dimarts, 12 d’octubre de 2010

Ens hem perdut!!!!


Doncs sí, son quarts de dotze de Divendres i les previsions meterorològiques no pinten gaire bé per anar a coronar cap dels 3000 que hi ha per Osca. Total, que es decideix anar a dormir i quedar al cap de 7 hores per donar una volta més propera a la rodalia de Mataró. Els no presents a l'assaig es pensen que demà s'anira a fer una torre de nou i baixen il·lusionats, però el bar no és obert i com es noten les baixes provocades pels temors de'n Molina, en miniMolina i l'Eloi cordomí, només pot sortir un dels busos de la colla, sense pintura ni decoració, però amb matrícula alemanya.

El conductor manté una breu discussió amb el guia i sembla que albiren algun bar a prop per esmorzar sense problemes i comença a conduir. En 90 minuts hem arribat a un lloc denominat Vallter i ja enfilem la muntanya cap al refugi, que ens sembla tancat però no!, és ben obert, malgrat que amb 30 cancel·lacions de darrera hora. Uns altres que s'han perdut un gran cap de setmana!

Improvisadament, es va cap a l'infern -en pujada!- (pic de l'infern, perdó), i es gaudeix d'un vent clar i un cel ben blau. En l'èxtasi del mal d'alçada s'estrena un nou baix de la colla, que quasi fa un pilar ell tot sol, però entre dos coronen un vano de tres, i collons el vano, com bufa!!!


En comptes de visitar Ripoll o anar a comprar galetes de Camprodon, la marea blava marxa cap al Pic de Freser i el Bastiments, on es dina cap a les 15:00 acompanyats d'un sol resplendent que fa saltar els colors a més d'un.

Tot en baixant, es fa marrada al refugi per veure què s'hi cou mentre la xemeneia comença a fumejar amb olor de llenya. Tres cerveses després es decideix arribar als busos i rempendre la tornada al local, a fer un tallat i unes braves com de rigor.

Amb un prometedor diumenge de tranquil·litat i pau, els caminaires planegen fer una tarda de jocs de taula per omplir el buit que, en comptes d'un 3000 han intentat tapar amb 3 cims de 2800 i transcendentals converses sobre parxís i la oca.

El grup de caminaires seguirà informant ...

Oriol Gallemí

2 comentaris:

  1. Oriol.
    Ya he vist l´historia d´aquesta caminada. Mol bé amic. Visca Alemanya i visca el cel.
    Sebas

    ResponElimina
  2. Ens ho vam perdre!!
    Cesc

    Per cert, la ruta literària d'enguany valdrà molt la pena. De veritat!

    ResponElimina