dilluns, 8 de febrer de 2010

Ruta literària d'en Lluc Escarrà per les contrades de Cabrils

Mataró, 8.00 del matí. 20 ànimes amb esperit muntanyenc que van amb les motxilles preparades i amb continguts de tota mena emprenen la marxa cap a un territori exòtic i "pijo" anomenat Cabrils. Només aparcar al municipi en qüestió i cap a Quarts de Nou es planteja el primer i major dubte del dia: On menjarem? Un cop presentats els objectius de la caminada literària, en honor al personatge Lluc Escarrà, s'inicia la marxa a pas lleuger pels carrers de suau i dolça inclinació (ehem...).






Arribats la Roca d'en Toni es pren l'esmorzar i es llegeix el primer poema d'aquest impressionant i desconegut poeta. Amb orígens alemanys arriben el Glühwein (vi calent) i uns avionets de "gominola", encara que se senten veus enyorant la coca matinal, i és que hi ha gent que pren coca només llevar-se per començar el dia amb energia.



Acabat l'àpat es tira de dret cap a Òrrius. Arribant a la masia de Can Manstruc on se sospita que en Lluquet hi passà la infantesa i inspirats en l'ambient floral, llegim un segon poema. En baixant ens acompanya un tros el regidor de cultura de Cabrils, que ens narra el poc que es coneix de la vida i obra de l'artista bohemi.






Arribem a la creueta i passem al tercer poema, tot ensumant vi i lamentant que la coca s'hagi quedat a la casa germànica de la colla. Sense narcòtics sols ens queda queda caminar, gaudir de l'encís del paisatge i la imaginació. Envoltats de pins llegim una quarta cançó i deixem Burriac tombant Cabrera i fent cap a Cabrils. Arribem a la creu de Montcabrer, passant pel Turó de l'Infern on llegim el cinquè i penúltim poema. Tot baixant se'ns planteja un enigma que el darrer poema, dins un sobre blau capgròs, ens ha de respondre.

Amb una mica de xocolata per arribar a l'èxtasi poètic (però encara sense coca) i amb l'ajuda del sobre, els participants ens n'adonem que tot allò no ha estat més que un somni, que Lluc Escarrà no existia més enllà de caminada dels Capgrossos i que fins i tot el regidor de cultura ens estava prenent el pèl. Això si, sempre ens quedaran els bonics poemes de Josep Carner i les ganes de coca.

Oriol i Marçal Gallemí

2 comentaris:

  1. Benvolguts Srs,
    Primer de tot voldria presentar-me. Em dic Pere Savall Dalmau, i un servidor de vostès és catedràtic de literatura catalana, especialitat la Renaixença i període modernista, per la Universitat Autonòma de Barcelona. Un alumne em va comentar que es feia aquesta jornada sobre el literat Lluc Escarrà. Durant dies vaig estar consultant monografies, tesis i fins i tot vaig parlar-ne amb companys de Departament per saber dades del sr. Escarrà. No entenia que no hi hagués res publicat. Després, en consultar aquesta pàgina em vaig adonar que era un frau!!!. Sincerament m'he indignat, i veig que he fet el "gilipolles" si em permeten, amb els companys de facultat. He quedat com un bromista i un farsant, i tot per culpa de gent "garrula" e "incompetent" del Maresme que té poc respecte pel nostre país i per la literatura. Per cert, la foto és de Josep Carner per si no ho saben!! que dubto que ho sàpiguen, i en especial un regidor de cultura. Veuen que m'he desfogat!! Si he ofés a algú perdonin, però ho han d'entendre.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Catedràtic,
    Com a un dels organitzador de l'apòcrifa ruta literària voldria demanar-li disculpes per haver-li provocat aquesta pixada fora de test davant dels seus col·legues de departament. Li ben asseguro que la gent que formem part de la secció excursionista respectem i admirenm la nostra història literària. En aquest sentit, molts de nosaltres som fidels seguidors del programa "L'hora del lector" i ens estirem del cabells quan els del Polònia ridiculitzen al Gimferrer, en Monzó i companyia. Estic convençut que els seus companys de facultat entendran aquesta petita broma del tot innocent i no li tindran en compte. Tinc entès que vostè és un referent acadèmic sobre la Renaixença i que cultiva una trajectòria intel·lectual digne de qualsevol admiració. Per això, li avanço que la secció excursionista donarà suport a la petició de concedir-li la Creu de Sant Jordi que la Universitat està promovent. Amb prohoms com vostè, l'honorabilitat de les lletres catalanes mai es posarà en dubte.

    Cordialment,
    Un castelles excursionista admirador de l'obra de Carner

    ResponElimina