dissabte, 1 de febrer de 2014

A les 7 del matí començava tota una aventura per 5 maresmencs amb ganes de conèixer una comarca poc coneguda muntanyosament parlant, la del Garraf.
Després de les presentacions d’una nova incorporació a les caminades Capgrosses, la conductora ens porta a una nova aventura, encarar el cotxe en contra direcció no és una bona manera de començar, tampoc ho és deixar-se de posar el fre de mà quan una surt del cotxe per posar gasolina. El que fa la son!!
Xino-xano ens dirigim al nostre punt d’inici: Olivella però aquest bonic i petit poble del Garraf no te ni un bar obert un diumenge al matí, amb el que sabedors d’això decidir fer parada a Vilafranca per fer el cafè que ens desperti.
Ostres! Però trobar un bar obert a Vilafranca, un diumenge sense castells a les 8.30 del matí sembla missió impossible!! Finalment en trobem un i anem observant com van arribant també els corredors d’una cursa que s’hi està muntant allà al davant mateix.
A ells els esperen 10 km corrents, a nosaltres 25 a caminant, res petita diferència. Al marxar el cambrer ens desitja bona cursa!!
Amb ruta turística inclosa, arribem a Olivella, canvi de calçat i som-hi!!
Però la conductora no era la única dormida, el responsable de portar la Daniela a cada sortida ens diu que se l’ha deixat a casa, pobre Daniela!! Un dia que l’ha de treure a passejar i la deixa a casa!!
Entre margallons i farigoles iniciem la ruta i hi trobem el primer refugi de pastors, i no era una ruta de les masies del Garraf? Si, però també dels refugis dels pastors, doncs en trobem uns quants pel camí.
Canvi de vegetació i sorpresa! Per primera vegada a una caminada ens dediquem a collir bolets!! Una gran extensió de fredolics que ens trobem a tocar del camí i vinga! tots cap a la bossa. Be tots no, ni han masses i en deixem pels que vinguin darrera nostra.
Així que continuem la ruta i els homes van collint farigola, van arribar casa amb una bossa plena cadascú de farigola, què en faran amb ella?
Trobem la primera masia Can Grau i fem parada per esmorzar, Mica en mica anem trobant més masies, algunes gairebé en ruïnes, algunes amb racons i piscines espectaculars i d’altres que les estan arreglant. Les masies van passant i la gana comença a arribar així que arribem a La Fassina,una casa habitada i convertida en casa de colònies. Allà fem parada per dinar però no ens adormim doncs estem al Gener i per molt de sol que faci, quan un s’està parat acaba agafant fred.
Així que continuem la nostra ruta cap a Olivella amb visites a més masies ja que l’últim tram és on n’hi ha més, però abans no ens podem deixar de fer la foto oficial amb el “Tomàs” que li varem trobar un altre ús, el de fer de davantal.
Ah!! Però no podem marxar sense fer el Supertramp!! Però no un, si no quatre o cinc o més! Això de posar les càmeres automàtiques i que tothom salti en un moment o altre fa que no hi hagi cap foto on tots estiguem saltant! Hahaha. Després de tant supertramp decidim que l’any vinent ho presentarem a assemblea per que es voti per fer el supertramp, secció oficial de la colla, haha els quilòmetres ens comencen a afectar, però n’hi ha que els afecten més que d’altres.
Arribant ja a Olivella, trobem l’únic bar del poble, que està tancat, deuen obrir només a l’estiu. Finalment ens adonem que els quilòmetres han afectat a alguns més que d’altres i on tothom hi llegeix Gabriel que és el nom del bar, n’hi ha que llegeixen Cabaret!! Sergi, en què pensaves???
Però les aventures no s’acaben aquí, tot tornant sonen Els Amics de les Arts i repetim cançó de Jean-Luc, doncs la conductora dormida ja pot anar a dormir, després d’uns anys d’aquesta cançó, descobreix que els Amics no ens parlen de l’elefant Babar sinó d’en Godard, en Jean-Luc Godard cineasta francès. Anna, ja pots anar a dormir!
I tot xino-xano arribem a Mataró comentant que la propera sortida és diumenge dia 2 de Febrer que en Motta ens portarà a alguns dòlmens.
Salut i bones caminades!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada