dimarts, 10 de febrer de 2015

Les merdes de les 25,5h

Aquest any tornem a fer les 24h, amb sis etapes de recorregut, quatre de suaus i un parell (la 4 i la 6) una mica més complicades pel desnivell, sumant una mica menys de 80km.

Comencem la caminada al bonic poble de Tortellà, un lloc on, CULLERES! fan de fanals. Bescanviem les butlletes tradicionals per talonaris de paper reciclat i ens cordem les bótes. Tocant les campanes de les 14:00 passem pel carrer de sortida del poble. Ens han acompanyat a l'aperitiu 10 gossos (si, si, gossos) que també menjaven de taula i deixaven un deliciós cruixent de terra a les patates que quedaven per als humans.
La primera etapa és suau i agradable, al principi una mica enteranyinada i sense vent, pel que molesta la roba i més d'un comença a anar amb una sola màniga. De totes maneres, conservo la jaqueta per si de cas ... Fins a Beuda.

A les 17:20 ens hem refet a Beuda, un indret amb un magnífic castell en venda, on avui hi ha més gossos que habitants i aquest cop sí, els diferents comensals mengem en taules separades. Embotit, pa, formatge i cocacola amb la cafeïna que ens ha de fer aguantar desperts. Reprenent la marxa coincidim amb antics companys de l'aventura (un astrònom incansable i un químic indissoluble) i ens tornem a presentar com si de nou ens vingués i, als tres mosqueters dels altres anys s'afegeix en D'Artagnan: l'Àlex. La nit ens cau al damunt, bé de fet som nosaltres que girem i deixem de veure el sol rectifica en Santi, però la qüestió és que bo i fosc, fa calor, que no ens enfilem a la Mare de Déu del Mont (voregem la muntanya) i comencem a parlar d'estrelles, de bicis i de runners, de modes i de polzades (es veu que tot és qüestió de mida). Per seguir aclarint els grans interrogants de la ciència ens donem cita a Olot el 22 de març, on seguirem parlant (sense caminar???).
Tanmateix, bo i semblar de mal gust, resulta que un cop ben cansats, el caldo i els llacets de sucre venen de grat i tot. O també acompanyats de coca. I per què no de "pizza amb llet", tot i que alguns prefereixin els "pits amb llet". Potser ja va sent tard.

Arribats a Lladó entrem al polisportiu/sala on ens trobem una comitiva fent cua pels macarrons i la poma. Muntat el Tetris, el desmuntem i tornem a la tercera etapa que ens portarà a Terrades i on podrem degustar els populars "dolços a caldo".
A les 23:00 passem per Cistella, ens hi gronxem una estoneta i ens aturem. I ens aturem. I ens aturem. Un caminaire s'ha fet mal, un gos s'ha perdut (clar, sense corretja es perden, i amb corretja molesten) i ens aturem. L'Alex es posa en mode Diesel i aprofito per canviar les piles del frontal que fa figa.

A Sant Llorenç tenim un avituallament dolç i cafeïnat: xocolata i una tasseta de cafè amb melindros. Sort dels melindros per sucar, que és la cosa més dreta que ens queda a aquella hora ja. La cafetera és de marca i va a tota càpsula, però no sé si dóna l'abast per a tantes cames. I tornem a fer camí cap a Albanyà, on hi ha gent que sembla que "ha vingut amb una mà a cada pit" (frase local???) i es produeix la mínima participació de la passejada.

Arribem amb una mica de gana (bé, amb ganes d'arribar a Albanyà) i fem la pausa per iniciar l'etapa dels "duminguerus" ( o ch'ti, en francès). Allà ens quedem una mica mes sols perquè ens puja notablement la mitjana d'edat del grup (l'Àlex prefereix una dutxa calenta i un llit abans que dormir dempeus amb els tres mosqueters) i comencem l'etapa més llarga a un ritme lent, si no calmat. Es veu que ni les magdalenes ni les galetes maria, ni el cafè de mitjó no han pogut carregar les bateries dels 50 nous incorporats i els que ja portem 18hores hem d'aturar-nos constantment. Alguns perden els nervis, marxen pel seu compte i també es perden però es tornen a reincorporar al grup. En total, una etapa de 18km acaba fent-se en 7h30m, un nou rècord (tremoleu Kilian i Picas), i ens passem jaient i lamentant les nostres misèries un bon parell d'hores quiets, reflexius.

A les 15:30 arribem a la plaça del mercat de Tortellà, amb temps per fotos, quatre abraçades i petons amb els companys d'aventura. Ha estat genial tornar-se a trobar amb el desaparegut D'Artagnan, que ja donavem per perdut i ha dormit 1 hora per esperar-nos a l'arribada.

Em quedo adormit al cotxe una estoneta i enfilo el camí de tornada cap a Mataró, ciutat capgrossa i de marxassa, coneguda fins a les terres del nord per més d'un caminaire. Quan hi tornem??? (aquest cop sí, sense caques de gos pel camí, sisplau)

CAPGROSSOOOOOOOOOOOOOOOS! AUGH!!!!!!! AUGH!!!!!!! AUGH!!!!!!!!!

Recompte de caps:
etapa1-188
etapa2-174
etapa3-133
etapa4-098
etapa5-065
etapa6-107



Cap comentari:

Publica un comentari