I per les distretes. Fins a 24 caminaires ens han acompanyat en aquesta primera sortida caminaire que hem fet plegades.Ha estat un dia perfecte, clar des de bon principi, quan hem arribat a les 9:45 a Folgueroles (ciutat de Mossèn Cinto, amb empremtes arreu), fins que hem marxat després de dinar.Hem sentit a parlar d'un guiri que falta i de'n Clos, o sigui que haurem de fer com si fossim 26 espiritualment. Iniciant la sortida, al bar llegeixen quelcom sobre la fuga de cervells i repassen egipte i les caminades anteriors, que ens fan estrémer i cagar-nos (literalment). És el que té ser petita i sentir aquestes bajanades matineres.Iniciant la marxa, al poc de caminar trobem el Gorg de Llitons, que deu ser un lloc on hi ha ple de llits petits o tritons mal pronunciats, però nosaltres ja fa estona que dormim a coll-i-bé dels nostres pares. No sentim pas veus de llitons sortint del gorg ni veiem animalons negres i banyuts movent-se per baix. Bé, els imaginem banyuts sí, negres no.
Una mica més amunt arribem a l'esmorzar, just a sota de la MAT, un lloc amb vistes electritzants al pedraforca, pirineus i una pila de pedres avall. Seguim endavant, dormint i parlant, patinant (amunt?) pels pendents glaçats de l'obaga, alguns caminant enganxats com si fos amb cola i d'altres més espaiats.Arribats al Salt de la minyona, sembla que l'esperit Capgròs s'ha contagiat i entre 24 no es fa cap estructura. Potser la minyona era del PP i ens ha encomanat el mal rotllo, potser és que ens estem tornant sossos, o potser és que és fora de temporada castellera i no fan Qd9.
De baixada trobem els peixos mandarina que sempre ens acompanyen, cavalls i massa cotxes i seguim caminant a cavall de pares i mares mentre perdem un parell de despenjats que acaben fent pixar a 5 més mentre els esperem a sota de la venerada MAT. Voltant la roca, trobem un castell en restauració que té vistes a les guilleries pel sud est i als pirineus pel nord-oest. És una construcció que ens obre la gana de potitos i iogurts, així que mentre expliquen que aquesta construcció fortificada de l'any 1000 va ser reconvertida en esglèsia i al 1600 va deixar-se d'usar, que cap al 1700 va passar a mans particulars i que fins als anys 60 es va usar com a mas, sense torres ni merlets, nosaltres ja estem tipes i a punt de tornar a emprendre la marxa. Però el primer cap de pinya dels sagals d'Osona segueix explicant amb tot luxe de detalls la reconstrucció d'aquest paratge tan encantador i l'abandonament de les finques forestals del voltant.
Tornant a la ruta, un petit pla inclinat provoca la primera caiguda del dia que es pot curar amb tirites i ens dona l'alçada necessària per a poder tornar a Folgueroles patinant pels pendents glaçats i enfangant les botes dels grans que disfruten com menuts.A l'ombra de les sureres seiem per dinar en colla i prenem una estona de relax, de joc i de caminar per l'herba, anant amunt i avall fins que la son ens diu prou. I en acabat: el cafè, que ajudarà els pares a tornar conduïnt cap a casa després d'aquest llarg dia.Quan hi tornem?
Mar i Bruna
Entrades
