divendres, 6 de desembre del 2013

Castanyer d'en Cuc 2013

Castanyer d’en Cuc El tret de sortida de les caminades de capgrossos.

Ens trobem a les 8:30 a la porta del local, preparats per una excursió familiar. Quan hi arribem ja ens esperen en Manel, l’ Imma i en Pablo, que s’estrena a les caminades. Així que pugem als cotxes i marxem cap allà.
Ens fan parar al poble ja que s’ha aplicat el pagament per visita. Paguem 3 euros de pàrquing i podem accedir a l’aparcament de dalt.

És una excursió que ja porta quasi 10 anys al calendari caminaire dels Capgrossos, i és la que marca el tret de sortida. Nosaltres hi hem anat intermitentment, depenent sobretot dels petits. I aquest any vam pensar que la gran ja era prou “gran” per poder fer-la caminant. Però ens esperàvem que hi hagués més canalla, que arrossegués i animés a caminar a la Mar. Però al final l’opció va ser carregar-la a l’esquena amb la motxilla i avançar al màxim, ja que el grup ens deixava enrere. En Pau, a la seva altra motxilla va estar dormint tot el camí d’anada.

Vam arribar al castanyer i almenys en el meu cas no l’havia vist mai amb tanta fulla i tant groguenca. Vam parar a esmorzar i a buscar castanyes, tot i que ja no era l’època encara en vam trobar alguna, però immenjables. Suficients perquè els dos petits es distraguessin. Els grans ens vam distreure mirant i remirant el domàs ja que alguns van fer el descobriment (i aquí els històrics m’haureu de corregir si m’equivoco) que el castell que hi ha a l’escut capgròs té “amagades” les inicials Colla Castellera Capgrossos de Mataró (CCGM). Si això no és cert és un rumor que corria fa uns anys...

Després d’esmorzar i fer les fotos de rigor (dins el castanyer, pilars, domassos...) vam fer el camí de baixada. Amb forces renovades i sent quasi tot baixada va ser a un altre ritme i ganes: ens parem a buscar castanyes, agafem alguna gla, saltem els rierols del camí, hem trobat un pal pel tió (que continua amagat...)

I així, a poc a poc, ens arribem fins el pàrquing altra vegada.


Ho sentim per fer-vos anar a velocitat “nena de 4 anys” que provocava dos grups: el caminador i el que arrossegava nens. Ens vam perdre moltes converses interessants.






































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada