divendres, 30 d’abril de 2010

Castell de l'Areny-Sant Jaume de Frontanyà-Sant Romà de la Clusa (24 i 25 d'abril)

Dissabte



Fa un dia excel·lent per caminar, som al Castell de l'Areny (poble d'uns 40 habitants) quan pels volts de les 10 del matí encetem una caminada planera i suau per uns graons i un camí de carro, igualment pla. Caminant per viaranys assolellats plens d'aromàtica farigola arribem a una ermita perduda i mig en runa (Sant Julià del Cap). Potser per la set, potser per la plana, comencen a sentir-se preguntes sobre els efectes erèctils de l'electricitat, que a alguns causa trempera si es barreja amb les aficions motoristiques.

Després d'esmorzar breument, seguim per una baixada planera (per la Serra de la dona morta, quin nom més sinistre), però demostren que les capgrosses que tenim a la colla ho son de veritat i arriben serenes i amb ganes de seguir caminant fins al Coll de les lloberes i més enllà.
Comencen les rondes d'acudits, amb frases cèlebres com "sempre t'estimaré, sempre et seré fidel, i tu fes que jo t'aviso" o d'altres com "serà petit, demà t'ho pago i la darrera i marxem" i "seguiu ferms en la fe i l'esperança germans, que allà dalt hi ha la glòria".




Ens aturem a dinar a sant Jaume de Frontanyà (21 habitants) amb una clara activitat ramadera i que es veu trasbalsada per actes vandàlics de certs enginyers.

Ens fem fotos al costat de l'arbre d'on prové el paper de vàter, escoltem i comptem els compassos del cant dels ocells i comencem a decidir l'ordre de les dutxes, sortejant el nom a qui li tocarà l'aigua freda. Enmig de la distracció, un caminaire descuidat però amb energies sobrants recupera la gorra i les ulleres afegint 30 minuts de camí al curt trajecte de tornada de 2 hores i mitja. alguns acaben el dia amb regust de pa a la sopa, altres amb la injusta victòria del Madrid i d'altres amb la ratafia que espanta la pluja.




Diumenge





Ressonen al poblet sons de lleons afamats i crits de protesta durant la nit, marcant el territori capgròs. A Quarts de Nou, es lleva la primera tanda de capgrossos que surten a pasturar pels carrers del poble i comencen a parlar sobre si hem perdut el coneixement i l'apreciació del que son els llibres (http://www.youtube.com/watch?v=xFAWR6hzZek)





Fem una foto de rigor i anem tirant amb les claus de'n Pere a la mà cap a Sant Romà de la Clusa, per un viarany pla (pla inclinat, és clar), fins arribar a les runes d'un baixador de troncs, testimoni de l'activitat forestal d'altres temps a la comarca. El més agosarat de la colla té el coratge de remullar-se al rierol en tornar a la vall.




Al refugi visitem l'edifici, on ens mostren la gran masia i les reformes que hi estant portant a terme, però el que s'aprecia són els ganyips (fruits sex, toblerones, xocolates) i especialment, els vermouths.



Reprenent el camí i amb les ganes de dinar, els capgrossos voregen magnífics penjats i gorgs de 70 metres abans de convertir-se en els 13 comensals de la taula de la Dolors. Esmolem els llapis i esperem una gran lluita per veure qui esdevindrà el proper cronista de la colla.

Pit i amunt!

Text: Oriol Gallemí
Fotos: Teresa Navarro

5 comentaris:

  1. 40 habitants? deu ser comptant-nos nosaltres? o eren fora aquell cap de setmana?

    I en Tomàs? ... ja no el vol ningú... pobret! i ara què faig jo? està tot tristot, no vol sortir... a veure si ara que venen castells s'anima...

    s'ensuma una caminada per l'any que ve... pel refugi?

    ResponElimina
  2. i d'això què me'n dieu?
    http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs

    ja direu!

    ResponElimina
  3. I en Guiu? Com es que no va venir? Ni Tomàs, ni Guiu, ni Serrallonga... Estem perdent punch!

    Senglar

    ResponElimina
  4. en Tomàs va venir... però només una estoneta. És que no se sent estimat, pobret.

    ResponElimina
  5. La caminada pel refugi és una opció ha tenir molt en compte. També la sortida al refugi de Cabassés (portat per un excapgrós)

    Senglar

    ResponElimina