dilluns, 28 de gener de 2013


CRÒNICA DE LA SORTIDA A MONTSERRAT ( O TAMBÈ DITA DE LES ESPIRALS)

Comencem la nostra aventura a les 7 del matí com per no perdre el costum al nostre lloc de trobada per les grans ocasions. Tieta,Sebastian,Laia Graupera,Laia Canal,Santi i Montse,Roser,Manel i Misae,Robert,Teresa i Sergi i la gran companyia d'un bell conegut que feia temps que no es posava la motxilla a l'esquena i la seva xurri l'Anna,una mescla d'ovella/cabra,que ens oferira el seu so característic a ritme de beeeeeeeeeeeeeeee. En Lluís(Messi) i la Maria,ens esperen al Bruc. En Setrill i l'Anna,anuncien en públic que es casaran!!!!
Avui també es dia d'estrena, es tracte del nou cotxe d'en Sebastian,que empren el seu primer viatge en les caminades capgrosses.
Els tres cotxes emprenen el camí cap al Bruc, amb la imatge de la Lluna Plena,que entre núvols treu el cap per deixar-nos contemplar la seva bellesa i preciositat. En un dels cotxes sorgeix un dilema,desprès de que el nostre olfacte ens faci confondre entre l'olor de pernil dolç i l'olor de cafè amb llet.
Tenim un record per en motta,caminaire que sense faltar a la cita anual esta realitzant les 24 hores d'Olot en solitari,ja que un amb fama de cabra,aquest any li ha fet el salt....
Després de poc mes d'una horeta de camí,fent ruta per no pagar peatges,albirem la preciosa vista de l'espectacular Montserrat i les seves agulles,per arribar en pocs min uts a la població del bruc,famosa per el seu timbaler i per el seu carrer principal que caminem amunt i avall,gaudint de les seves cases i bars tancats, fins que trobem el nostre lloc,això si,després de que s'enceti una tanda envejosa de comprar pastes a una fleca del poble i de una estona abans trobar-nos amb en Lluís,la Maria i la Xana,moment que aprofitem descobrint que Capgrossos fabrica cotxes,per donar un regal d'aniversari a la Roser.. Entrem al bar Anna,que ens dona aixopluc i els cafè amb llet( amb gas),poniols,tallats(sense braves ni clara)i cafè sol,ens faran agafar caloreta per començar la ruta d'avui, que serà aventurera d'allò mes.
Emprenem el camí a l'aparcament on desprès de fer els preparatius i de “tancar els cotxes fins a la tornada”,anem passant entre vinyes,ceps....o eren altres arbres.....i oliveres per una pista de sorra,fins a trobar un trencant amb marques on hi ha uns senyors que es dediquen a fotre trets on els hi plau i que llueixen uns uniformes patriòtics que fan mal als ulls, ens indiquen una variant(avui serà una paraula clau)que ens ha de conduir a bon port,encara que el coll on volem arribar es el coll de porc,anem en direcció contraria al sentit que havíem seguit una setmana abans i comencem la primera aventura,passant per sota parets, amb culs de préssec de vinya i certs sorolls eixordadors,que un cop deixats anar,com si tinguessin un temporitzador que els activa al cap de pocs metres deixen anar uns gasos tòxics força perillosos. Un cop paït,aquest àpat inesperat,prosseguim seguint mes la intuïció que res mes , en direcció al torrent que ens ha de portar a trobar el camí del torrent per anar en direcció al nostre objectiu. Un cop hi som,emprenem la bona direcció,fins a trobar un raconet amb una font seca on hi parem per fer l'esmorzar,on hi fan actes de presencia el vi calent i la coca de xocolata amb el dilema de com es posa la xocolata a dins de la coca per que agafi aquestes formes. Tot parlant de trons,que semblen retronar per les muntanyes en la distància, iniciem de nou la marxa. Com que avui sembla que es un dia d'aventures i de variants(mai ens perdem agafem variants) en realitzem una altra fins a que un crit ens fa veure que no anem be i toca recular uns metres. Fins i tot l'Anna es queixa amb el seu peculiar beeeeeeeeeee( ja podria tenir un altra politono que digues mallllllllllllllll)Ara si que si,sembla que agafem la bona direcció i una pintada ens indica que es així i aprofitem per a fer un moment fotogràfic i de reagrupament i mes endavant de mostrar la força que ens fa característics aguantant un gran roc tot vigilant que no hi hagi cap moviment de roca,estem a punt de viure un dels moments emotius i de record cap a en dos,el canari,que molt dignament deixem descansar en un lloc privilegiat. Un record per ell!!!!!

Tot prosseguint per el torrent,ens trobem amb un tram previst amb uns esglaons de ferro, que ens permetran salvar una part del torrent per a poder avançar.( ja se que estem en crisis,però una mica mes de ferro per a fer mes amples els esglaons.....)un a un anem escalant aquesta part i també si senyors , la Xana que molt valenta també ho aconsegueix.

Quins grans aventurers estem fets. Uns moments abans una gran frase fa acte de presencia i dona de pensar :  
Sols arribarem mes ràpids,però acompanyats arribarem mes lluny. Mai mes ben dit.....(jejejeje)
Desprès de anar pujant i fer algun tram de grimpada per roca,arribem a un camí que a banda dreta ens porta al Coll de Porc,passant per la font de l'esllavissada. Un cops arribats al Coll de Porc ,fem una paradeta on es veuen vistes del Cadí i Moixeró, de Penyes Altes i del Pirineu amb el mantell blanc característic de l'època de l'any que el recobreix, reculem per anar en direcció cap al Refugi de Vicenç Barbe. Fem parada un altre cop a la font de l'esllavissada per a prendre aigua i veure unes pintures que esperem que son una senyal del que aconseguirem. Peró posats a fer d'aventurers i fent mostra de que el color blau ens agrada( encara que avui el color groc també hagués estat agraït de seguir)enfilem en direcció amunt, ja que si ens diuen que hi ha un lloro i frares i dits i que hi hem de passar per el mig,doncs som-hi. Desprès de una grimpada de ole tu!!!!arribem a la part mes alta amb un vent que fan que el lloro estigui congelat i sense plomes i que el dit s'hagi convertit en un frigo dedo. Ells son testimonis de l'aparició de un Super Guerrer, amb cabell groc i una aura daurada al seu voltant, que fan que el vent s'incrementin per moments. Un cop tots hem arribat a dalt i amb el pensament del que diu la ressenya de que tot es de baixada......continuem passant per sota d'alguna altra agulla punxeguda( ja ho tenen les agulles ) seguint encara marques blaves i amb alguna que altra pujada, a un punt que ens sona i que fa que respirem tranquils al estar ubicats. Mentre observem uns escaladors i fem de bolos amb potes esquivant rocs a l'espera d'uns membres del grup que s'han acostat a mirar mes amunt, anem en direcció al refugi. Quin luxe,taules,estufa de llenya encesa,matalassos que per un motiu o altre incitaven a utilitzar-los i parlant del que les iaies ens ensenyaven quan érem petits, començam el dinar. En una taula la canalla i a l'altre els canalles. Entre una abundància de pastes acolorides en forma d'espiral,donem nom a la ruta. Mandarines,talls de coca,per agafar energies per a fer els dos pilars de comiat amb en Tomàs,ens fan emprendre el camí de baixada, ara si,cap a la població del Bruc entre converses, torçades de peu,regals tous que ens trobem per el camí, descobriments que a una banyera si pot fer feina....anem seguint la pista que ens farà arribar cap als cotxes de nou sense que se'ns hagi fet fosc. No podria faltar una variant que dos membres del grup agafen i que degut a un esprint dissimulat arriben abans que els altres. Ja als cotxes i desprès de fer els canvis de roba oportuns,anem a veure la nostra amiga Anna,per que ens serveixi quelcom per a refer-nos i brindar per l'aventura d'avui,entre converses de que els ocell sempre( o no ) van cap amunt, de cafè amb llet que no arriben i de aparells reproductors que augmenten la cobertura dels telèfons. Fem els comiats oportuns de la Maria i en Lluís que van cap a Gironella i d'en Santi i la Montse que van directes cap a casa,Mataró ens espera desprès d'aquesta aventura de Variants,agulles,lloros,bisbes,fonts,grimpades,escales,vent i moltes aventures.
Com ja va sent habitual a les nostres sortides de fer una fotografia supertramp, en aquesta sortida vam dir,venga treiem una lletra a la paraula. Total que el resultat va ser SUPER TRAM.Mai mes ben dit!!!!

Gràcies a tots els que heu participat en aquesta caminada. Sergi.
Aquí teniu el link per a veure les primeres imatges de Montserrat 2013.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada