dilluns, 12 de desembre de 2011

Ruta dels castells

Aquesta caminada ha començat a dos quarts de deu, en un dia que ha demostrat ser assolellat El primer rencontre l'hem tingut moments abans al costat del "Palau del pollastre i la patata", on llegim amb goig el resultat del dia anterior (i alguns el descobrim de bell nou).
Tant bon punt arrencats, comencem a veure bolets, espàrrecs (a 11 de desembre!!!!) i en collim alguns mentre que el ritme marcat pel grup del començament desborda energia, pel que ens hem d'aturar per compactar el grup.

Un garrotí matiner ajuda a despertar les reflexions "N'hi ha que són uns figues toves/ i que es diuen de la Joves/ però per pujar a la graella/ haurien d'ajuntar-se amb la Vella", sobretot les reflexions castelleres.
Travessant Torrelletes troben un balcó que presenta una decoració peculiar: un escut del barça acompanyat de dos cans, l'un rosega l'escut del Madrit i l'altre el dels Pericos. Aquesta troballa ens recorda que és hora d'esmorzar i de preguntar-nos què porta en Guiri a la motxilla.
Mentre el nostre cuiner alemany no es decideix, comencem amb els aglans de l'alzina on seiem a esmorzar. Parlem de mugrons escaldats, de samarretes tècniques i reprenem la marxa cap al castell de Sant Pere de Castellet, una propietat d'Abertis (si, si, els de les autopistes) que havia estat un assentament prehistòric, íber, romà i posteriorment fortificat com a castell. Cap a principis del segle XX va pertànyer a un noble, que no el podia mantenir i el va donar a un hospital infantil, que tampoc se'n podia fer càrrec de la despesa i el va deixar caure fins que no en quedava res més que quatre pedres a terra. Ara és un castell radiant, nou i modern que es pot visitar (sota reserva i en grups d'estrictament 15 persones) de forma guiada.


Com que no hi ha gana per menjar ni ganes d'esperar a poder visitar el castell, es reprèn el camí de tornada cap a Penyafort, on dels tres grups que acaben fent-se  pels ritmes, dos acaben agafant més gana per diferents "rutes alternatives".
Al final del trajecte, dinem i ens estirem a l'herba, donem un cop de mà al guiri -que generosament es deixa buidar les carmanyoles plenes de pastissos- i reprenem el camí cap a casa, acomiadant-nos de l'"alcoholera catalana" que hem descobert allà.

Concloem recordant que tenim una matinal el dia 26 per agafar gana de Sant Esteve i que pels reis podem demanar un frontal  i una armilla reflectant per la caminada del dia 22 de Gener, que caldrà anar seguint bé el pas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada