dilluns, 31 de gener de 2011

Qui no carda a Olot, no carda enlloc‏



Aquesta no és una caminada oficial ni oficiosa, però és bonica de fer, pel que el grup de caminaires hi envia una delegació.Cap a les 10 d'un dissabte assolellat, surten un parell de Caminaires capgrossos cap a Olot, amb un objectiu clar: descarregar les 24 hores de muntanya que organitza el Centre Excursionista d'Olot.

Amb músiques catalanes (Brams, Gossos, SAK&MAK ...) comença una ruta que porta per Vic i Bracons fins a Olot (en poc menys de 2 hores), un poblet petitó amb un accent i una parla particulars (no tant excitants com al Berguedà, però). Abans de començar fem un entrepà després de donar un volt per Olot i comentar la cançó Dance "indecent", concretament la frase que culmina amb " ... jo també sé marcar gols, i per l'escaire!". Pel que fa a ambient: fa FRED, motiu pel qual la pregunta "Qui s'ha deixat la nevera oberta?" no troba resposta a la plaça on estem, ni al bar Baobab, on han servit un cafè amb llet (amb gas) al nostre incombustible Sergi Clos. Voldriem demanar un tallat a l'estil local dient:
NENAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA...
-Què? -no, res .. que passava per aquí i ... mira .. res .. psé".
Acabem demanant-lo a l'estic català: "Quant val un cafè? -1,5€ -Doncs que sigui un tallat" "i un Cacaolat, sisplau".Tornant cap a l'estació i punt de sortida, en un acte de germanor, recollim un parell de brides d'un fanal per a poder passejar alguna cosa durant les 24h, però trobem algun problema quan "en Sergi la fica sempre pel costat dolent". Passejant pels carrers, trobem la CAM on van assassinar un parell de caixers, el bar "la canya" on van pelar un parell de paios i ens va quedar poc per passar per desfilar davant d'alguna farmàcia, però com diu la dita "Qui no mata a Olot, no mata enlloc". Nosaltres ho intentarem amb nosaltres mateixos en aquestes 24 hores properes.Arribats al punt de sortida, un petit vermutet amb moscatell ens encén la sang per iniciar el dia a tota castanya, sortint a les 14:04 amb un grup individual de l'Estartit. Comentem teories sobre si els 232 semblem un ramat de xais o de cabres. Alguns certament porten banyes, però la il·lustració de les Medes diu que la fidelitat és discutible i que el que cal és aplicar el principi del Lleó: acoblar, marxar i dormir. Potser si que semblem un ramat, ja que tenim un pastor i una pila de gossos que no paren de molestar pel mig (si fóssim a Xina, jo ja hauria fet el pica-pica pel camí). Iniciem la travessa de la Fageda de'n Jordà amb les dualitats Estartit/Torroella, Argentona/Mataró, Vilassar de Mar/vilassar de dalt, i fem un minut de silenci pels que no estan avui entre nosaltres (Gio&Co).

A les 14:45 els hi dediquem unes salves amb el gas del tallat.Tornem a la cançó "indecent" i la reversionem en Garrotí "Quan s'acabi el futbol/no podras passar la porta/tu seras un gran banyut/ i jo una gran porca". Aquest és el tret inicial dels garrotins de la sortida: "Passejant per la Garrotxa/vaig buscant una pubilla/no sé si serà panotxa/però sí serà pu*illa", "A Sant Feliu de Pallerols/hi he vist una paia/però com que ja n'hi han passat molts/jo l'hi cardaré una pa**a", "Després de Sant Feliu/anirem cap a les Planes/cap a les Planes d'Hostoles/ on també busquen tit*les". I així, amb ritmes catalans arribem a les 16:00 al primer WC, amb vistes al Puigmal i Serra Cavallera mentre es parla de l'any 2011 com l'any del consumismo: "con su mismo coche, con su misma casa, con su misma mujer".

Iniciem un nou tram pensant eslògans castellers: "estables com l'onada, forts com el vent". Recordant els pingüins del Pedraforca, l'Escamot Congelador treu a reclamar el seu programa "Volem el bus de la colla per anar a les sortides de caminaires, o en el seu defecte l'abonament de la benzina, o en el seu defecte les inscripcions de les caminades, o en el seu defecte els ganyips, o en el seu defecte les aigües, o en el seu defecte ... bé, tampoc caldria demanar res a canvi de ser la millor colla castellera de Mataró, oi?" "I sí, també podriem demanar que sisens i l'equip de canalla es proclamin república independent i abandonin l'actual règim dictatorial, però potser seria un xic massa ambiciós, no? Millor tornem a demanar l'autobús!".




A les 17:20 en Clos inaugura la seva particular manera de celebrar les caminades: punxant-se a la mà amb un boix-grèvol. El Cacaolat del bar sembla que tenia gas i comença a tronar cap al coll de les Lleixeres. Cap a les 19:00 el cel és clar, tot que que el soroll de tempesta no s'atura. Al crit de "vine aquí, que t'ensenyo la via làctia" la Lluna s'amaga i no gosa sortir fins que Júpiter cau a l'oest. O fins que el partit del Barça s'acaba. De fet passen un bon grapat d'hores on la Lluna brilla per la seva absència i es veu un cel estrellat espectacular quan arribem a Sant Feliu de Pallerols i fem una botifarrada, convidats a ratafia per un grup de Banyoles.El segon tram és seguit per 200 caminaires, que comencen a un bon ritme i escoltant el Barça pels transistors. A la celebració del 2-0 una samarreta on hi posa "va por ti mami" enceta una tanda de comentaris a la fila de caminaires com "jo també recordo les mares, especialment la dels altres", ja sigui a causa del terreny abrupte per on ens movem o perquè realment li interessen molt les mares Olotines.


Cap a les 22:00 fem parada al WC de Les Planes, en un Poliesportiu habilitat, on tornem a estirar i ens fem les fotos de rigor al parc de les motos. Al segon tram, sols 200 ànimes comencen per arribar fins a les Planes d'HostòlesSeguint la ruta, posem fil a l'agulla i muntem el nostre llibre vital "l'orígen de les espècies". Hem avistat peixos mandarina (no eren autòctons del Llobregat?), un peix plàtan, un peix taronja, un rar exemplar de peix ceba i diversos peixos poma. Més endavant comencem a trobar llangardaixos barreta energètica i trepitgem ous de llauna (espècie protegida).Seguint creant càntics per a colles amb una millor fortuna negativa que la de Capgrossos (la de la Marina) "Avall, avall, a vall!" o "Mercadal crema, crema Mercadaaaaal ...". Uns garrotins fan caliu en la nit de -8ºC: "Voleu fer un 5d9/que us surt a vegades/i a plaça no hi ha ous/i toca costellada", "Només parleu de calçots/però això ja està molt vist/tinc una bona pensada/fem una costellada", "El xató està molt bo/condimenta una amanida/i quan feu un 5d9/costellada repetida", "Sempre feu el 5d9/amb alguna tombarella/potser haurieu de provar/d'ajuntar-vos amb la Vella", "No ens vol el Mercadal/amb els xiquets de reus/potser els deurà fer mal/no ser a plaça més de 10!", "No sé què pel Mercadal/celebreu amb tanta eufòria/potser us deu fer molt de mal/ser una colla sols d'escòria", "Porteu molts anys d'història/no sé si tinc prou memòria/però una gran cridòria/diu no sou res més d'escòria".I així arribem a la següent parada, Motta i el "noi de la motxilla Salomon". 132 persones es preparen per la sortida del tercer tram. Posem al dia el nostre perfil del FB i llegim els SMS quan connectem els telefons, amb trucades de'n Rugui, la Roser i SMS de l'Àlex i de la família i ens preparem per composar nous garrotins: "La flor més guapa de Valls/en Clos li diu Marina/per nosaltres existeix/igual que el peix mandarina", i arribem al quart tram on només 66 valents suporten les hores de marxa a negra nit. Amb aturada al refugi del Rocacorba.A les 5:35, en Motta camina adormit rere en Clos, i fa més de mitja hora que no se sent ni piu, ni un sospir, ni el so de cap mussol. Per circumstàncies extranyes, un atac de singlot sorprèn la delegació Capgrossa , primer amb el front Motta i cap a les 7:11 l front Sergi (que l'atura sobtadament amb un ensurt: "La in***** t'estima"!). Comencem a delirar i somiar en UltraTrails de 43 hores transalpines amb un dels cracks del CEO.També inaugurem el torn dels dopants i les discussions sobre el que et pots arribar a prendre per fer el que et proposes, just abans d'arribar a Mieres cap a les 8:30, mentre en Motta portava més de 30 minuts rondinant. Visitem els germans Roca per primera vegada en les 24h i reomplim els dipòsits amb gots de xocolata, melindros i coca de vidre.La darrera etapa és seguida per 69 caminaires, encara que només 31 porten 17 hores a l'esquena i tindran el plaer d'acabar la caminadeta. Descobrim l'ocell plàtan. També és a la darrera etapa quan descobrim el significat de PUTADA: Baixar cap a la fageda de'n Jordà i veure un cotxe amb pinta de funerari, amb vidres foscos i llargs. Aquest és probablement el motiu que ens porta a tancar la caminada parlant de sadomaso, deixant anar les darreres fuites de gas a la fageda i completem les 24,5hores de muntanya d'Olot 2011.Fem la foto finish amb els 31 supervivents, ens revifem una mica i després d'una capbussada d'una horeta tornem cap al costat de mar, on el clima és més suau i els castells una mica més blaus.

Motta i Sergi

3 comentaris:

  1. És ben cert! Mireu http://rimesturbades.blogspot.com/2011/01/fer-ho-on-toca.html per variacions de la famosa frase...

    ResponElimina
  2. Quant de deliri veig... el proper cop us heu d'endur drogues més suaus...

    ResponElimina
  3. seria el fred? seria el cansament? seria ... però què caram us preneu!... ja veig que hauré de venir per moderar una mica ...

    Apaliiii

    ResponElimina