dilluns, 13 de gener de 2014

24 hores de muntanya 2014

Aquest any sortim des de Santa Pau, indret conegut pel seu transformador de mitja tensió transformat en mirador i pels seus fesols a preus (g)astronòmics.
El paratge deixa bocabadat, com en una escena de peli, tot l'atrezzo esta posat "com en un poble", sense veure's tant artificial com Rupit, i constra d'un nucli poblat molt petit (d'uns 200m de diàmetre) i de molts veïnats i masies dispersos per un ample territori.
Havent-nos inscrit, fem un "relaxing cup of trifàsic de ratafia in plaça major" i degustem coca de sucre i productes de la terra. Sigui com sigui, els Santpauencs han aconseguit transmetre tot el gas que porten els famosos fesols a qualsevol altre ingesta del poble, i aquí crec que es va col·laborar en gran mesura a l'efecte hivernacle de la caminada (una calor i humitat molt elevades).
Així doncs, amb compte enrere rigorosament inclòs, enfilem el primer tram a tota castanya mentre una colla d'exploradors troba una drecera de 2km més. Després de 30 minuts d'espera, retrobem els caps perduts i reprenem la marxa més tranquil·lament. Els cavalls no semblen haver entès què hi feiem mitja hora aturats mentre els contemplavem i el sol anava baixant.
Seguint amunt arribem a les 14:45 a la masia més alta del municipi de Santa Pau, abandonada encara amb els estris de llaurar a sota del cobert.
Una colla enyoren la barbie de les darreres edicions, però jo em congratulo de que en "rantanplang" ni la seva mestressa hagin vingut.
Una mica més enllà trobem el camp de la trona i "la plana" no sé si en honor a la feixa o a la mestressa, però també ben peculiar. Encara hi ha força conversa i la gent té forces per fer fotos i comentar anècdotes de cada indret.
Fent ruta ens tornem a presentar amb els de cada any (evidentment costa recordar els 30 o 40 noms dels asidus caminaires de la cita) i com si fossim coneguts de tota la vida arreglem el món, admirem la masia de darrera Medes o simplement ens queixem de les quatre gotes que s'insinuen arribats a les Cabanes.
El grup s'ha estirat molt i arribem a St Aniol de Finestres a les 17:55 (20 minuts de retard), el temps just per arreplegar el frontal i els reflectants per a les etapes de nit, menjar un petit entrepà d'embotit o formatge de la zona, beure dos gots de sucs i apali, que ja tonem a reprendre la marxa.
Els que seguim endavant parlem dels indrets on es pot anar (o no) de l'estranger, sobre quin preu i quin valor otorguem a les coses de casa (quant pagariem per una tauleta de cortesia? -100€ i per un sofà? -anem a iquea) i entremig aprofito per fer de RRPP de la CapTrail a una colla de corredors.
Tornem a fer una paradeta de reagrupament i em segueix sobrant la única màniga que porto posada (bé, i els pantalons de doble capa també) perquè em passo amorrat a l'ampolla més de mig avituallament cada vegada.
A les 20:00 comença el Barça ... i també hi falten els de la ràdio (només es queixen alguns que diuen que va empatant), però la tranquil·litat regna durant les primeres hores. No han fallat els de l'agrupament escolta d'Olot (rangers i pioners) que comenten amb tot luxe de detall els set llibres i vuit pelis de L'Enric Cassoler (nom olotí de Harry Potter).
Un dels corredors de Granollers em sorprèn amb les peculiaritats del Montseny i de les seves varietats d'estrats vegetatius i climatològics. Mai hi havia caigut que fos tant variat. Ni que fos patrimoni de la UNESCO com els castells.
A mig camí fem un petit avituallament a Susqueda on ens reagrupem i ens conviden a tastar els embotits de la zona (bull blanc, bull negre, llonganissa) i a un got de vi, refresc galetes BIRBA i ... TORRONS!!!! (els plàtans s'acaben abans que arribi i només em puc menjar un parell de taronges en una esgarrapada abans de reprendre la marxa).
A les Planes d'Hostoles ens esperen uns magnífics MACARRONS que podem degustar entaulats i amb vi i fruita. Tornen a volar els plàtans i quedar només taronges. Haurem de mirar aquest fenòmen.
La nit és molt tranquil·la, terriblement xafogosa i calmada, sense vent, sense fred, sense pluja i sense lluna pel que tothom engega els frontals i llanternes i alguns ens quedem sense piles XD. I la gent també es torna més introspectiva sense el paisatge -tot i que s'insinuen les corbes del Far i Sant Genís entre la fantasmagòrica boira-.
Arribem a l'estació del carrilet a Amer on comença el foc real a les 2:00. a baix hem pogut reomplir dipòsits amb caldo calent i coca de sucre, i hagut d'esperar els autobusos cinc minuts perquè hi ha hagut més abandons dels previstos. Sembla ser que el caldo contenia gas i algú de davant l'ha anat deixant escapar durant els primers km de l'etapa.
Seguint enllà, remuntem Santa Lena passant per masies enormes que cauen a trossos, boscos abandonats amb els camps i praderes de la finca, on ens mengem un entrepà a les fosques. Són les 4:15 i la festa està bastant quieta. On és la moguda gironina???
Passem St Roc i anuncien que som cap a 75, mentre seguim una etapa que sembla ser més una muntanya russa que cap altra cosa.
Passem Sta Maria de Llémena cap a les 6 tocades i ens queda pels volts d'una horeta per arribar a Sant Esteve de Llémena a les 7.
A Sant Esteve ens reben amb un got de xocolata calenta i podem sucar els melindros. Per tal que no sobri xocolata, ajudo els organitzadors a recollir -no em fa res sortir el darrer- i me'n serveixen un parell de gots més. A més, al grup se'ns torna a afegir la Maria, una senyora que amb 40 anys a cada cama i 1 de propina ens haurà acompanyat quasi durant una marató de muntanya al final de la ruta (ja ha fet la primera etapa fins que ha fosquejat).
Arribats a Mieres ja tenim un esmorzar com Déu mana: embotits de la terra, RATAFIA de Mieres (molt ben macerada), pa amb tomaquet o llesques sense sucar (amb dret a decidir). El sol és fugicer i mengem depressa perquè si no toca moure les cadires empaitant cada raig. Al final, fem uns glops d'aigua per tirar les galetes avall i reprenem el camí amb el suport d'un o dos autobusos de l'IMSERSO.
Saltant pels prats ens retrobem amb en Pau i la Coloma, però jo ja estic fet una merda punxada en un pal, com podeu veure.
Al final arribem cap a les 14:00 a Santa Pau, més o menys agrupats i on ens espera l'organització amb càmeres, fotowall, foto de família dels 40 que hem acabat + foto discriminatòria "women only", moltes rialles, abraçades i petons de comiat i fins la propera.


 Gràcies al Centre Excursionista d'Olot per la vostra hospitalitat !!!!!

Participació i etapes:
  1. 217 persones
  2. 240 fosquejant
  3. 165 nocturna 1
  4. 75   69 nocturna 2
  5. 71 matinal
  6. 125 final suau



















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada