diumenge, 27 de desembre de 2009

Devots de Sant Gerard

La proposta de canvi de data ha estat un èxit rotund. La promesa d’un dia solejat ha animat a molta gent (si no he comptat malament, 26 persones). Canviar excepcionalment la data de Sant Esteve per Sant Gerard (27 de desembre) ha resultat una molt bona pensada; com també ho ha estat rematar l’excursió amb un dinar al Bar d’en Juanca. No obstant això, s’ha d’apuntar que algú del sector “dur” va voler mantenir la tradició i va intentar pujar per Sant Esteve, com en Jordi Nogueras. Però, sens dubte, el més devot és en Sergi Clos que ha pujat el dos dies. Sense més dilacions, aquí “va” la crònica.

Havíem quedat puntuals a les 8 al local. Quan estàvem a punt de marxar hem rebut un missatge d’en Joan Ribosa avisant que també venia. Se li han enganxat els llençols i no ha pogut desprendre’s d’aquest estat de somnolència durant tot el dia... ha fet algun “volantasso” a la carretera i, fins i tot, s’ha adormit mentre li parlava la Missae (increïble però cert). Així, doncs, una mica més tard del previst hem arribat a Collformic on ja ens esperaven la família Serra i en Wen Chih-Kao.

Després d’una ràpida presentació, hem iniciat l’ascensió. El dia oferia unes vistes contraposades. Direcció al mar tot era molt clar. En canvi, la vessant d’Osona estava coberta d’un tell encotonat de núvols. La temperatura suau amb un vent moderat ha facilitat molt la pujada i en menys d’una hora i mitja ja érem tots dalt del cim. El fet de comptar amb reforços de la canalla dels Nyerros de la Plana ha animat en Lluís Rugama ―que es postula com a cap de pilars de la Secció Excursionista― a fer un pilar de quatre. Finalment, la Tècnica ha optat per dos pilars de dos simultanis.

L’esmorzar l’hem fet uns 400 metres més a baix del cim resguardats del vent i gaudint del sol zenital de les 12 del migdia. En aquell moment, la intendència ha trucat a en Juanma per concretar la gent que es quedava a dinar. Més d’un ha començat a salivar al sentir el menú: escudella, pastís de verdures, xurrasco, calamarsets, pollastre amb peres...

El tram final de la baixada ha estat molt àgil i a la una ja érem tots a Collformic amb la complaença d’haver encertat el dia i d’haver passat una molt bona estona amb els amics.

A continuació podeu veure una selecció de fotos de l’Imma Dorda i ajudants. Més endavant penjaré més fotos...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada