dilluns, 22 de febrer de 2010

Ru-PIT I AMUNT

Crònica de la sortida de Rupit - Salt de Sallent



En diumenge a les 7:00 confluïm una altra vegada els caminaires que quedem de la colla, expectant un jorn de descoberta de la natura, aquest cop a Rupit. Arribats al poble descobrim que un entorn rural pot estar plenament adaptat al capitalisme més estricte tant bon punt arribem a l'aparcament. Sota la màxima que l'aliment ha de ser la teva medecina i no la medecina el teu aliment, disfrutem d'un breu esmorzar artesà en un bar sota l'ambient d'un pantalla plana SONY que encara té el xip posat com si fos una pantalla corba amb el TDT i el 3/24. Sota un bombardeig de notícies alentadores per ràdio i TV, prenem quatre cafès a més de 200 peles i infusions a quasi 300 peles en un plaer de butxaca als sentits.

Tant bon punt respirar el primer bri d'aire, una sana ment s'allibera de la seva esclavitud diària i treu també el filòsof que porta dins: "A la muntanya s'ha de començar com un vell per acabar com un jove", fent un retret als que comencen massa envelats i que acaben fent figa a la primera de canvi. Es noten les baixes dels futbolistes organitzadors de l'enganyifa de'n Lluc Escarrà, però no es promet venjança i pactem preocupar-nos per la seva evolució al torneig intercasteller.

Intoxicats per la puresa de l'aire se senten veus d'una desitjada botifarra de ratafia, d'algunes exòtiques combinacions de patates braves i cafè mentre es gaudeix d'un esmorzar amb vistes a Susqueda, amb degustació de l'esperada coca de'n Sebastian. Per fi COCA al matí!!!!

Tant bon punt reprendre la marxa una lliçó magistral cau com pluja en terra seca: "La vida et tracta com tu tractes a la vida". Una altra ment filosofal ha trencat amarres amb el mar de la realitat i s'alça per damunt dels homes ignorants.


Vorejant la cinglera es comença un descens pronunciat cap als salts d'aigua, i als llocs on hi ha humitat s'aprecien certes espècies de fongs acolorits. Un esperit lliure proclama que "Tots els bolets són comestibles, almenys una vegada" i una clara resposta als 4 vents diu "si us plau, deixa les drogues que no n'hi ha per a tothom".


Arribats sota la cascada i atabalats pel brunzit de l'aigua o per algun aparell estrany, un comportament impulsiu empeny uns agosarats a un bany GLACIAL a les roques. Surten homes nous en una àuria de relax, de serenor, de pau. Una tauleta de xocolata acaba de deixar fora de joc a un dels agosarats. I tot això, en pujada.


Arribats a la plana del cingle, altra vegada surten a la conversa afers sobre el desconeixement inconscient, la ignorància conscient, el coneixement assumit i el perillós coneixement inconscient. Comencen a fregar-se límits insospitats de saviesa i lucidesa en gent fora d'hores de feina.


Per posar la cirereta a la passejada, es troba recer en una terrasseta on es comparteix l'estona de dinar i fem paret, bé, on tothom té una paret a l'esquena com a mínim. Amenaçats d'aires de pluja i neu, es reprèn la marxa ràpida cap al poble de Rupit i sota els efectes de la hipòxia de la pujada, se senten veus que a un home mai li pots dir que li ho perdonaries tot. A algunes dones, tampoc.I certament, tenim una tendència a la comoditat que frega l'absurditat. Entrem a un altre bar, comprem carquinyolis i coca i fem una merescuda ratafia al bar.

A la tornada, ja dins del cotxe ens confirmen una gran 3a plaça al torneig i tornem a casa a quarts de sis a fer una merescuda dutxa i una discreta meditació sobre tanta filosofia acumulada. Una altra pàgina al llibre dels filòsofs de la colla ha estat escrita.
Crònica: Oriol Gallemí
Fotos: Imma Dorda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada