dimarts, 29 de gener de 2013

24 hores d'Olot 2013

Dissabte, Hostalnou de Bianya, 14:00. Fa poc més de mitja hora que m'han imprès els tiquets de les 5 etapes i orgullós em passejo amb el codi de barres a la butxaca, estripant les tires que aniré separant cada 6 hores segons el mal que em facin els genolls. A la motxilla, una jaqueta, guants, ganyips, aigua, reflectants i frontal.
S'ha llevat un dia preciós, assolellat, amb quatre miserables franges de núvols i de mica en mica s'ha ant omplint el centre cívic de Bianya amb 190 cares més. Al final, carreguem forces amb dolços (llaços i ulleres) i cafès amb llet, sucre i gas.
Iniciem puntuals la marxa i la llegenda de "lo puto RANTANPLAN" torna a l'atac. En 30 minuts, som uns bons quants els que n'estem fins més avall del melic i empalariem de gust a la bèstia per penjar-la del campanar de Vallfogona, però ens n'estem. Per calmar els ànims, anem passejant pel costat del gorg on es va gravar un pla de "el artista y la modelo", un lloc realment bucòlic i amagat que he pogut veure a costa de perdre 100 llocs que he de tornar a recuperar depressa. Si no vas al davant, no et pots distreure a contemplar el paisatge ...
A les 17.00 molta gent ja es queixa sobre la duresa de la caminada, però acabem d'arribar a una ermita on fem una aturada de més de 40minuts per recuperar algunes punxades. El sol ens ha abandonat a les 15:30 i caminem per l'obaga, però a les 19:00 ja anem molt allargats mentre encara em puc aturar a veure el Pedraforca fonent-se amb la nit, moment on perdo el llapis i he de recuperar un bolígraf per escriure la crònica.
A les 20:40 reprenem la marxa després de menjar una mica (botifarres a la brasa, fruita i pa amb tomàquet), però només amb la meitat dels efectius (90), amb gran entusiasme. Òbviament, no podia faltar la cançoneta de "envàs, on vas?" mentre la gent pela els plàtans i volen els peixos mandarina. En aquesta segona etapa, pels volts de quarts d'onze, el ritme és monòton i el camí ens proposa fer una gimcana, esquivant tots els arbres caiguts pel vent i per la tala del dia abans, que allarguen la fila i forcen un reagrupament  bastant llarg al capdamunt abans de carenar la serra. Un cop reagrupats, en la fosca, prenem un camí erroni i hem de retrocedir 500m costa amunt per a prendre el viarany que ens portarà cap a Vidrà. Allà ens esperen gots de caldo, embotits i coca amb xocolata, que ens empassem depressa i tornem a aixecar-nos a les 2:40.
La tercera etapa ja és més entretinguda, només en quedem uns 70, però incorporant 8 joves d'Olot que porten molta més alegria al "grupillo" que fem amb l'Oriol (un noi del CEO que fa per primera vegada la volta completa), i descobreix que sucar els peus fins als turmells en el fang a la fosca de la nit i sense frontal és complicat. A més, encara porta punxes a les espardenyes que li obren ferida i el fan aturar altra volta. Tenim la boira ficada als peus i corre molt de vent per sobre nostre, deixant un cel clar i net que ens permet veure totes les estrelles del coll de Bracons fins que s'aixeca l'alba i podem albirar els primers globus que alcen el vol entre la boira baixa. Enrera queda la visita suspesa al castell de Milany (visibilitat amb la boira=10m) pel risc de perdre la gent a dalt.
A les 8:00 tornem a l'atac des de Sant privat de'n Bas, amb els mitjons secs i havent omplert l'estómac de xocolata calenta i un sol que rescalfa l'ànima i tot, deixant pel record una nit durissima comparada amb els camins de terra que ara trepitgem. torna també el conyàs de'n rantanplan i la seva espanyola mestressa.
Seguint amb el passeig ja estem bastant cascats quan enfilem la darrera ermita de Sant Miquel del Mont, un lloc perfecte des d'on podem veure ja l'arribada i on tot és més positiu que mai. Seguim arreglant el món parlant d'educació, cultura, creixement ... en resum, de temes transcendents!!!!
Puntualment a les 14:00 arribem a Bianya i ens fem la foto de rigor als 40 finalistes mentre ens donem cita per a l'any vinent. Malauradament, aquesta alegria dura poc, fins quan després del caldo calent i quatre ganyips, entro al cotxe per fer una becaina i torna a sonar el mateix de sempre .... QUE EL MÓN S'ATURI, QUE AQUESTA NIT JUGA EL BARÇA!!!!





























Mare meva, que lluny que viu el món de la felicitat ... i hi estem tant a prop que no la volem trobar!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada