Camins de Ronda (18/03/12) i àlbum de fotos

Tot decidint de no deixar passar el dia que hi havia marcat al calendari, optem per fer un tram del GR 92, altrament conegut com camins de ronda...

Finalment a dis quarts de vuit del diumenge, només som dos. Però, res ens impedeix seguir amb el que s'havia previst. Anar a Lloret a mirar a on portava el camí de ronda que tantes vegades hem trepitjat amb la secció de rem, per veure les regates que s'han celebrat a Sa Caleta, de Lloret de Mar.

Així doncs, cap allà que anem. Amb tanta rotonda a l'entrada de la ciutat, quedem situats 'una platja abans' de Lloret, però ja ens va bé, i decidim buscar el GR, ben marcat, que ens portarà pel mig d'urbanitzacions de cases boniques, i malauradament buides, algunes acabades de construir i en venda... però el sol, i un dia clar ens acompanya, i de seguida ens podem posar en màniga curta.

Seguim les marques, i pujant escales i baixant corriols descobrim un racó per fer un vermout qualsevol diumenge al matí, a toc de mar, i força discret entre els pins que arriben fins les roques...

Les marques estan ben marcades, i els camins són ben bé de luxe, la majoria empedrats amb vistres als penyasegats, que deixen vistes un pèl encalitxades a aquelles hores, però amb aigues turqueses fantàstiques... quin pais que tenim!

Ens trobem poca gent, de moment, i molts estrangers...

Trevassem Lloret, i de seguida som a Sa Caleta, on hi ha explicacions de com està això quan hi ha regates de llagut català! quina diferència! no són ni les nou del matí (penso) i ens trobem un grup de joves, no sé si anglesos o alemanys, que fan un tran corrents.. tots equipats... moníssims... al cap de poc ens els trobem de tornada 'hi, again', i ens recorden!

Un cop hem tombat Sa Caleta, després del Castells de'n Plaja, ens trobem amb unes escales que em recorden que no faig esport!! Ens haurem de posar en forma!

Anem caminant i xerrant... quantes cases malaguanyades! si més no durant una bona temporada de l'any... si trobo un mosso, m'oferiré de masovera! homeee. En un lloc així!!

Quan finalment hem arribat a Cala Canyelles, ens hem sentit com a casa! i ens hi hem aturat a esmorzar... un pèl tard.

Allà, mirant el que podiem continuar, ens tocava massa tram urbanitzat,pel que hem optat per tornar, després de no poca estona asseguts a la platja contemplant com el mar anva agafant empenta.

El camí de tornada s'ha fet més curt del que esperavem, i ens hem pogut aturar al Castell St Joan, que ens havia passat desaparcebut a l'anada.

Fins a la platja de Fanals, cotxe i cap a casa. A una bona hora i amb ganes de migdiada.

Això sí, per poc que pugueu, si teniu una estona, visiteu el Bar Cala Banys... un lloc encantador, amb bona música i vistes magnífiques...

Ara, el calendari ja s'escurça! tot i que la que avui no s'ha fet del Perelló, pel que sé, ha quedat només, posposada... ens informaran!

Imma Dorda

Força, equilibri, valor i seny!

CANVI: sortida diumenge 18

La sortida de cap de setmana prevista ha quedat substituïda per una sortida de diumenge.
Sortida diumenge 18
Hora: 7:30h
Sortida des del local d'assaig (C/Herrera)
Cal emportar esmorzar i dinar.
Itinerari fàcil.

Àlbum fotos Comanegra (04/03/12)

Caminada al Comanegra i Puig de les Bruixes

Sortint a dos quarts de vuit del local de la colla, sis capgrossos accepten el repte de'n Sergi per anar a enfilar el Comanegra. Cap a les 10:30 i després d'una llarga pista forestal perduda al capdavall d'una carretereta de molt escasses dimensions que puja de Sant Joan de les abadesses amb dos capgrossets més.
Amunt, amunt amunt de l'aparcament, comença el fresc ventet i s'albira la boira a baix les planes i valls. Potser inspirats pels 1500m, potser pel sol que ens acompanya, comencen les converses sobre vehicles clàssics, el disseny industrial. Sense saber com ni d'on surten prop de la carena els casos de les persones que han robat als fills que han fet fama i diners. També han sortit esquitxats bancs i caixes, però aquests seguiran presents durant moltes més sortides segurament.
Coronat el comanegra, vistos els calçotets amb nom de gos i fets uns ganyips, seguim avall cap al puig de les bruixes parlant sobre planificació urbanística.
Una horeta més endavant arribem al puig de les Bruixes i no sembla que cap estigui amb nosaltres, ja que seguim amb un sol perfecte i una lleugera brisa refrescant. Dinem i piquem de cara al vent, i tirem avall fent mitja volta de tornada parlant de les subprime, preferents i de les masies abandonades que hi ha per la zona, amb els camps i boscos del volt. Per casualitat no hi ha grans línies elèctriques, però és un camp perillós parlar amb gent de la generació-e (que segons la Tieta no són més feliços els qui més tenen sinó els qui menys necessiten) i dels capgrossos potencials que veiem a la bassa amb la salamandra.

I ja hi som, hem fet 8km en una volta rodona i tornant per pista, deixant enrera una tirolina que devia servir de corriola en altres temps. Arribem als cotxes a les 14:45 i tornem a casa pels volts de les 17. Hem gaudit d'un sol preciós i una companyia genial.

Qui s'apunta a la propera????

Informació Comanegra (Garrotxa) diumenge 4 de març

Sortida local: 7:00h.

Horari: Tot el dia. 4h. (aprox.) Cal portar dinar.

Dificultat: No ofereix grans dificultats.

Arribarem en cotxe fins la Bassa de Monars(1) i d'allà pujarem al cim del Comanegra (1561m.)(2). D'aquí seguirem la ruta cap al Pic de les Bruixes (1393m.)(3) per tancar el circuit a l'aparcament dels cotxes.

L'excursió transcorre entre prats, rouredes i fagedes. Malgrat assolir dos dels cims més alts de l'Alta Garrotxa, no ofereix gaires dificultats.

Us hi esperem.

Organitza: Sergi Clos

Literària - Sant Miquel del Fai (19/02/12) i àlbum fotos

Diumenge 19 de febrer, després d'una mica de ressaca carnestoltenca, només quatre agosarats caminaires es treu la mandra de sobre per anar a la convocatòria de la caminada literària.

Enguany, ben original. El que en treurem de literari serà el que portem nosaltres mateixos, així podrem llegir qualsevol cosa que ens vingui de gust en un paratge ben bonic.

Sí que és veritat que tot i que el dissabte podia fer pensar que el diumenge es llevaria lluminós... la ressaca del carnestoltes va arribar a grans alçades, doncs el sol va estar pràcticament ben enterenyinat tota la caminada. Tot i així, l'ànim no va decaure pas! A nosaltres, quatre núvols! si home!

Carregats al 4x4 tirem cap a St Feliu de Codines, on hi farem un cafè, mentre ens posem al dia de quatre coses passades i quatre projectes de futur. Arribats al Parc de St Miquel del Fai, i com que encara no hi ha ningú que ens barri el pas, podem començar ben bé, des d'on ens diu la ressenya, de sota l'arcada que dóna pas a les instal·lacions de St Miquel. Anant xerrant i llegint la ressenya, en 'Casa-niu' ens va donant instruccions de quines són les senyals que haurem de seguir, que si GR, que si rosades, que si les deixarem per retrobar-les més endavant... trenquem a la dreta del camí principal, per quedar bocabadats per la instal·lació d'una tirolina, que si tingués aqui l'arnés... subidóóóóón, però no. Està posada, tensada, i té pinta que la vindran a fer més tard.

Seguim. A trams ben enfangats. I al cap d'un estona ja ens acompanya també la Caputxeta. I que n'és de bufona.

Trobem poc trànsit, o sigui que ens n'hem de sortir entre les indicacions de la ressenya, i la bona orientació d'en Casa-niu. Arribem finalment, a les runes, del que devia ser un bon casalot, i avui perquè és gris... però en un dia clar... valga'm Déu... i esmorzem, mentre busquem alguna cosa per llegir... i apareix en Pere "si la pàtria perillava/ i la bandera arborava/ aixecant el sotmetent,/ què faries tu en la guerra/ per defensar nostra terra/ del dogal d'estranya gent?" a la qual cosa en Ramon li replica " Prendre el fusell de seguida;/anar a la pàtria afligida/ i dir-li: -aqui hi va un soldat;/ aui hi ha un brau que s'obliga/ a batre l'host enemiga/ mal que mori en combat./....

I tenen una llarga conversa ... acaben...

Ramon: És a dir que tu en sa defensa/ predereixes, sens temença/ el morir, al viure esclau?,

i en Pere li respon " Sí!, per la pàtria oprimida/donaria el cor... la vida.../

Ramon: Encaixem, també ets un brau.

I després d'enlairar els esperits patriòtics, continuem la caminada, per camins amples, i contemplant turons de formes ben arrodonides, i d'altres piramidals... estem seguint la cinglera de Bertí, per arribar a St Pere de Bertí, prèvia parada a Cal Magre, on hi ha força feina per fer encara...

A St Pere de Bertí hi podem gaudir de la companyia d'unPit Roig, segurament encuriosit per en Casa-niu... observem, gaudim, hi llegim l'hora, i continuem la caminada.

No sabem massa on anem, però hem de mirar de no baixar. Les marques fins ara són prou marcades, fins que arribem a un casalot, que en el seu temps devia ser de grans propietaris, on ens saluda un gran HOLA (recordant les Olimpíades) però noi, aqui sí que la pintura es devia acabar... perquè sí, la direcció a prendre és clara... però durant una bona estona seguim més per intuició que per lectura visual de senyals... això sí, a cada descobriment de les pintades, és una celebració!

Caminant entre mig d'arbustos, matolls, alguna esgarrinxada per corregir camí... finalment veiem que anem bé. Fins i tot hem tingut estona de solet.

Ens hem creuat amb algun ... "llop que buscava la caputxeta"? ... uhm, no sé. Algun caminaire, i d'altres a pas més lleuger ens han assegurat que sí, que anavem bé... però per anar a on?

Sota la cinglera ben retallada es veuen les casetes, els camins i les carreteres... ah! qui pogués alçar el vol, i planejar... però algun sorollet recorda que no hem dinat, i les passes agafen ritme, tot pensat ''segur que anem bé, eh?", i sí.

Aviat, identifiquem el que havíem vist al matí, l'ermita del final de St Miquel, i de seguida el Salt d'aigua.

Quedem per sobre de l'entrada i veiem que la guixeta ja funciona... flanquejada per dos ''hermanus''... o és perquè és Carnestoltes??... serem prudents...

Quan ja hi som, sí. Són frares, de St Miquel del Fai,... un no diu res, l'altre té accent estranger... i per fi, podem seure, en un racó on no toca el vent, per dinar una micona, i gaudir d'una espectacular coca de cabell d'angel... en Casa Niu té prou traça!

Ara, cap a casona, parada tècnica pel cafetó i una altra lectura més irònica!

Hem caminat força estona. Ha valgut molt la pena.

Àlbum fotos Vidrà (22/01/12)