dilluns, 7 de gener de 2013

INFORMACIÓ DE LA SORTIDA DE SADERNES-TALAIXA-SALT DE LA NUVIA-SANT ANIOL I SALT DEL BRULL-SADERNES


En arribar a Sadernes hem de passar pel davant de l’Hostal de Sadernes i seguir la pista principal. En pocs metres trobarem una barrera (oberta fora de l’època d'estiu . Aquí ens indicaran si podem seguir endavant amb el cotxe o si hem de deixar-lo a l’aparcament que hi ha al costat de la barrera. Nosaltres volem començar a caminar a prop del pont d'en Valentí i ens indiquen que hem d'aparcar al tercer aparcament (el quart i últim aparcament ja és ple).
Així doncs, comencem a caminar pista amunt a partir del tercer aparcament. En pocs minuts arribem a la desviació que ens portaria al Pont d'en Valentí. Si ho desitgem podem fer una visita a aquest pont medieval i a la casa que havia estat l’Hostal de Ca la Bruta. Hem de tornar a pujar per on hem baixat per reprendre la pista principal.
A pocs metres del desviament que ens porta al pont hi ha el quart aparcament i tot just al seu davant surt una segona pista que baixa cap a l’esquerra. Aquesta pista està protegida del pas dels cotxes per una cadena i veiem els primers senyals grocs (amb forma romboïdal). Seguim per aquesta pista avall. En pocs minuts creuem la riera que està seca en aquest punt ja que, com descobrirem més endavant, l’aigua es desvia subterràniament a la presa del Gomarell així que no trobarem gorges on refrescar-nos fins arribar a aquesta petita presa.
Tot just després de creuar la riera veiem una pista que surt a la nostra esquerra. Aquest és el punt assenyalat al mapa com a cruïlla i és el camí per el que tornarem. Una mica més endavant, veiem una senda que s’enfila a la nostra esquerra amb un rètol indicatiu de Sant Aniol i només uns metres més enllà les ruïnes de la Farga. Si volem pode seguir aquest camí, però ens torna a portar a la pista abans d'arribar a les ruïnes del Molí de Riu. Nosaltres seguim per la pista fins arribar al Molí de Riu (unes ruïnes a la dreta de la pista). Una mica més avall d'aquest punt i a la dreta veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquesta marca (que haurem de seguir fins al coll de Talaixà) ens indica que hem de deixar la pista per passar a una petita senda. Aquesta senda s’endinsa al bosc creuant la riera i fa el recorregut molt agradable ja que la pluja del dia anterior la fa molt refrescant.
Així, quan ja portem uns 40 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània (d’aquí que la riera fos tan seca aigües avall). Aquí veiem dos camins: el primer és el camí que seguirem que esta situat al marge esquerra de la riera (és a dir a la nostra dreta) i l’altre està situat al marge dret de la riera. Aquest segon camí s’allunya de la riera i ens porta molt a prop del Salt de la Núvia (és la drecera indicada al mapa) i el podem prendre a la tornada si veiem que fa massa calor al tram Portell de la Guilla – Coll de Talaixà (aquest tram és solell).

Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí solcat de pedres. Aquesta és pot ser la part més bonica de la ruta, l’ambient és fresc i caminem envoltats per la remor de l’aigua. El camí està arranjat ja que una veiem un pas fet de fusta per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu per un pas de pedres, també hi ha un petit pont fet amb dos troncs però és més segur passar per les pedres ja que pont fa temps que no s’arranja i passant per les pedres tot el que ens pot passar és que ens remullem els peus.
Ja ens acostem al GR11 i passem per una zona mes oberta (fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera) anomenada als mapes “el Prat”. És aquí, i tot just a tocar del camí, on veiem el que sembla ser la part “morta” d’una turbera (plantes petrificades per l’acció del carbonat càlcic dissolt a l’aigua que les remullava permanentment en altres temps). Una mica més enllà trobem els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. Només 15 minuts més i arribem a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja.
Aquest indret va servir d’inspiració a l’escriptor Marià Vayreda a finals del s.XIX. Poca inspiració li donaria ara, ja que en aquest punt trobem unes 10 tendes acampades i la massificació en un espai tant petit fa que alguns punts estiguin bruts… L’estat de l’antiga rectoria tampoc ajuda gaire a donar un to idíl·lic a la zona… Esperem que aquest estat només sigui fruit de la nostra imaginació i de l’època de l’any i que més entrada la tardor (quan l’aigua ja sigui massa freda per haver de suportar tants banyistes) l’aspecte de la zona es recuperi…
Seguim camí amunt seguint les indicacions d’un rètol situat a prop de l’ermita per arribar fins a unagorga de gran bellesa on podem prendre un bon bany. Seguin riera amunt (ja sense camí) podem arribar en 5 minuts al Salt del Brull. En èpoques d’abundor d’aigua ha de ser espectacular (en aquest cas haurem de mullar-nos els peus per tal d’arribar-hi). Per tal de tornar a la capella desfem el camí fet i en arribar prenem el GR11 en direcció a Talaixà.


Aquesta part del camí no és gaire freqüentada i gaire be segur que la farem en solitari. És una zona assolellada però si creiem que fa massa calor sempre podem escurçar considerablement el camí prenent la drecera que ens porta del salt de la Núvia fins al Gomarell. L’interès d’aquesta part del recorregut es tenir una vista global de la vall formada per la riera de Sant Aniol i s’ha de dir que les vistes que es tenen des d’aquest camí son espectaculars. Es un camí aeri en bona part i tot i que no te cap pas delicat pot donar algun petit problema a gent amb greus problemes de vertigen.
Prenem doncs el camí cap el coll de Talaixà tot pujant fins que trobem una porta de fusta. La creuem i en pocs minuts arribem al Portell de la Guilla des d’on tenim una bona vista de la zona del Galeró (on està el pont de fusta que esmentava abans). Estem a uns 150 metres d’alçada sobre la riera i això ja ens comença a donar una bona visió de la riera. Si disposem d’uns prismàtics veurem com les seves aigües clares ens permeten veure el fons de la riera.
El camí comença a fer una lleugera baixada fins que arribem a la base del Salt de la Núvia (dit així perquè des d’aquí es va matar una núvia de Talaixà a la que volien casar amb algú no desitjat). Des d’aquest punt obtenim una bona panoràmica de gran part de la vall. Uns metres més enllà trobem el rètol indicador de la drecera que ens porta de tornada al Gomarell. Nosaltres però, seguim pel GR11 en direcció al coll de Talaixà.
Trobarem la segona porta de fusta el que ens indica que ja estem a uns 5 minuts de la Quera. Una important casa pairal actualment en ruïnes. El GR11 passa per sota d’un arc i entra dins del conjunt d’edificis el que ens permet observar sense problemes les restes d’aquesta gran casa pairal. Seguint camí amunt veiem en poca estona l’església de Sant Martí i poc després arribem al Coll de Talaixà. Aquí podem veure uns rètols que ens indiquen el camí cap a Oix (seguint el GR11) i el camí cap el pont d’en Valentí. Hem d’abandonar el GR11 i baixar en direcció al pont de Valentí.
El camí està indicat amb senyals blaus i vermells i amb senyals (fletxes d’ascensió) grocs. Tot i així, no espereu veure’n gaires al principi del camí ja que no es fan clarament evidents fins després d’uns metres d’iniciat el descens.
Ara ja només ens cal fer el camí de baixada (ara ja a l’ombra dels arbres) durant 1 hora aproximadament fins arribar de nou a la cruïlla assenyalada al mapa i desfer el camí fins el lloc on tenim el cotxe.

Recordar de que es una sortida de tot el dia , per tal s'ha de portar l'esmorzar i el dinar , ganyips , cafe amb llet amb gas , aigua de valència , coques i pastissos i bon rotllo!!!!
El pronostic es de baixada de temperatures i potser de pluja,encara queden dies.hi ha trams que si esta moll, s'ha d'anar en compte amb les relliscades.
Aquí van unes fotus per que anem fent boca.
Hi ha membres de la colla que pugen directament . Tinc pensat de fer una parada a Olot entre 07:30 i 08:00 a fer uns Poniols,Cafè amb Llet amb gas.....
Sembla ser per la predicció de temps d'avui que la pluja no apareixerà per tant de conya!!!!
Els cotxes els haurem de deixar a l'hostal de Sadernes , per que si no ens multaran , ja que el pas a cotxes no estar permès si no es amb una autorització.
Per esmorzar tinc pensat de fer una aturada a Talaixà , punt mes elevat que ens permetrà reposar i fer un esmorzaret amb ganyips,coca d'en sebas i mes.....I si fes fresqueta ens podem posar dins el refugi Lliure. Al refugi de Talaixà hi ha un diposit instal·lat no fa gaires amb aigua pero que no es segur que sigui del tot potable(jo en vaig beure i aquí estic...).a Sant Aniol d'Aguja podrem agafar aigua i visitar el salt del Brull,un dels indrets màgics de la zona!!!!

Hostal de Sadernes
Pont d'en Valentí

Talaixà

Sant Aniol
Salt del brull





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada