PUIGNEULÓS

Informació sobre la sortida de cap de setmana al Pedraforca (19 i 20 de març)

Caminaires,

A continuació us proposo informació del funcionament de la sortida al Pedraforca d’enguany prevista pel 19 i 20 de Març del 2011.

La sortida serà dissabte 19 de març, a les 7 del mati , des del local de la Colla Castellera Capgrossos de Mataro , en direcció a Saldes , Berguedà , i des d’allà, fins el Refugi Lluís Estasen, als peus del Pedraforca .

Un cop allà i després d’agafar forces esmorzant , farem una ruta circula que ens dura del refugi Lluís Estasen fins el Refugi de Gresolet i Coll de la Bauma i, des d’allà, al
Collell, passant per Font Cerdana i Font de la Jaça, Coll del Torn i altre cop a
L’Estasen . El camí circula seguint el recorregut de Cavalls del Vent i Gr – 107 o
GR – 150.

La idea es portar esmorzar, dinar i berenar del dia 19 i el dinar del 20 , ja que amb la mitjà pensió del refugi hi entra sopar, dormir i esmorzar. IMPORTANT: cal confirmar l’assistència un mes abans , ja que hem de reservar les places del Refugi!!!!) Ho podeu fer per correu pedraforca80@hotmail.com (mail personal d'en Sergi Clos) o bé al mòbil 635 250 448 (Sergi Clos).

El segon dia farem el cim del Pedraforca , per la vessant que enfila el coll de Verdet ( hi ha una grimpada molt assolible ) que ens conduirà cap el Cim del Pollegó Superior, una de les banyes del Pedraforca. Un cop assolit el cim, davallarem fins l’enforcadura i, llavors, començarem el descens per la tartera de la vessant de Saldes, que ens tornarà després de superar-la per un PR cap al refugi de Nou , on dinarem.

Coses importants:

Preu del Refugi : 26’50 € ( MP : sopar , dormir i esmorzar ) Federats
32 € ( MP : sopar , dormir i esmorzar ) Socis Entitats
39 € ( MP : sopar , dormir i esmorzar ) No socis

Aquests preus poden variar (són tarifes 2010 )

Si algú vol pujar el 19 a la tarda , quedem a les 18 hores al refugi Lluis Estasen.

Si algú nomes pot venir el diumenge 20 per a fer el cim , quedem a les 09:30 del
matí al refugi Lluís Estasen.

Cal confirmar l’assistència un mes abans de la sortida per a reservar les places del Refugi.

Per als qui anem tot el cap de setmana s’ha de dur:

Esmorzar , dinar i berenar , ganyips del primer dia , Calçat comode per a caminar ,
Roba de Recanvi i d’ Abric , Sac , frontal ( penseu que el cotxe queda a 15 minuts
Del Refugi , més que res , si portem roba de més , per si les mosques , no farà nosa i no l’haurem de carregar. Millor que sobri, que no que ens falti!!!!

També serà important confirmar per a l’hora de saber quans cotxes disposem.

Sergi Clos

Castanyer d'en Cuc: l'últim any?‏

Amb tota la pressió d'un dia d'eleccions nacionals, l'intrèpid grup de 15 capgrossos (i capgrossets), marxa de la seu del carrer Herrera pels volts de les 9 del matí. Malgrat que durant tota la setmana s'havia anunciat fred extrem, pluges i vent, tot ha estat llevar-se en un dia assolellat, clar i de temperatura suau que ha acompanyat molt bé la curta excursió.

La tradicional sortida al Castanyer de'n Cuc és una de les més planeres, suaus i agradables per iniciar la temporada i s'ha demostrat clarament en totes les converses que s'han generat. Resulta increïble veure que hi pot haver persones parlant tota l'estona sense beure ni un sol glop d'aigua i recordant en Lluquet i les "caixetes"!

Sigui com sigui, s'han cobert tots els temes d'especial rellevància, que si trobem a faltar la delegació alemanya, que si el país està malament, que si l'inte·ligència emocional és una cosa que cal treballar més, que si em queda bé la barba i ai ai ... i que hem acabat fent el mico i pilars al castanyer, com toca. En baixant (sí, sí, la tornada és tota cap avall!) la guarda forestal ens ha comentat que l'any vinent ja no podrem accedir a fer ni el mico ni els pilars al Castanyer perquè hi ha gent que el malmet molt i que li fa malbé l'escorça o se n'enduu parts de "record".

De totes maneres nosaltres seguirem fidels a la nostra excursió i seguirem estant el més a prop d'ell que poguem, abraçant-lo (si cal entre 14) i aportant la calidesa que la nostra colla duu dins del cor.A la tarda una petita delegació ha seguit amb més ganes de marxa al local, comentant les jugades perdudes, anant de compres i fent soroll -música en diuen-. Ben aviat: més!

Crònica: Oriol Gallemí

Fotos: Imma Dorda

23ª Edició de la MARXETA

Diumenge 21 de novembre 2010
CANYAMARS
Caminada cap el Montalt i la Serra de Vallalta
CLICA aquí i descarrega't el tríptic informatiu
INSCRIPCIONS
amb targes de crèdit/dèbit
INSCRIPCIONS a la secretaria de l'Agrupació, del dilluns 15 al divendres 19 de novembre de 7 a 9 del vespre ....o amb penalització ( 15€ per a tothom ) el mateix dia de la Marxeta.

Actualitzat el calendari de caminades 2010/11

Ja podeu consultar a la columna de la dreta el calendari de caminades d’enguany. Les de cap de setmana s’estan acabant de tancar, i s’haurà de confirmar amb temps per coordinar la logística. Prèvia inscripció.

Recordeu que sortim des del local d’assaig i que es respectarà l’horari establert per la qual cosa es demana el màxim de puntualitat.

Aquesta nova temporada de caminades visitarem l’Empordà, farem un recorregut per la història des del Montsant, pujarem al Gra de Fajol, al Puigneulós, a la Roca Corbetera i al Pedraforca i contemplarem el salt de la Minyona de Folgueroles, entre d’altres.

Després de l’èxit de la ruta d’en Lluc Escarrà, la literària d’enguany es realitzarà pel Berguedà; tot i que encara no ha transcendit l’escriptor escollit.

Ens hem perdut!!!!

Doncs sí, son quarts de dotze de Divendres i les previsions meterorològiques no pinten gaire bé per anar a coronar cap dels 3000 que hi ha per Osca. Total, que es decideix anar a dormir i quedar al cap de 7 hores per donar una volta més propera a la rodalia de Mataró. Els no presents a l'assaig es pensen que demà s'anira a fer una torre de nou i baixen il·lusionats, però el bar no és obert i com es noten les baixes provocades pels temors de'n Molina, en miniMolina i l'Eloi cordomí, només pot sortir un dels busos de la colla, sense pintura ni decoració, però amb matrícula alemanya.

El conductor manté una breu discussió amb el guia i sembla que albiren algun bar a prop per esmorzar sense problemes i comença a conduir. En 90 minuts hem arribat a un lloc denominat Vallter i ja enfilem la muntanya cap al refugi, que ens sembla tancat però no!, és ben obert, malgrat que amb 30 cancel·lacions de darrera hora. Uns altres que s'han perdut un gran cap de setmana!

Improvisadament, es va cap a l'infern -en pujada!- (pic de l'infern, perdó), i es gaudeix d'un vent clar i un cel ben blau. En l'èxtasi del mal d'alçada s'estrena un nou baix de la colla, que quasi fa un pilar ell tot sol, però entre dos coronen un vano de tres, i collons el vano, com bufa!!!

En comptes de visitar Ripoll o anar a comprar galetes de Camprodon, la marea blava marxa cap al Pic de Freser i el Bastiments, on es dina cap a les 15:00 acompanyats d'un sol resplendent que fa saltar els colors a més d'un.

Tot en baixant, es fa marrada al refugi per veure què s'hi cou mentre la xemeneia comença a fumejar amb olor de llenya. Tres cerveses després es decideix arribar als busos i rempendre la tornada al local, a fer un tallat i unes braves com de rigor.

Amb un prometedor diumenge de tranquil·litat i pau, els caminaires planegen fer una tarda de jocs de taula per omplir el buit que, en comptes d'un 3000 han intentat tapar amb 3 cims de 2800 i transcendentals converses sobre parxís i la oca.

El grup de caminaires seguirà informant ...

Oriol Gallemí

Castell de l'Areny-Sant Jaume de Frontanyà-Sant Romà de la Clusa (24 i 25 d'abril)

Dissabte

Fa un dia excel·lent per caminar, som al Castell de l'Areny (poble d'uns 40 habitants) quan pels volts de les 10 del matí encetem una caminada planera i suau per uns graons i un camí de carro, igualment pla. Caminant per viaranys assolellats plens d'aromàtica farigola arribem a una ermita perduda i mig en runa (Sant Julià del Cap). Potser per la set, potser per la plana, comencen a sentir-se preguntes sobre els efectes erèctils de l'electricitat, que a alguns causa trempera si es barreja amb les aficions motoristiques.

Després d'esmorzar breument, seguim per una baixada planera (per la Serra de la dona morta, quin nom més sinistre), però demostren que les capgrosses que tenim a la colla ho son de veritat i arriben serenes i amb ganes de seguir caminant fins al Coll de les lloberes i més enllà.
Comencen les rondes d'acudits, amb frases cèlebres com "sempre t'estimaré, sempre et seré fidel, i tu fes que jo t'aviso" o d'altres com "serà petit, demà t'ho pago i la darrera i marxem" i "seguiu ferms en la fe i l'esperança germans, que allà dalt hi ha la glòria".

Ens aturem a dinar a sant Jaume de Frontanyà (21 habitants) amb una clara activitat ramadera i que es veu trasbalsada per actes vandàlics de certs enginyers.

Ens fem fotos al costat de l'arbre d'on prové el paper de vàter, escoltem i comptem els compassos del cant dels ocells i comencem a decidir l'ordre de les dutxes, sortejant el nom a qui li tocarà l'aigua freda. Enmig de la distracció, un caminaire descuidat però amb energies sobrants recupera la gorra i les ulleres afegint 30 minuts de camí al curt trajecte de tornada de 2 hores i mitja. alguns acaben el dia amb regust de pa a la sopa, altres amb la injusta victòria del Madrid i d'altres amb la ratafia que espanta la pluja.

Diumenge

Ressonen al poblet sons de lleons afamats i crits de protesta durant la nit, marcant el territori capgròs. A Quarts de Nou, es lleva la primera tanda de capgrossos que surten a pasturar pels carrers del poble i comencen a parlar sobre si hem perdut el coneixement i l'apreciació del que son els llibres (http://www.youtube.com/watch?v=xFAWR6hzZek)

Fem una foto de rigor i anem tirant amb les claus de'n Pere a la mà cap a Sant Romà de la Clusa, per un viarany pla (pla inclinat, és clar), fins arribar a les runes d'un baixador de troncs, testimoni de l'activitat forestal d'altres temps a la comarca. El més agosarat de la colla té el coratge de remullar-se al rierol en tornar a la vall.

Al refugi visitem l'edifici, on ens mostren la gran masia i les reformes que hi estant portant a terme, però el que s'aprecia són els ganyips (fruits sex, toblerones, xocolates) i especialment, els vermouths.

Reprenent el camí i amb les ganes de dinar, els capgrossos voregen magnífics penjats i gorgs de 70 metres abans de convertir-se en els 13 comensals de la taula de la Dolors. Esmolem els llapis i esperem una gran lluita per veure qui esdevindrà el proper cronista de la colla.

Pit i amunt!

Text: Oriol Gallemí

Fotos: Teresa Navarro

Contracrònica:Tota la veritat de la sortida

Copèrnic va ser vilipendiat per dir que la terra no era plana. Un grapat de segles més tard, un grup de caminaires capgrossos van estar a punt d’enviar a les flames de la Inquisició als organitzadors de la sortida al Castell de l’Areny per assegurar que la caminada era “planera”. Estan bojos aquests pixapins! El fast food, els congelats de la Sirena, el GPS, el wi-fi, els mobles d’Ikea i una llarga letargia de foteses ens han instal·lat en la comoditat més absoluta. Per això ens queixem amargament quan el camí ascendeix de manera esporàdica i molt suau, quan la primera gota de suor s’insinua tímidament al nostre front i quan una petita munió de núvols grisos irrompen enmig d’un cel ben blau amenaçant amb plugims fins i efímers. Els de Mataró viviu ancorats en la queixa permanent, en un món de comoditats i luxes. Quina desgràcia! A muntanya això no ens passa!

Per més inri, els de Can Fanga no respecteu horaris. Què és això de presentar-se a sopar a les 10 de la nit? Què no sabeu que a Pagès a les 9 ja anem a dormir? Això sí, l’endemà, ens llevem decidits, just abans del cant del gall, quan molts de vosaltres encara no heu anat a dormir. La feina del pagès és dura i sacrificada. Sembla mentida que no ho sapigueu. Què no us ho ha explicat el vostre amic pagès (Es diu Joan, oi?). A més a més de presentar-vos tard a sopar, organitzeu un “botellón” a la porxada. Quina manca de respecte pel descans del treballador...

Però encara hi ha més! Després de tots aquests maldecaps, encara es queixen del tracte sec ―però en tot moment correcte― de la meva dona. Què volíeu? Una rossa d’escot generós i llavis petoners que us rigués totes les gràcies? Mare meva, quin món de mones. I tot i que amablement us cedeixo les claus per visitar l’ermita romànica de Sant Romà, encara m’haig de sentir que aquest “senyor encorbatat” no mou ni un dit, que s’està plantat com un estaquirot sense fer res, que qui porta els pantalons és la senyora Dolors... Quina barra! Com voleu que no m’estigui assegut al menjador després del concert de roncs que vau fer durant la nit? Sí, sí; aquells roncs greus i severs van ressonar per tota la vall... Us puc assegurar que eren tan estridents que fins i tot podien despertar la 'dona morta' del seu somni letàrgic. Quin món de mones!

En defensa de la veritat, de la gent de Castell, de la família i de Copèrnic m’he vist obligat a enviar aquestes ratlles al vostre bloc de Caminaires. Per cert, el vostre cronista és una mica curiós (per dir-ho finament com feu a ciutat). He llegit les seves notes i no he entès res. Quin món de mones! Si feu els castells igual que les excursions no en mantindreu cap de ferm. Apa, fins la propera sortida. Us aniré seguint...

Pere, alcalde de Castell

Serra Cavallera, Coll de Jou i Taga

Sortida a la Serra Cavallera (11 d'abril)




Arriba a les 9.41 un destacament de 9 soldats amb perspectives al Taga. Tot enfilant els primers suaus pendents de muntanyes arrobossades de pedra i vellut verd, descobrim que el Valvi Girona fa temps que no existeix. Acabades aquestes primeres consideracions, un grup de llangardaixos Capgrossos es troben al Coll de Jou amb les galtes vermelles del sol. La companyia s'escampa cap a llevant fins a fer cim al Puig Estela, entre llargues discussions de com pensen homes i dones i se senten veus que el cervell és com una pila de caixes.(http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=fvw). Al capdavall, potser no està tot tant equivocat, oi?

De tornada al coll i en camí cap al Taga, a 1850 metres una proclama forta ressona pel Coll de Jou:"Quin plaer de seure una mica i escoltar el batec de la terra!". Probablement el mal d'alçada hagi començat a fer estralls a partir d'aquest punt, abans de coronar el Taga i posar una magnífica cirereta al matí quan tot just es començava a tapar el cel.

Baixem per un camí de cabra cap al refugi de Sant Jordi on fem marrada per dinar i reposar les cames. Acabat el moderat repòs, reprenem la marxa i seguim per les escaletes de cabra fins a tancar la volta. A les 16.20 prenem els cotxes de camí cap a una merescuda cerveseta.


Crònica: Oriol Gallemí

Ru-PIT I AMUNT

Crònica de la sortida de Rupit - Salt de Sallent

En diumenge a les 7:00 confluïm una altra vegada els caminaires que quedem de la colla, expectant un jorn de descoberta de la natura, aquest cop a Rupit. Arribats al poble descobrim que un entorn rural pot estar plenament adaptat al capitalisme més estricte tant bon punt arribem a l'aparcament. Sota la màxima que l'aliment ha de ser la teva medecina i no la medecina el teu aliment, disfrutem d'un breu esmorzar artesà en un bar sota l'ambient d'un pantalla plana SONY que encara té el xip posat com si fos una pantalla corba amb el TDT i el 3/24. Sota un bombardeig de notícies alentadores per ràdio i TV, prenem quatre cafès a més de 200 peles i infusions a quasi 300 peles en un plaer de butxaca als sentits.

Tant bon punt respirar el primer bri d'aire, una sana ment s'allibera de la seva esclavitud diària i treu també el filòsof que porta dins: "A la muntanya s'ha de començar com un vell per acabar com un jove", fent un retret als que comencen massa envelats i que acaben fent figa a la primera de canvi. Es noten les baixes dels futbolistes organitzadors de l'enganyifa de'n Lluc Escarrà, però no es promet venjança i pactem preocupar-nos per la seva evolució al torneig intercasteller.

Intoxicats per la puresa de l'aire se senten veus d'una desitjada botifarra de ratafia, d'algunes exòtiques combinacions de patates braves i cafè mentre es gaudeix d'un esmorzar amb vistes a Susqueda, amb degustació de l'esperada coca de'n Sebastian. Per fi COCA al matí!!!!

Tant bon punt reprendre la marxa una lliçó magistral cau com pluja en terra seca: "La vida et tracta com tu tractes a la vida". Una altra ment filosofal ha trencat amarres amb el mar de la realitat i s'alça per damunt dels homes ignorants.

Vorejant la cinglera es comença un descens pronunciat cap als salts d'aigua, i als llocs on hi ha humitat s'aprecien certes espècies de fongs acolorits. Un esperit lliure proclama que "Tots els bolets són comestibles, almenys una vegada" i una clara resposta als 4 vents diu "si us plau, deixa les drogues que no n'hi ha per a tothom".

Arribats sota la cascada i atabalats pel brunzit de l'aigua o per algun aparell estrany, un comportament impulsiu empeny uns agosarats a un bany GLACIAL a les roques. Surten homes nous en una àuria de relax, de serenor, de pau. Una tauleta de xocolata acaba de deixar fora de joc a un dels agosarats. I tot això, en pujada.

Arribats a la plana del cingle, altra vegada surten a la conversa afers sobre el desconeixement inconscient, la ignorància conscient, el coneixement assumit i el perillós coneixement inconscient. Comencen a fregar-se límits insospitats de saviesa i lucidesa en gent fora d'hores de feina.

Per posar la cirereta a la passejada, es troba recer en una terrasseta on es comparteix l'estona de dinar i fem paret, bé, on tothom té una paret a l'esquena com a mínim. Amenaçats d'aires de pluja i neu, es reprèn la marxa ràpida cap al poble de Rupit i sota els efectes de la hipòxia de la pujada, se senten veus que a un home mai li pots dir que li ho perdonaries tot. A algunes dones, tampoc.I certament, tenim una tendència a la comoditat que frega l'absurditat. Entrem a un altre bar, comprem carquinyolis i coca i fem una merescuda ratafia al bar.

A la tornada, ja dins del cotxe ens confirmen una gran 3a plaça al torneig i tornem a casa a quarts de sis a fer una merescuda dutxa i una discreta meditació sobre tanta filosofia acumulada. Una altra pàgina al llibre dels filòsofs de la colla ha estat escrita.

Crònica: Oriol Gallemí

Fotos: Imma Dorda