un objectiu clar: descarregar les 24 hores de muntanya que organitza el Centre Excursionista d'Olot.

Amb músiques catalanes (Brams, Gossos, SAK&MAK ...) comença una ruta que porta per Vic i Bracons fins a Olot (en poc menys de 2 hores), un poblet petitó amb un accent i una parla particulars (no tant excitants com al Berguedà, però). Abans de començar fem un entrepà després de donar un volt per Olot i comentar la cançó Dance "indecent", concretament la frase que culmina amb " ... jo també sé marcar gols, i per l'escaire!". Pel que fa a ambient: fa FRED, motiu pel qual la pregunta "Qui s'ha deixat la nevera oberta?" no troba resposta a la plaça on estem, ni al bar Baobab, on han servit un cafè amb llet (amb gas) al nostre incombustible Sergi Clos. Voldriem demanar un tallat a l'estil local dient:

NENAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA...

-Què? -no, res .. que passava per aquí i ... mira .. res .. psé".

Acabem demanant-lo a l'estic català: "Quant val un cafè? -1,5€ -Doncs que sigui un tallat" "i un Cacaolat, sisplau".Tornant cap a l'estació i punt de sortida, en un acte de germanor, recollim un parell de brides d'un fanal per a poder passejar alguna cosa durant les 24h, però trobem algun problema quan "en Sergi la fica sempre pel costat dolent". Passejant pels carrers, trobem la CAM on van assassinar un parell de caixers, el bar "la canya" on van pelar un parell de paios i ens va quedar poc per passar per desfilar davant d'alguna farmàcia, però com diu la dita "Qui no mata a Olot, no mata enlloc". Nosaltres ho intentarem amb nosaltres mateixos en aquestes 24 hores properes.Arribats al punt de sortida, un petit vermutet amb moscatell ens encén la sang per iniciar el dia a tota castanya, sortint a les 14:04 amb un grup individual de l'Estartit. Comentem teories sobre si els 232 semblem un ramat de xais o de cabres. Alguns certament porten banyes, però la il·lustració de les Medes diu que la fidelitat és discutible i que el que cal és aplicar el principi del Lleó: acoblar, marxar i dormir. Potser si que semblem un ramat, ja que tenim un pastor i una pila de gossos que no paren de molestar pel mig (si fóssim a Xina, jo ja hauria fet el pica-pica pel camí). Iniciem la travessa de la Fageda de'n Jordà amb les dualitats Estartit/Torroella, Argentona/Mataró, Vilassar de Mar/vilassar de dalt, i fem un minut de silenci pels que no estan avui entre nosaltres (Gio&Co).

A les 14:45 els hi dediquem unes salves amb el gas del tallat.Tornem a la cançó "indecent" i la reversionem en Garrotí "Quan s'acabi el futbol/no podras passar la porta/tu seras un gran banyut/ i jo una gran porca". Aquest és el tret inicial dels garrotins de la sortida: "Passejant per la Garrotxa/vaig buscant una pubilla/no sé si serà panotxa/però sí serà pu*illa", "A Sant Feliu de Pallerols/hi he vist una paia/però com que ja n'hi han passat molts/jo l'hi cardaré una pa**a", "Després de Sant Feliu/anirem cap a les Planes/cap a les Planes d'Hostoles/ on també busquen tit*les". I així, amb ritmes catalans arribem a les 16:00 al primer WC, amb vistes al Puigmal i Serra Cavallera mentre es parla de l'any 2011 com l'any del consumismo: "con su mismo coche, con su misma casa, con su misma mujer".

Iniciem un nou tram pensant eslògans castellers: "estables com l'onada, forts com el vent". Recordant els pingüins del Pedraforca, l'Escamot Congelador treu a reclamar el seu programa "Volem el bus de la colla per anar a les sortides de caminaires, o en el seu defecte l'abonament de la benzina, o en el seu defecte les inscripcions de les caminades, o en el seu defecte els ganyips, o en el seu defecte les aigües, o en el seu defecte ... bé, tampoc caldria demanar res a canvi de ser la millor colla castellera de Mataró, oi?" "I sí, també podriem demanar que sisens i l'equip de canalla es proclamin república independent i abandonin l'actual règim dictatorial, però potser seria un xic massa ambiciós, no? Millor tornem a demanar l'autobús!".

A les 17:20 en Clos inaugura la seva particular manera de celebrar les caminades: punxant-se a la mà amb un boix-grèvol. El Cacaolat del bar sembla que tenia gas i comença a tronar cap al coll de les Lleixeres. Cap a les 19:00 el cel és clar, tot que que el soroll de tempesta no s'atura. Al crit de "vine aquí, que t'ensenyo la via làctia" la Lluna s'amaga i no gosa sortir fins que Júpiter cau a l'oest. O fins que el partit del Barça s'acaba. De fet passen un bon grapat d'hores on la Lluna brilla per la seva absència i es veu un cel estrellat espectacular quan arribem a Sant Feliu de Pallerols i fem una botifarrada, convidats a ratafia per un grup de Banyoles.El segon tram és seguit per 200 caminaires, que comencen a un bon ritme i escoltant el Barça pels transistors. A la celebració del 2-0 una samarreta on hi posa "va por ti mami" enceta una tanda de comentaris a la fila de caminaires com "jo també recordo les mares, especialment la dels altres", ja sigui a causa del terreny abrupte per on ens movem o perquè realment li interessen molt les mares Olotines.

Cap a les 22:00 fem parada al WC de Les Planes, en un Poliesportiu habilitat, on tornem a estirar i ens fem les fotos de rigor al parc de les motos. Al segon tram, sols 200 ànimes comencen per arribar fins a les Planes d'HostòlesSeguint la ruta, posem fil a l'agulla i muntem el nostre llibre vital "l'orígen de les espècies". Hem avistat peixos mandarina (no eren autòctons del Llobregat?), un peix plàtan, un peix taronja, un rar exemplar de peix ceba i diversos peixos poma. Més endavant comencem a trobar llangardaixos barreta energètica i trepitgem ous de llauna (espècie protegida).Seguint creant càntics per a colles amb una millor fortuna negativa que la de Capgrossos (la de la Marina) "Avall, avall, a vall!" o "Mercadal crema, crema Mercadaaaaal ...". Uns garrotins fan caliu en la nit de -8ºC: "Voleu fer un 5d9/que us surt a vegades/i a plaça no hi ha ous/i toca costellada", "Només parleu de calçots/però això ja està molt vist/tinc una bona pensada/fem una costellada", "El xató està molt bo/condimenta una amanida/i quan feu un 5d9/costellada repetida", "Sempre feu el 5d9/amb alguna tombarella/potser haurieu de provar/d'ajuntar-vos amb la Vella", "No ens vol el Mercadal/amb els xiquets de reus/potser els deurà fer mal/no ser a plaça més de 10!", "No sé què pel Mercadal/celebreu amb tanta eufòria/potser us deu fer molt de mal/ser una colla sols d'escòria", "Porteu molts anys d'història/no sé si tinc prou memòria/però una gran cridòria/diu no sou res més d'escòria".I així arribem a la següent parada, Motta i el "noi de la motxilla Salomon". 132 persones es preparen per la sortida del tercer tram. Posem al dia el nostre perfil del FB i llegim els SMS quan connectem els telefons, amb trucades de'n Rugui, la Roser i SMS de l'Àlex i de la família i ens preparem per composar nous garrotins: "La flor més guapa de Valls/en Clos li diu Marina/per nosaltres existeix/igual que el peix mandarina", i arribem al quart tram on només 66 valents suporten les hores de marxa a negra nit. Amb aturada al refugi del Rocacorba.A les 5:35, en Motta camina adormit rere en Clos, i fa més de mitja hora que no se sent ni piu, ni un sospir, ni el so de cap mussol. Per circumstàncies extranyes, un atac de singlot sorprèn la delegació Capgrossa , primer amb el front Motta i cap a les 7:11 l front Sergi (que l'atura sobtadament amb un ensurt: "La in***** t'estima"!). Comencem a delirar i somiar en UltraTrails de 43 hores transalpines amb un dels cracks del CEO.També inaugurem el torn dels dopants i les discussions sobre el que et pots arribar a prendre per fer el que et proposes, just abans d'arribar a Mieres cap a les 8:30, mentre en Motta portava més de 30 minuts rondinant. Visitem els germans Roca per primera vegada en les 24h i reomplim els dipòsits amb gots de xocolata, melindros i coca de vidre.La darrera etapa és seguida per 69 caminaires, encara que només 31 porten 17 hores a l'esquena i tindran el plaer d'acabar la caminadeta. Descobrim l'ocell plàtan. També és a la darrera etapa quan descobrim el significat de PUTADA: Baixar cap a la fageda de'n Jordà i veure un cotxe amb pinta de funerari, amb vidres foscos i llargs. Aquest és probablement el motiu que ens porta a tancar la caminada parlant de sadomaso, deixant anar les darreres fuites de gas a la fageda i completem les 24,5hores de muntanya d'Olot 2011.Fem la foto finish amb els 31 supervivents, ens revifem una mica i després d'una capbussada d'una horeta tornem cap al costat de mar, on el clima és més suau i els castells una mica més blaus.

Motta i Sergi

Castellar de n'Hug: ruta literària de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez

2011-01-17T20:04:00.012+01:00

Crònica: Carta oberta de l'Alexandra

Estimats caminaires,

Avui m'he pogut estrenar amb vosaltres al món de les caminades. L'Oriol ja m'havia informat del grup de sortides, del blog i posat al dia d'algunes de les gestes de'n Lluquet. Que hagi coincidit amb la Literària tampoc és casual, ja que m'agrada molt llegir i tenia moltes ganes de veure amb els propis ulls una de les vostres sortides -i sorprenentment amb 16 persones!-.

Els intrèpids hem estat aquest cop en Pedro, en Sergi, en Lluis, en Rugama, l'Anna, la Montse, en Santi, en Manel, la Misae i la Roser, en Francesc, en Quim, la Teta, en Motta, en Guiri i jo mateixa. Mai havia estat a Vic, ni m'hi havia perdut de tal manera, però ha estat curiós conèixer aquest paisatge que desorienta al més avesat.Ha resultat particular (per no dir groller), iniciar la sortida amb un "vete por culo!" com a eslògan de la jornada, però darrera de la frase hi havia un "guiri" encantador del que m'ha sobtat amb la seva generositat, amb galetes i gominoles per a tothom a la motxilla.Seguint amb el to groller, l'Oriol i en Rugama han batejat la darrera construcció del grup com a "torre de dos amb mamelles", escortats per en Francesc i en Sergi ... us haurieu ben bé de rentar la boca amb aigua i sabó, desvergonyits!

Havent visitat l'antiga Asland i rebut la introducció que en Manel i la Misae han compaginat, mentre l'una el deixava parlar, l'altre explicava el que bonament podia sobre la forma i disseny funcional de la particular construcció.Una mica més amunt, i passades les fonts del Llobregat, un impressionant saltant d'aigua, sobre la roca seca; descobreixen els Lluïsos un peix mandarina que algun desaprensiu ha llençat a les roques sense donar cura al paratge, on no hi manquen pas les papereres. O potser és que algun peix adult hagi perdut la pell durant la muda, cosa poc probable a l'hivern.Més endavant, l'altra pèl-roja del grup, la Roser, m'ha fet notar la manca d'un "oju" en un senyal d'advertència on només posava "prohibit el pas".

Alguns dels assistents tenen ""déjà vu" del Pedraforca i de les desorientacions en la boira. Si vinguéssin un hivern a Rússia, un altre gall cantaria...I tot caminant comencen les converses ... i els interrogatoris que m'ajuden a recordar tots i cadascun dels noms. Especialment el de Misae. "i com us vau conèixer?".I un cop s'acaben les escaletes ... el paisatge em comença a sonar: ja hi he estat aquí!!! (el 2004) Els aparadors em recorden aquells croissants enoooooooooooormes, mentre algú corre a demanar alguna galleda de cafè amb llet per sucar-hi les banyes (les del croissant espero, perquè ha vingut sense la dona).

A dalt de la plaça del castell, l'aturada a esmorzar és grata i molt familiar. Tot és germanor i alegria, galetes, pastissos i celebrem plegats l'aniversari de la Roser que demà fa anys. Acabat això, se'ns llegeix un poema sobre la poció d'amor de la murta, un poema de'n Francesc Pelagi Briz i Fernández, l'escriptor del dia i desconegut totalment per mi.

Abandonem el poble pel camp de futbol i seguim per una carretera on concloc que els Capgrossos són de tot excepte avorrits. I prenc el llapis i el bolígraf d'escriure que m'atorguen el poder de la crònica. També perdo algunes mines, però són les coses d'aprendre a escriure amb material d'un altre.Mentre en Sergi i en Motta rememoren la "Marina de Berga" -àlies Bob l'esponja- i les seves mitjanes i cubates, d'altres rememoren escenes de pel·lícules insígnia com "les eXXcursionistes calentes" i frases com "nena, prepara la palla que ara surt el mató". Lluis, recorda lo de rentar la llengua amb aigua i sabó sisplau... i de passada repassa en Motta i en Sergi, ja posats.En el camí cap a l'ermita de Sant Joan, la llegenda de la quimera gos-ànec comença a forjar-se. Una improvisada sessió fotogràfica a l'ombra de l'ermita escalfa els aires del sermó de Mn Motta, amb la Benedicció de la Roser i les òsties no consagrades de'n Quim. Afortunadament en comptes d'òsties en Guiri reparteix avions de gominola, i l'acompanyament és un fragment de teatre de'n Francesc Pelagi.

De sobte, unes ganes de marxar d'apoderen del grup i una desbandada camina cap a la font de l'ermita amb només 15 persones. La paersona que falta sembla que esta omplint la font, i un cop retrobats tots, ens convida a buscar un prat on dinar i descansar -altra vegada- i on "jeure i fer el que vulguis. Bé, si és un prat, hi podem fer volteretes" "vés en compte, que no se't refredi l'asunto, eh noi?" ens adverteix àvidament.De tornada al poblet, un comentari m'assegura que si hagués estat de la Vella, segurament hauria caigut bé a tothom, però no estic encara enrolada amb cap colla castellera. És més, amb tant de pensar en castells em començo a sentir "marrejada" i tot, com apunten alguns caminaires.Ja dinant estirats a l'herba del prat de sobre Castellar, comencen les preguntes incòmodes que apunten que algú s'ha posat el tanga de cap per avall i el fa servir a mode de tirants, que el tanga de màniga llarga no es porta i ... un "POTS CALLAR SISPLAU???" inaugura el torn del pastís de xocolata, els massatges i els atacs de riure.

Havent dinat comencem la baixada, on en Motta ens deixa una estona per anar a un retrobament amb els seus cosins. Però el que no sap és que mentre comencem a baixar ens retrobem amb el balcó d’aquests familiars, als que alguns saluden, i comença una altra estoneta més de repòs.Al reprendre la baixada, se sent una "quasi caiguda" d’un Capgròs, en la que pren mal al turmell i no pot reprendre el camí fins que no ha passat per un control i tractament del doctor Francesc, procés que requereix temps i dedicació, però que dóna un resultat excel·lent i el deixa estabornit per tot el viatge de tornada..I la pregunta de "i quan us vau conèixer?" amb Capgrossos, ja és ben clara: Us he començat a conèixer lluny de casa vostra, a Castellar de n'Hug, un dia calorós de gener i amb la més bona companyia que es pot tenir per fer una caminada.

Moltes gràcies de tot cor,

Alexandra

Ruta literària 16 de gener 2011

2011-01-14T20:59:00.002+01:00

Us fem cinc cèntims de la sortida literària del diumenge. Com bé sabeu, l'hora de convocatòria és les 7 al local. Cal portar esmorzar i dinar. La ruta comença a les fonts del Llobregat, passant per Castellar de n'Hug fins arribar a l'ermita de Sant Joan de Cornudell. És una caminada apte per tots els públics (com les pelis de Walt Disney), curta, relaxada i, evidentment, literària.

L'autor d'enguany també és un gran desconegut (com en Lluc Escarrà) que cal donar valor a la seva obra. Els excursionistes capgrossos, fidels al seu compromís amb la literarura del nostres estimat país, donarem a conèixer l'obra d'aquest prohom. Durant el primer cafè us explicarem la biografia i obra d'aquest literat. Permeteu-nos que no desvatllem encara el seu nom per tal de generar una sana intriga. De moment, us adjuntem una foto. Us agradarà, segur! Ens veiem diumenge al local.

Montsant, un recorregut per la història

2011-01-10T09:52:00.004+01:00

La Marina Garcia és la dona perfecta. Guapa, intel·ligent, estudiosa, inexistent i discreta, i només se li coneix un defecte mortal: ser de la Joves de Valls. Que sigui la xicota de'n Sergi Clos no és el més important, però influeix en el rendiment dels caminaires castellers.

Sis caminaires Capgrossos surten puntualment de la seu de La colla, carregats d'il·lusions (i alguns de gasos) i ganes de caminar.Arribats al peu del Montsant, alguns comenten que aquest "Montserrat del sud" no era digne de la presència d'una noia de Valls coneguda en una nit d'èxtasi alcohòlic per algun membre de l'Oliva Trencada, i que per tant, queda exempta de venir.

En l'ascens per inclinats pendents, fortes emanacions gasoses pretenen ser contrarestades per SMINT de menta, però amb els passos i el vent, l'aire es va fent més net amb l'alçada. Suficientment net com per a poder divisat un ramat de cabres, probablement descendents de les de'n Carrasclet i que farien posar geloses a la Queca i la Marina mateixes.

Abans d'enfilar el primer grau de pujada, apareix una misteriosa tal Cristina, Sra de Guardiola. Més amunt, comencem a parlar de mides, especialment dels caps de les gents de Mataró, poc abans de fer volar un estel que s'enfila una mica més que la carena mateixa.S'acosten quatre gotes que acompanyen la boira i enterboleixen l'aire, les idees i els camins, però les penes i glòries de Pau Riba i el seu esperit Hippie compensen la caminadeta extra.

Retrobats els camins del nord est, es parla de la biblia, de sexe i, acabada la carena, del dolor de peus. I de la Marina també. I precisament abans d'enfilar el segon grau: el de baixada, on crits de "no he caigut, encara no he caigut" es barregen entre rialles i relliscades d'uns i altres, punxades i més punxades, i "motta, doncs si per això plores i m'has d'esperar, ja et pots dessagnar". Quatre graus més avall, arribem al poble de la Morera del Montsant després de tenir unes vistes impressionants sobre el pantà de Siurana, múltiples Déjà vu i comencen les bromes, demanant cafès sense gas, sobre el "no hay más llamadas" als qui celebren l'aniversari i tota mena d'acudits per amenitzar el viatge de tornada a la seu de la colla. Sense la Marina Garcia, però.

Text: Oriol Gallemí

Fotos: Imma Dorda

PUIGNEULÓS

2010-12-22T18:38:00.014+01:00

Informació sobre la sortida de cap de setmana al Pedraforca (19 i 20 de març)

2010-12-14T11:33:00.002+01:00

Caminaires,

A continuació us proposo informació del funcionament de la sortida al Pedraforca d’enguany prevista pel 19 i 20 de Març del 2011.

La sortida serà dissabte 19 de març, a les 7 del mati , des del local de la Colla Castellera Capgrossos de Mataro , en direcció a Saldes , Berguedà , i des d’allà, fins el Refugi Lluís Estasen, als peus del Pedraforca .

Un cop allà i després d’agafar forces esmorzant , farem una ruta circula que ens dura del refugi Lluís Estasen fins el Refugi de Gresolet i Coll de la Bauma i, des d’allà, al
Collell, passant per Font Cerdana i Font de la Jaça, Coll del Torn i altre cop a
L’Estasen . El camí circula seguint el recorregut de Cavalls del Vent i Gr – 107 o
GR – 150.

La idea es portar esmorzar, dinar i berenar del dia 19 i el dinar del 20 , ja que amb la mitjà pensió del refugi hi entra sopar, dormir i esmorzar. IMPORTANT: cal confirmar l’assistència un mes abans , ja que hem de reservar les places del Refugi!!!!) Ho podeu fer per correu pedraforca80@hotmail.com (mail personal d'en Sergi Clos) o bé al mòbil 635 250 448 (Sergi Clos).

El segon dia farem el cim del Pedraforca , per la vessant que enfila el coll de Verdet ( hi ha una grimpada molt assolible ) que ens conduirà cap el Cim del Pollegó Superior, una de les banyes del Pedraforca. Un cop assolit el cim, davallarem fins l’enforcadura i, llavors, començarem el descens per la tartera de la vessant de Saldes, que ens tornarà després de superar-la per un PR cap al refugi de Nou , on dinarem.

Coses importants:

Preu del Refugi : 26’50 € ( MP : sopar , dormir i esmorzar ) Federats
32 € ( MP : sopar , dormir i esmorzar ) Socis Entitats
39 € ( MP : sopar , dormir i esmorzar ) No socis

Aquests preus poden variar (són tarifes 2010 )

Si algú vol pujar el 19 a la tarda , quedem a les 18 hores al refugi Lluis Estasen.

Si algú nomes pot venir el diumenge 20 per a fer el cim , quedem a les 09:30 del
matí al refugi Lluís Estasen.

Cal confirmar l’assistència un mes abans de la sortida per a reservar les places del Refugi.

Per als qui anem tot el cap de setmana s’ha de dur:

Esmorzar , dinar i berenar , ganyips del primer dia , Calçat comode per a caminar ,
Roba de Recanvi i d’ Abric , Sac , frontal ( penseu que el cotxe queda a 15 minuts
Del Refugi , més que res , si portem roba de més , per si les mosques , no farà nosa i no l’haurem de carregar. Millor que sobri, que no que ens falti!!!!

També serà important confirmar per a l’hora de saber quans cotxes disposem.

Sergi Clos

Castanyer d'en Cuc: l'últim any?‏

2010-11-29T10:52:00.000+01:00

Amb tota la pressió d'un dia d'eleccions nacionals, l'intrèpid grup de 15 capgrossos (i capgrossets), marxa de la seu del carrer Herrera pels volts de les 9 del matí. Malgrat que durant tota la setmana s'havia anunciat fred extrem, pluges i vent, tot ha estat llevar-se en un dia assolellat, clar i de temperatura suau que ha acompanyat molt bé la curta excursió.

La tradicional sortida al Castanyer de'n Cuc és una de les més planeres, suaus i agradables per iniciar la temporada i s'ha demostrat clarament en totes les converses que s'han generat. Resulta increïble veure que hi pot haver persones parlant tota l'estona sense beure ni un sol glop d'aigua i recordant en Lluquet i les "caixetes"!

Sigui com sigui, s'han cobert tots els temes d'especial rellevància, que si trobem a faltar la delegació alemanya, que si el país està malament, que si l'inte·ligència emocional és una cosa que cal treballar més, que si em queda bé la barba i ai ai ... i que hem acabat fent el mico i pilars al castanyer, com toca. En baixant (sí, sí, la tornada és tota cap avall!) la guarda forestal ens ha comentat que l'any vinent ja no podrem accedir a fer ni el mico ni els pilars al Castanyer perquè hi ha gent que el malmet molt i que li fa malbé l'escorça o se n'enduu parts de "record".

De totes maneres nosaltres seguirem fidels a la nostra excursió i seguirem estant el més a prop d'ell que poguem, abraçant-lo (si cal entre 14) i aportant la calidesa que la nostra colla duu dins del cor.A la tarda una petita delegació ha seguit amb més ganes de marxa al local, comentant les jugades perdudes, anant de compres i fent soroll -música en diuen-. Ben aviat: més!

Crònica: Oriol Gallemí

Fotos: Imma Dorda

23ª Edició de la MARXETA

2010-11-18T01:09:00.000+01:00

Diumenge 21 de novembre 2010
CANYAMARS
Caminada cap el Montalt i la Serra de Vallalta
CLICA aquí i descarrega't el tríptic informatiu
INSCRIPCIONS
amb targes de crèdit/dèbit
INSCRIPCIONS a la secretaria de l'Agrupació, del dilluns 15 al divendres 19 de novembre de 7 a 9 del vespre ....o amb penalització ( 15€ per a tothom ) el mateix dia de la Marxeta.

Actualitzat el calendari de caminades 2010/11

2010-11-17T12:41:00.000+01:00

Ja podeu consultar a la columna de la dreta el calendari de caminades d’enguany. Les de cap de setmana s’estan acabant de tancar, i s’haurà de confirmar amb temps per coordinar la logística. Prèvia inscripció.

Recordeu que sortim des del local d’assaig i que es respectarà l’horari establert per la qual cosa es demana el màxim de puntualitat.

Aquesta nova temporada de caminades visitarem l’Empordà, farem un recorregut per la història des del Montsant, pujarem al Gra de Fajol, al Puigneulós, a la Roca Corbetera i al Pedraforca i contemplarem el salt de la Minyona de Folgueroles, entre d’altres.

Després de l’èxit de la ruta d’en Lluc Escarrà, la literària d’enguany es realitzarà pel Berguedà; tot i que encara no ha transcendit l’escriptor escollit.

Ens hem perdut!!!!

2010-10-12T13:03:00.000+02:00

Doncs sí, son quarts de dotze de Divendres i les previsions meterorològiques no pinten gaire bé per anar a coronar cap dels 3000 que hi ha per Osca. Total, que es decideix anar a dormir i quedar al cap de 7 hores per donar una volta més propera a la rodalia de Mataró. Els no presents a l'assaig es pensen que demà s'anira a fer una torre de nou i baixen il·lusionats, però el bar no és obert i com es noten les baixes provocades pels temors de'n Molina, en miniMolina i l'Eloi cordomí, només pot sortir un dels busos de la colla, sense pintura ni decoració, però amb matrícula alemanya.

El conductor manté una breu discussió amb el guia i sembla que albiren algun bar a prop per esmorzar sense problemes i comença a conduir. En 90 minuts hem arribat a un lloc denominat Vallter i ja enfilem la muntanya cap al refugi, que ens sembla tancat però no!, és ben obert, malgrat que amb 30 cancel·lacions de darrera hora. Uns altres que s'han perdut un gran cap de setmana!

Improvisadament, es va cap a l'infern -en pujada!- (pic de l'infern, perdó), i es gaudeix d'un vent clar i un cel ben blau. En l'èxtasi del mal d'alçada s'estrena un nou baix de la colla, que quasi fa un pilar ell tot sol, però entre dos coronen un vano de tres, i collons el vano, com bufa!!!

En comptes de visitar Ripoll o anar a comprar galetes de Camprodon, la marea blava marxa cap al Pic de Freser i el Bastiments, on es dina cap a les 15:00 acompanyats d'un sol resplendent que fa saltar els colors a més d'un.

Tot en baixant, es fa marrada al refugi per veure què s'hi cou mentre la xemeneia comença a fumejar amb olor de llenya. Tres cerveses després es decideix arribar als busos i rempendre la tornada al local, a fer un tallat i unes braves com de rigor.

Amb un prometedor diumenge de tranquil·litat i pau, els caminaires planegen fer una tarda de jocs de taula per omplir el buit que, en comptes d'un 3000 han intentat tapar amb 3 cims de 2800 i transcendentals converses sobre parxís i la oca.

El grup de caminaires seguirà informant ...

Oriol Gallemí

Castell de l'Areny-Sant Jaume de Frontanyà-Sant Romà de la Clusa (24 i 25 d'abril)

2010-04-30T21:45:00.000+02:00

Dissabte

Fa un dia excel·lent per caminar, som al Castell de l'Areny (poble d'uns 40 habitants) quan pels volts de les 10 del matí encetem una caminada planera i suau per uns graons i un camí de carro, igualment pla. Caminant per viaranys assolellats plens d'aromàtica farigola arribem a una ermita perduda i mig en runa (Sant Julià del Cap). Potser per la set, potser per la plana, comencen a sentir-se preguntes sobre els efectes erèctils de l'electricitat, que a alguns causa trempera si es barreja amb les aficions motoristiques.

Després d'esmorzar breument, seguim per una baixada planera (per la Serra de la dona morta, quin nom més sinistre), però demostren que les capgrosses que tenim a la colla ho son de veritat i arriben serenes i amb ganes de seguir caminant fins al Coll de les lloberes i més enllà.
Comencen les rondes d'acudits, amb frases cèlebres com "sempre t'estimaré, sempre et seré fidel, i tu fes que jo t'aviso" o d'altres com "serà petit, demà t'ho pago i la darrera i marxem" i "seguiu ferms en la fe i l'esperança germans, que allà dalt hi ha la glòria".

Ens aturem a dinar a sant Jaume de Frontanyà (21 habitants) amb una clara activitat ramadera i que es veu trasbalsada per actes vandàlics de certs enginyers.

Ens fem fotos al costat de l'arbre d'on prové el paper de vàter, escoltem i comptem els compassos del cant dels ocells i comencem a decidir l'ordre de les dutxes, sortejant el nom a qui li tocarà l'aigua freda. Enmig de la distracció, un caminaire descuidat però amb energies sobrants recupera la gorra i les ulleres afegint 30 minuts de camí al curt trajecte de tornada de 2 hores i mitja. alguns acaben el dia amb regust de pa a la sopa, altres amb la injusta victòria del Madrid i d'altres amb la ratafia que espanta la pluja.

Diumenge

Ressonen al poblet sons de lleons afamats i crits de protesta durant la nit, marcant el territori capgròs. A Quarts de Nou, es lleva la primera tanda de capgrossos que surten a pasturar pels carrers del poble i comencen a parlar sobre si hem perdut el coneixement i l'apreciació del que son els llibres (http://www.youtube.com/watch?v=xFAWR6hzZek)

Fem una foto de rigor i anem tirant amb les claus de'n Pere a la mà cap a Sant Romà de la Clusa, per un viarany pla (pla inclinat, és clar), fins arribar a les runes d'un baixador de troncs, testimoni de l'activitat forestal d'altres temps a la comarca. El més agosarat de la colla té el coratge de remullar-se al rierol en tornar a la vall.

Al refugi visitem l'edifici, on ens mostren la gran masia i les reformes que hi estant portant a terme, però el que s'aprecia són els ganyips (fruits sex, toblerones, xocolates) i especialment, els vermouths.

Reprenent el camí i amb les ganes de dinar, els capgrossos voregen magnífics penjats i gorgs de 70 metres abans de convertir-se en els 13 comensals de la taula de la Dolors. Esmolem els llapis i esperem una gran lluita per veure qui esdevindrà el proper cronista de la colla.

Pit i amunt!

Text: Oriol Gallemí

Fotos: Teresa Navarro

Contracrònica:Tota la veritat de la sortida

2010-04-30T21:37:00.000+02:00

Copèrnic va ser vilipendiat per dir que la terra no era plana. Un grapat de segles més tard, un grup de caminaires capgrossos van estar a punt d’enviar a les flames de la Inquisició als organitzadors de la sortida al Castell de l’Areny per assegurar que la caminada era “planera”. Estan bojos aquests pixapins! El fast food, els congelats de la Sirena, el GPS, el wi-fi, els mobles d’Ikea i una llarga letargia de foteses ens han instal·lat en la comoditat més absoluta. Per això ens queixem amargament quan el camí ascendeix de manera esporàdica i molt suau, quan la primera gota de suor s’insinua tímidament al nostre front i quan una petita munió de núvols grisos irrompen enmig d’un cel ben blau amenaçant amb plugims fins i efímers. Els de Mataró viviu ancorats en la queixa permanent, en un món de comoditats i luxes. Quina desgràcia! A muntanya això no ens passa!

Per més inri, els de Can Fanga no respecteu horaris. Què és això de presentar-se a sopar a les 10 de la nit? Què no sabeu que a Pagès a les 9 ja anem a dormir? Això sí, l’endemà, ens llevem decidits, just abans del cant del gall, quan molts de vosaltres encara no heu anat a dormir. La feina del pagès és dura i sacrificada. Sembla mentida que no ho sapigueu. Què no us ho ha explicat el vostre amic pagès (Es diu Joan, oi?). A més a més de presentar-vos tard a sopar, organitzeu un “botellón” a la porxada. Quina manca de respecte pel descans del treballador...

Però encara hi ha més! Després de tots aquests maldecaps, encara es queixen del tracte sec ―però en tot moment correcte― de la meva dona. Què volíeu? Una rossa d’escot generós i llavis petoners que us rigués totes les gràcies? Mare meva, quin món de mones. I tot i que amablement us cedeixo les claus per visitar l’ermita romànica de Sant Romà, encara m’haig de sentir que aquest “senyor encorbatat” no mou ni un dit, que s’està plantat com un estaquirot sense fer res, que qui porta els pantalons és la senyora Dolors... Quina barra! Com voleu que no m’estigui assegut al menjador després del concert de roncs que vau fer durant la nit? Sí, sí; aquells roncs greus i severs van ressonar per tota la vall... Us puc assegurar que eren tan estridents que fins i tot podien despertar la 'dona morta' del seu somni letàrgic. Quin món de mones!

En defensa de la veritat, de la gent de Castell, de la família i de Copèrnic m’he vist obligat a enviar aquestes ratlles al vostre bloc de Caminaires. Per cert, el vostre cronista és una mica curiós (per dir-ho finament com feu a ciutat). He llegit les seves notes i no he entès res. Quin món de mones! Si feu els castells igual que les excursions no en mantindreu cap de ferm. Apa, fins la propera sortida. Us aniré seguint...

Pere, alcalde de Castell

Serra Cavallera, Coll de Jou i Taga

2010-04-12T20:49:00.000+02:00

Sortida a la Serra Cavallera (11 d'abril)

Arriba a les 9.41 un destacament de 9 soldats amb perspectives al Taga. Tot enfilant els primers suaus pendents de muntanyes arrobossades de pedra i vellut verd, descobrim que el Valvi Girona fa temps que no existeix. Acabades aquestes primeres consideracions, un grup de llangardaixos Capgrossos es troben al Coll de Jou amb les galtes vermelles del sol. La companyia s'escampa cap a llevant fins a fer cim al Puig Estela, entre llargues discussions de com pensen homes i dones i se senten veus que el cervell és com una pila de caixes.(http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=fvw). Al capdavall, potser no està tot tant equivocat, oi?

De tornada al coll i en camí cap al Taga, a 1850 metres una proclama forta ressona pel Coll de Jou:"Quin plaer de seure una mica i escoltar el batec de la terra!". Probablement el mal d'alçada hagi començat a fer estralls a partir d'aquest punt, abans de coronar el Taga i posar una magnífica cirereta al matí quan tot just es començava a tapar el cel.

Baixem per un camí de cabra cap al refugi de Sant Jordi on fem marrada per dinar i reposar les cames. Acabat el moderat repòs, reprenem la marxa i seguim per les escaletes de cabra fins a tancar la volta. A les 16.20 prenem els cotxes de camí cap a una merescuda cerveseta.

Crònica: Oriol Gallemí

Ru-PIT I AMUNT

2010-02-22T20:54:00.000+01:00

Crònica de la sortida de Rupit - Salt de Sallent

En diumenge a les 7:00 confluïm una altra vegada els caminaires que quedem de la colla, expectant un jorn de descoberta de la natura, aquest cop a Rupit. Arribats al poble descobrim que un entorn rural pot estar plenament adaptat al capitalisme més estricte tant bon punt arribem a l'aparcament. Sota la màxima que l'aliment ha de ser la teva medecina i no la medecina el teu aliment, disfrutem d'un breu esmorzar artesà en un bar sota l'ambient d'un pantalla plana SONY que encara té el xip posat com si fos una pantalla corba amb el TDT i el 3/24. Sota un bombardeig de notícies alentadores per ràdio i TV, prenem quatre cafès a més de 200 peles i infusions a quasi 300 peles en un plaer de butxaca als sentits.

Tant bon punt respirar el primer bri d'aire, una sana ment s'allibera de la seva esclavitud diària i treu també el filòsof que porta dins: "A la muntanya s'ha de començar com un vell per acabar com un jove", fent un retret als que comencen massa envelats i que acaben fent figa a la primera de canvi. Es noten les baixes dels futbolistes organitzadors de l'enganyifa de'n Lluc Escarrà, però no es promet venjança i pactem preocupar-nos per la seva evolució al torneig intercasteller.

Intoxicats per la puresa de l'aire se senten veus d'una desitjada botifarra de ratafia, d'algunes exòtiques combinacions de patates braves i cafè mentre es gaudeix d'un esmorzar amb vistes a Susqueda, amb degustació de l'esperada coca de'n Sebastian. Per fi COCA al matí!!!!

Tant bon punt reprendre la marxa una lliçó magistral cau com pluja en terra seca: "La vida et tracta com tu tractes a la vida". Una altra ment filosofal ha trencat amarres amb el mar de la realitat i s'alça per damunt dels homes ignorants.

Vorejant la cinglera es comença un descens pronunciat cap als salts d'aigua, i als llocs on hi ha humitat s'aprecien certes espècies de fongs acolorits. Un esperit lliure proclama que "Tots els bolets són comestibles, almenys una vegada" i una clara resposta als 4 vents diu "si us plau, deixa les drogues que no n'hi ha per a tothom".

Arribats sota la cascada i atabalats pel brunzit de l'aigua o per algun aparell estrany, un comportament impulsiu empeny uns agosarats a un bany GLACIAL a les roques. Surten homes nous en una àuria de relax, de serenor, de pau. Una tauleta de xocolata acaba de deixar fora de joc a un dels agosarats. I tot això, en pujada.

Arribats a la plana del cingle, altra vegada surten a la conversa afers sobre el desconeixement inconscient, la ignorància conscient, el coneixement assumit i el perillós coneixement inconscient. Comencen a fregar-se límits insospitats de saviesa i lucidesa en gent fora d'hores de feina.

Per posar la cirereta a la passejada, es troba recer en una terrasseta on es comparteix l'estona de dinar i fem paret, bé, on tothom té una paret a l'esquena com a mínim. Amenaçats d'aires de pluja i neu, es reprèn la marxa ràpida cap al poble de Rupit i sota els efectes de la hipòxia de la pujada, se senten veus que a un home mai li pots dir que li ho perdonaries tot. A algunes dones, tampoc.I certament, tenim una tendència a la comoditat que frega l'absurditat. Entrem a un altre bar, comprem carquinyolis i coca i fem una merescuda ratafia al bar.

A la tornada, ja dins del cotxe ens confirmen una gran 3a plaça al torneig i tornem a casa a quarts de sis a fer una merescuda dutxa i una discreta meditació sobre tanta filosofia acumulada. Una altra pàgina al llibre dels filòsofs de la colla ha estat escrita.

Crònica: Oriol Gallemí

Fotos: Imma Dorda

Sebastian descobreix qui va ser Lluc Escarrà

2010-02-09T04:41:00.000+01:00

Ruta literària d'en Lluc Escarrà per les contrades de Cabrils

2010-02-08T21:00:00.000+01:00

Mataró, 8.00 del matí. 20 ànimes amb esperit muntanyenc que van amb les motxilles preparades i amb continguts de tota mena emprenen la marxa cap a un territori exòtic i "pijo" anomenat Cabrils. Només aparcar al municipi en qüestió i cap a Quarts de Nou es planteja el primer i major dubte del dia: On menjarem? Un cop presentats els objectius de la caminada literària, en honor al personatge Lluc Escarrà, s'inicia la marxa a pas lleuger pels carrers de suau i dolça inclinació (ehem...).

Arribats la Roca d'en Toni es pren l'esmorzar i es llegeix el primer poema d'aquest impressionant i desconegut poeta. Amb orígens alemanys arriben el Glühwein (vi calent) i uns avionets de "gominola", encara que se senten veus enyorant la coca matinal, i és que hi ha gent que pren coca només llevar-se per començar el dia amb energia.

Acabat l'àpat es tira de dret cap a Òrrius. Arribant a la masia de Can Manstruc on se sospita que en Lluquet hi passà la infantesa i inspirats en l'ambient floral, llegim un segon poema. En baixant ens acompanya un tros el regidor de cultura de Cabrils, que ens narra el poc que es coneix de la vida i obra de l'artista bohemi.

Arribem a la creueta i passem al tercer poema, tot ensumant vi i lamentant que la coca s'hagi quedat a la casa germànica de la colla. Sense narcòtics sols ens queda queda caminar, gaudir de l'encís del paisatge i la imaginació. Envoltats de pins llegim una quarta cançó i deixem Burriac tombant Cabrera i fent cap a Cabrils. Arribem a la creu de Montcabrer, passant pel Turó de l'Infern on llegim el cinquè i penúltim poema. Tot baixant se'ns planteja un enigma que el darrer poema, dins un sobre blau capgròs, ens ha de respondre.

Amb una mica de xocolata per arribar a l'èxtasi poètic (però encara sense coca) i amb l'ajuda del sobre, els participants ens n'adonem que tot allò no ha estat més que un somni, que Lluc Escarrà no existia més enllà de caminada dels Capgrossos i que fins i tot el regidor de cultura ens estava prenent el pèl. Això si, sempre ens quedaran els bonics poemes de Josep Carner i les ganes de coca.

Oriol i Marçal Gallemí

Riells: paisatge de follets i fades

2010-01-25T20:39:00.000+01:00

El grupet de caminaires que diumenge 24 de gener, es va espolsar la mandra de sobre per poder sortir a les 07,00 am des del local, van veure ben recompensat el seu esforç.

Tot i les males previsions de temps, ens va acompanyar una mica de plugim 'xiri-miri' i no tota l'estona, però que no ens va fer gens de nosa i ens va descobrir una Selva prop de casa. En Manel Cañellas, ens va guiar per la ruta de les Cascades que surt de l'Abadia de Sant Martí a Riells (on hi havia estat Mn Pere Ribot), i ens vam fer un tip de comprovar l'estat del nostre sentit de l'equilibri.

Vorejant continuament el riu, i canviant de costat cada cop que la vegetació ens tallava el pas, vam disrutar de saltants d'aigua i de paratges dignes de follets i fades!

Aigues transparents, pedres cobertes de molsa, vegetació esclatant ... per una vesant, i a la baixada alfombres ben gruixudes de fulles caigudes, fagedes absolutament pelades, i alzinars i pinedes que ens indicaven que segurament estavem a la part sudest del recorregut.

En total, sis hores, amb parades incloses d'esmorzar, dinar, foto... tot i que les parades no van ser llargues ja que les temperatures a la que els núvols van vèncer al sol, es van notar força fresquetes... però una sortida de 10.

Totes són maques, en totes descobrim racons... però serà perquè feia temps que no m'hi podia afegir, serà perquè se'm va passar pel cap desdir-me'n quan va sonar el despertador... serà pel que serà, tenim una comarca aqui al costat La Selva, que realment ens n'ofereix una de ben assequible.... això a la primavera ha d'estar... vaja, ha de ser un espectacle natural.

Crònica i fotos: Imma Dorda

Fotobloc: Sortida de 'mascles' al Montseny

2010-01-21T20:01:00.001+01:00

Més fotos del Matagalls

2009-12-30T18:58:00.000+01:00

Devots de Sant Gerard

2009-12-27T19:52:00.000+01:00

La proposta de canvi de data ha estat un èxit rotund. La promesa d’un dia solejat ha animat a molta gent (si no he comptat malament, 26 persones). Canviar excepcionalment la data de Sant Esteve per Sant Gerard (27 de desembre) ha resultat una molt bona pensada; com també ho ha estat rematar l’excursió amb un dinar al Bar d’en Juanca. No obstant això, s’ha d’apuntar que algú del sector “dur” va voler mantenir la tradició i va intentar pujar per Sant Esteve, com en Jordi Nogueras. Però, sens dubte, el més devot és en Sergi Clos que ha pujat el dos dies. Sense més dilacions, aquí “va” la crònica.

Havíem quedat puntuals a les 8 al local. Quan estàvem a punt de marxar hem rebut un missatge d’en Joan Ribosa avisant que també venia. Se li han enganxat els llençols i no ha pogut desprendre’s d’aquest estat de somnolència durant tot el dia... ha fet algun “volantasso” a la carretera i, fins i tot, s’ha adormit mentre li parlava la Missae (increïble però cert). Així, doncs, una mica més tard del previst hem arribat a Collformic on ja ens esperaven la família Serra i en Wen Chih-Kao.

Després d’una ràpida presentació, hem iniciat l’ascensió. El dia oferia unes vistes contraposades. Direcció al mar tot era molt clar. En canvi, la vessant d’Osona estava coberta d’un tell encotonat de núvols. La temperatura suau amb un vent moderat ha facilitat molt la pujada i en menys d’una hora i mitja ja érem tots dalt del cim. El fet de comptar amb reforços de la canalla dels Nyerros de la Plana ha animat en Lluís Rugama ―que es postula com a cap de pilars de la Secció Excursionista― a fer un pilar de quatre. Finalment, la Tècnica ha optat per dos pilars de dos simultanis.

L’esmorzar l’hem fet uns 400 metres més a baix del cim resguardats del vent i gaudint del sol zenital de les 12 del migdia. En aquell moment, la intendència ha trucat a en Juanma per concretar la gent que es quedava a dinar. Més d’un ha començat a salivar al sentir el menú: escudella, pastís de verdures, xurrasco, calamarsets, pollastre amb peres...

El tram final de la baixada ha estat molt àgil i a la una ja érem tots a Collformic amb la complaença d’haver encertat el dia i d’haver passat una molt bona estona amb els amics.

A continuació podeu veure una selecció de fotos de l’Imma Dorda i ajudants. Més endavant penjaré més fotos...

AVÍS IMPORTANT: La caminada de Sant Esteve es posposa un dia

2009-12-25T14:02:00.000+01:00

Degut al mal temps generalitzat previst per Sant Esteve (i tenint en compte la mala experiència de l'any passat), hem ajornat un dia la sortida. Així, doncs, sortirem aquest diumenge 27 des del local dels Capgrossos a les 8 del matí. Després hi ha previst un dinar al Bar del local.

Per Sant Esteve, al Matagalls!

2009-12-20T15:40:00.000+01:00

Tot i que no està contemplada al calendari, incloc la matinal al Matagalls el dia de Sant Esteve (per fer espai als canelons) a la convocatòria de desembre perquè cada any ens trobem més gent de la secció excursionista. Fa tres anys, en Joan Ribosa i jo vam coincidir amb en Manel Canyellas i la Roser. L'any passat ja vam quedar tot un grup de caminaires i amics de Cabrils. Llàstima del temps que va fer (mireu les fotos). Esperem que enguany no ens nevi.

Així, doncs, queda feta la convocatòria: 26 de desembre, a les 8, a la plaça de les Tereses.

2a caminada dels Caminaires: Rebost-Coll de Jou-Tossa d’Alp-Rebost

2009-12-14T12:20:00.000+01:00

13 de desembre de 2009: Avui una petita representació de la colla de Caminaires hem fet la segona caminada de la temporada. Del refugi de Rebost a la Tosa d’Alp, passant per Coll de Jou, per tornar cap a Rebost.

És una ruta molt agradable, una mica dura per la pujada fins a Coll de Jou i posteriorment l’últim tram fins a la Tossa, però que val la pena pels seus contrastos paisatgístics: el bosc de la baga del Claper, l’impressionant camí de Roca-sança, les vistes de la Tosa, el Serrat Gran i l’imponent Pedraforca, present a gairebé tot el camí, i el Pla Bagà.

Però a part d’agradable, ha estat una caminada plena de sorpreses. La primera, durant la pujada a Coll de Jou. Parem per descansar una miqueta. S’acosta algú. És el mateix noi que vam trobar l’altre dia a Rasos de Tubau. Quina coincidència! Amb ell acabem de pujar fins a Coll de Jou i és testimoni de la segona sorpresa. Allà trobem a una clapa de neu i, escrit a sobre, les inicials de la Colla, la insignia i la data d’avui!!! Està clar que hi ha castellers de la Colla ben a prop i que a més, saben que som aquí. Però qui? Com sempre hem esperat vint minuts al punt de trobada abans no hem sortit i no ha vingut ningú més… Tampoc no ens ha trucat ningú… Aquesta anècdota ens entreté bona part del camí. Seguim fins a Tosa d’Alp.

Un cop allà, entrem al refugi de Niu de l’Àliga i veiem que algú se’ns acosta per venir-nos a rebre: en Marc i la Susanna, dos antics companys de rem. El primer que els preguntem és si han estat ells qui han escrit sobre la neu. I no. De fet, ni han passat per Coll de Jou. Han vingut de la Masella fent esquí de muntanya. Fem un cafè amb ells i la fem petar una estona fins que ens adonem que s’acosta una boira espesa i uns núvols amenaçadors, situació que ens fan aixecar ràpid de la cadira. Ens acomiadem i ens dirigim de tornada cap a Rebost. Malgrat tot, sembla que el temps aguantarà i encara ens dóna marge per fer una mica el burro i unes quantes fotos més. Això sí, sense el sol ni l’escalfor del matí. Passada la collada de Comaforiu i allà on el camí coincideix amb la ruta del Trencapinyes, comencen a caure els primers flocs –minsos, molt minsos− de neu.

Aviat arribem al refugi i ja no neva. El temps encara ens permet seure i fer un mos mentre tornem a contemplar el Pedraforca, ara força enterenyinat per la boira. Finalment, arribem al cotxe. El misteriós casteller s’ha destapat. No és en Guiu, com apunta en Francesc al bloc, sinó en Lluis. El text dibuixat al vidre de darrere del cotxe manifesten la seva identitat. Finalment hem tret l’entrellat del misteri. Contents, fem una mica més el burro mentre fem les últimes fotos de comiat. Entrem al cotxe i cap a Mataró, hi falta gent. Fins la propera.

Eva Oliveras

En Guiu a Coll de Jou?

2009-12-06T11:57:00.000+01:00

El servei d’intel·ligència d’aquest modest bloc ha pogut saber que en Guiu té intenció de venir a la propera caminada, la de Coll de Jou. Aquí queda dit (o escrit).

Tradicional sortida al Castanyer Gros d’en Cuch (Montseny)

2009-12-02T13:38:00.000+01:00

La matinal al Castanyer d’en Cuch és l’excursió que dóna el tret de sortida a la nova temporada de la Secció Excursionista dels Capgrossos. Podem dir que és una sortida que ja és una tradició en el nostre calendari. L’origen es troba en el fet que l’Imma Dorda, la “tieta” de la colla, cada any, al voltant de la tardor, s’emportava tots els nebots al Castanyer. Així, doncs, donat que l’hem nomenat honoríficament “tieta” de la colla, també se’ns emporta any rere any. Aquí us deixo un parell d’instantànies de la visita d’enguany del passat diumenge 29 de novembre.

Fotobloc: 40 anys de l'Enric Carol

2009-11-30T17:29:00.000+01:00

Deixant testimoni del nostre pas per la Roca Corbatera (1.163 m)

2009-11-08T10:02:00.001+01:00

Fantomas?

2009-10-27T21:40:00.000+01:00

De vegades, anar a la muntanya repara sorpreses. En una de les sortides de l'any passat, es va fotografiar aquesta imatge. Sens dubte, ha passat a la història dels caminaires com una de les millors fotografies. Aquí el teniu: Fantomas. Enguany, ens el tornarem a trobar?

Lliurats els diplomes de la temporada passada

2009-10-07T14:11:00.001+02:00

El passat dissabte 3 d’octubre, el bar del local d’assaig va acollir el sopar de final de temporada de caminades 2008/09 que també va servir per planificar la nova. Properament, penjarem el calendari a la columna de la dreta d’aquest bloc.

Del sopar, cal destacar les postres elaborades per en Sebastian. Estaven per llepar-se els dits!

La nova temporada de caminades ja és aquí

2009-10-06T21:31:00.001+02:00

Ja podeu anar traient la pols de les xiruques... La nova temporada de caminades dels ‘Caminaires dels Capgrossos de Mataró’ està a punt de començar. Força, valor, equilibri, seny... i un llarg camí per recórrer!