Cantant sota la pluja a ... VILADAMAT!

7:00 Local dels Capgrossos, quatre atrevits desafien la meteorologia i es posen en marxa cap a .. un moment, una trucada inesperada. 7:05 Local dels Capgrossos, CINC atrevits desafien la meteorologia i es posen en marxa cap a les terres empordaneses, a la plana rera l'Estartit per enfilar un GR que passa per Viladamat. El radar de meteocat sembla apuntar que només queden quatre cues de núvol per molestar, i que en breu haurà passat el gruix de les pluges i podrem gaudir d'un dia de caminada sense patir pel sol.
I res més lluny de la realitat, comencem amb cel gris, arribem a l'autopista amb un plogim més aviat molest (dels que no mulla, dels que nega) i fem el nostre primer km pel pla, mentre seguim agafant un trencant a l'esquerra que ens fica bosc endins.
Seguim l'ascens (impressionant, de fins a 100m) passant per pistes tranquil·les, entre boscos i oliveres, finques noves i d'altres més abandonades (quan no del tot) vorejant masies i -collons- un castell que estan consolidant abans de caure, al llarg de 6km, fins arribar a un punt geodèsic de cuyo nombre no quiero acordarme mentre se solucionen problemes majors de curses de muntanya, eleccions, de feina i de caminades.
Aquest any ha estat un mica més complicat anar lligant el calendari, hem estat més a prop i més lluny que mai com a grup, uns per feina, altres per família, i tots en general hem anat seguin alguna de les nostres rutes de la temporada menys castellera dels castellers. Ens fem la foto de rigor amb el domàs de la colla i comencem l'impressionant descens per la vessant més salvatge del bosc, entre camps d'oliveres abandonades a la mà de Déu fent figures fantasmagòriques entre la malura i els pins nous que repoblaven densament els boscos cremats.
Seguim avançant fins a l'encreuament amb el camí, on hi ha un mur d'una mena de cort o casa a la vora i ple d'esparregueres, on sí, encara podem trobar-ne un manat mentre esmorzem. Tirem poc més endavant i ja som a baix de tot, vorejant l'autopista i tancant la volta a Viladamat. En total uns 12 km (per això no ens discutirem) i un ascens de 100m, de caminada tranquil·la, amb un plugim suau (quan queia), sense gaire vent i unes vistes amb un verd relaxant i deliciós, acompanyat de fang i la roca local, sempre més complicada de defensar a cada passa.
Arribats a Viladamat, fem una aturada de rigor per deixar els trastos al cotxe i reflexionar sobre el futur de les nostres existències. Com que no el veiem clar, fem cap a casa d'uns caminaires que ens conviden a fer un vermut on cadascú hi porta una mica del que té (alguns alegria, els altres glòria i altres van a comprar els ous que no tenen). En total ens queda un àpat amb entrants, truita, pa amb tomàquet, anxoves i seitons, vi, coca sense guiri (pa de pessic) i pollastre a l'ast que ens sacia pel que queda de tarda mentre badem de cara al mar emblanquinat de cabretes.
Gana no en passem, i malgrat tot quedem amb ganes de tornar per aquesta terra tan plana, alhora que difícil de caminar, per seguir amb la ruta que hauriem volgut fer i que hem hagut de modificar per la meteorologia.
Seguirem caminant, seguirem buscant noves rutes i, qui sap, potser tornem a ser 3000-ers un altre any més. VISCA ELS CAPGROSSOS I VISCA ELS CAMINAIRES!

Fins aviat a tothom,

Motta