dimarts, 12 de febrer de 2013

Àlbum de fotografies de la Mola



Benvolguts i apreciats companys de camins, caminades, conduccions, pensaments i tantes coses més...  recapitulem.
La caminada que havia de ser el diumenge 3 de febrer, va ser àgilment traslladada al dia 10 del mateix mes per poder donar marge als castellers/caminaires que volguéssin i poguéssin assistir a l'actuació per la inauguració de la Biblioteca Antoni Comas, veina nostre que es va col·locar el dia 3.
Alguna cara dels habituals va fer-hi ganyota, però recordem que som com el bambú: resistents i flexibles, la qual cosa ens engrandeix. 

Diumenge 10 - sona el despertador a una hora que el cos reconeix com "massa d'hora" ... ja que denota poques hores dormides, excusades per les celebracions carnestotenques d'aquests dies... però el seny, de moment, encara pot més, i el fa retirar abans que sigui massa tard.
Avui hi tenim incorporació 'kinesiològica' que ens farà descobrir una miqueeeeta de res, un món ben curiós... o potser ens hi aportarà més dubtes...no ho sé pas.
Ens dirigim cap al Vallès Oriental... per quasi fer.ne una altre d'incorporació, però en aquest cas desconeguda... tot i que el seu somriure podria fer pensar que hagués estat contenta de compartir el diumenge amb els valents capgrossos... però no. La Núria ja ens esperava a l'aparcament de la benzinera... tot i que allà saluden... una mica diferent a on ells diuen  "aqui no es pot aparcar" ... 
nosaltres hi hem de llegir "bon dia"... coses de les terres vallesenques... o no?

Total, que ja tenim al bell davant una imatge nítida, fresca i il·luminada de La Mola, les primeres llums del matí i els colors propis de la terra ens en donen una vista que paga la pena haver-se llevat d'hora.

Ens reconduim, cap a Matadepera per fer la típica i esperada parada 'cafetera'. Aix... ja no som el que érem... com ens estem tornant! Allà hi ben aparquem un dels cotxes, per tornar a ser dos vehicles, després d'un cafetó i alguna cosa més... a Can Queralt... deixem els cotxes ben aparcats i ens proposem fer el  que podríem considerar l'itinerari ''llarg''.
 Tot prou acondicionat i és evident que entrem a un Parc Natural... això sí. La cosa promet enboirada. Un cop agafat un pèl d'alçada i entrat en la zona del Parc, el cel ha perdut la brillantor que lo veiem tot venint, i sembla que no veurem un borrall... a la que comencem a trescar pels camins, ens adonem que hi ha zones on els arbustos presenten una imatge ben nadalenca... les fulles carregades de gebre, ben blancs...  ohhhhh... les fotos no prometran gaire avui!

A la que trobem un trencall ... busquem 'Montserrat'... sí, sí... que s'ha de veure! però com a molt, ens en podríem trobar alguna de Montse, perquè hi ha força gent, practicant el 'dubtable' sa esport de "córrer"... sí, reconeixem que el llogaret convida... però, cal? a aquestes hores i amb aquesta temperatura gèlida, que el vent enfatitza, posar-se a córrer per aqui.. un diumenge!!???? ... 

Després d'haver passat forces tandes d'esportistes ràpids, la majoria en parelles, decidim que als propers, a part de cedir-los el pas, el hi farem "l'ona"... la millor manera de deixar de trobar-nos-en... i quan ho fem, no reaccionem!
Finalment ens trobem en un trosset obert, on a una banda les boires ja es van obrint, cedint febles, a l'escalforeta del sol, i ens podem fer la primera foto de "grupu" amb fons paisatgístic...  mentre anem conversant dels avantatges de la vida a gran ciutat ... si és que les hi ha... 
Ens ofega? ens destrossa? ens en podem aïllar? ... bufff.... té coses bones, evidentment... però aquest ritme de vida al que sense ni pensar-ho ens hi veiem lligats... sortir-ne... i no quedar-hi atrapat... feina, força feina! a trobar-nos, a trobar l'essència del que val la pena ser viscut i sobre tot... trobar.nos a nosaltres mateixos i estimar-nos! AH!!! el "quit" de la qüestió!!! però serà en un altre capítol... o no...
Ja veiem a contrallum La Mola... i per què es deu dir, La Mola... era potser, anys ençà, un molí? treuríen d'aquesta pedra, la matèria primera per fer les rodes dels molins? masses preguntes...I Carnaval? o és Carnestoltes? o és tot? o és segons on? ... doncs sí. Masses preguntes...
Fem una mica el mico, mentre ja anem buscant un racó on no faci vent! (on no faci .... què?) si és que ho han deixat tot obert!!! i la corrent d'aire no pare! això sí, les vistes i el saque des del forat... impressionants!

Fem un mós, al mig com el dijous, i la fesqueta ens anima a anar depressa. Ens encaminem altre cop, La Mola, al davant, a dalt...i sí, quan tornem a quedar al descobert, ens fa pensar que potser no calia ... ventades fortes i glaçades, han deixat obert el panorama:vistes al Vallès, a Montserrrat, al mar, al Pirineu ben nevat!!! ...

Entrem a l'església, molt ben conservada, i amb història des del segle III (crec) i ens hi trobem a part de St Llorenç (recordem que estem al Parc de St Llorenç de l'Obac), al nostre patró, al patró d'excursionistes i muntanyencs!! St Bernat... Menthon! ah! si! a la Marxeta ja ens el van presentar...
Anem a dins a fer un cafè i ja ens veiem fent una nocturna per la zona... hi ha pinta de poder-hi fer un bon sopar...queda dit! que algú ho apunti...
Comença a fer-se evident que és diumenge de carnaval... nassos de pallasso i perruques de ... de... perruques! i anem a fer el pilaret de rigor!

Corrents i depressa que fa un fred que pela. I després de la volta "al ruedo" encara ens trobem el torero sense toro, i al pirata... sense rumb.
Encara hi ha gent amb prou humor per entretenir-se ... allà... amb una rasca i un vent! però res, el vent no el noten els valents!!

Comencem la tornada... i tresquem, entre 'supertramps' solitaris, amb ensurt de revolada de gorra, que semblava empenta a la timba! ... i supertramps amb 'maja excursionista'... abraçades i cadiretes de reina... interposant-se sempre alguna cosa enmig de l'amistat verdadera...que si jo davant, que si sempre al mig, que si darrera... agafant dreceres per adelantar...

I ja som al que quan baixaavem ja veiem que ens complicaria la pujada, i en un tres i no res som dalt! som unes màquines. Quatre estiraments ben fets i continuem.

El que ens havíem trobat gebrat ara és xipi-xopi... i ja anem veient el Montcau... l'anem a fer? ... depen de com estem? ... i ara ens parem? no "ens fas parar"! si ja ens hem parat!... és per abrigar-me... i treu i posa i guans i fora... i vent i fred i gana... i cap al Montcau, dret i enfilat, però de seguida hi som. Hi anem a fitxar tots, al nostre ritme, però tal com toquem ratlla, baixem... el vent ens "hi convida"... fem una "quiebro" i tornem per camí de drecera aconduits per la nova incorporació d'avui, la Núria, que ens estalvia un tros, a l'hora que en fem una versió prou maca del camí, i aquí sí. Aqui hem de dinar.
Mig arrasarats del vent, les carmanyoles, entrepans, i ganyips ja demanen ser engulits. Uns espaterrats, d'altres al damunt d'un pedrot... però ja acabem perquè de seguida tenim el cafè calentonet en ment....
Just abans de pujar als cotxes gaudim de les filigranes aeronàutiques d'algun expert pilot... o ben bé, d'algun de molt molt sonat, vist com anava la pobra avioneta... repte constant a la bàsica llei de la gravetat.

Cap a Can Queralt altre vegada, on alguns sucumbim als poders de la xocolata negre... mentre intenen explicar-nos el que fa la kinesiologia i a algú no li ve al cap ni el Dr Letamendi ni la seva ''màxima''... i ni la bomba manual dels bombers ho aconsegueixen... venen frases sueltes... disperses... del que havia de ser el següent:

Vida honesta y ordenada,
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
en no apurarse por nada.
La comida, moderada,
ejercicio y diversión,
beber con moderación,
salir al campo algún rato,
poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.

com intentava dir-vos .. és una bona manera de viure.

Apa doncs, ja ho teniu. Animeu-vos per la propera. I com sempre diem GRÀCIES PER VENIR:  Robert, Núria, Montse, Santi, Teresa, Manel, Misae, Ignasi.



Aquí disposeu de l'enllaç per a gaudir de fotografies de la sortida a ala Mola de diumenge passat.

Fotografies de la Mola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada