dissabte, 26 de març del 2011

Un Gran Gra!




I tornen en dansa els caminaires de la Colla Capgrossos de Mataró un diumenge més a les 10:30! Aquesta vegada amb noves incorporacions, experimentats en fer ruta.I el nostre guia del dia, en Manel ens guia muntanya amunt mentre un guiri impacient grimpa amb les pells de foca muntades als esquís. Empolainats per l'ocasió, comencem a parlar dels nostres noms, dels nostres mots i a recordar el que eren els Llitons i el que podria ser un Fajol. "Gra de Fajol", ressona al cap de tothom.







Nodrits per un Apfelküche típic guiri, intentem contactar a crits amb qui puja al Bastiments a tota màquina, deixant un rastre de neu pols a darrera i més d'un "véte por culo". Amb el fred, notem que els pets no fan pudor, que les plaques de gel amagades sota la neu, igual que alguns paranys profunds fan "ficar la pota" a més d'un.




Les frases "quasi no he caigut" i "encara no he caigut" ressonen fins ben arribats a l'iglú, un lloc tranquil i bastant càlid pel que sembla. Seguint amunt, a les 13:30 ja hem fet el cim a 2708m , fem una estona el mico i pensem que el poc camí que queda és tot de baixada. I com que ens podem relaxar, comencem a parlar de temes més superflus, de moda, de calçat i de sentit comú, amb un darrer apunt "The power of now", un llibret a llegir.Arribats als cotxes, fem un mos mentre s'intenta localitzar el guiri perdut. I per fer passar el fred, parlem de l'avorriment de tenir cada dia futbol a la TV pública i de si pot ser bo tant d'opi als cervells de la gent. També es troben a faltar més notícies, i al final queda a l'aire quanta gent pot entendre realment un capítol de "polònia" en tots els seus gags.

Probablement, després de retrobar el Sebastian perdut i fer el cafè de rigor, queden més temes, però seguiran ben vius a la propera sortida.

Pit i amunt!

Crònica: Oriol Gallemí
Fotos: Quico Bellavista

Matinal al Montseny, crònica dels fets segons Santa Fe


A Déu i només a ell va la crònica del que va succeïr diumenge. La pluja va cessar per obra d'un miracle, permetent una caminada tranquil·la entre els nervis de posar impermeables.

De fet, la pluja sembla ser reconeguda pels membres caminaires del grup "A la quieta & The volta'ls", que entre la confusió pregunten "Anem a Santa Fe?"."Sí som cinc" responen.

Desmuntem el cotxe de'n Dani parlant de "coses d'homes", de l'Emili Duró i de l' "Achmed, the dead terrorist". Sembla que dels 4 cotxes el nostre és més propens als dibuixos animats dels anys 80, recordant els bobobobs, el Dr Slump, bola de drac, érase una vez ... que als Angry birds. No obstant el Ants smasher, el Penguin throw i el Smurfs comencen a causar baixes en la discussió de l'Almera. Acabades les formigues, en Sergi busca a la Marina, qui sembla que el millor que té són les seves amigues.


Mentre alguns comencen el dia amb un cafetó d'altres prefereixen una botifarra amb gas. Alguns ja porten el gas de casa per a poder caldejar l'ambient. Sembla que amb aquesta meteorologia el canvi del monteny pel montsant ha estat bo.


Arrencant la caminada surten temes de conversa que no parlen del temps sinó de salut i castells, de bastons i caminades (motiu pel que algú es motiva especialment, prenent bastonets més grans del que seria la mida normal). El que ningú vol fer és esmorzar, ja que el dia no sembla tenir pietat i ni la boira ni els núvols tenen ganes de marxar del camí. De sobte, just havent anotat aquestes línies, un tímid sol surt i ens deixa veure les ombres al terra, mentre aribem a l'embassament. Sortint de la fageda, quatre gotes tornen a caure i arribats al migdia al mateix punt de sortida de la ruta vermella, entrem al bar a prendre quelcom, passar llista per a la sortida del Pedraforca i acomiadar-nos fins a la propera caminadeta. Qui s'apunta a la propera?

Crònica: Oriol Gallemí
Fotos: Imma Dorda

dissabte, 5 de març del 2011

PROPOSTES PER LA SORTIDA A EL MONTGRI DEL 2 I 3 D’ABRIL



El dissabte sortirem a les 8 del local per poder fer el cafè de posta en marxa a les 9:30 a Bellcaire d’Empordà
La idea es pujar per un petit corriol fins el Mont Pla, tot un 300, des d’on, tot carenant (amb l’Alt Empordà a un costat i el baix Empordà a l’altre, arribarem al puig del Castell del Montgrí.
L’últim tram és de grimpar una mica (tipus el últim tros de la pujada al Burriach des de Cabrils) però hi ha alternatives per si algú ve amb canalla. Desprès de visitar el que queda del castell i sobretot de gaudir de les fantàstiques vistes que hi ha des dels seus alts merlets baixarem a dinar a l’ermita de Santa Caterina des d’on tornarem a Bellcaire. (total 14 km, tres hores efectives de caminada).
Tarda lliure, recomanable un tomb per L’Escala i passejada fins a Sant Martí d’Empúries .
Segons els que siguem podem sopar quelcom senzill a casa o buscar algun lloc bé de preu per menjar calent.
Com serà el meu aniversari desprès us convido a fer un cremat (o varis).
Nit lliure pels que encara tinguin forces (en aquestes dates pocs/es turistes hi ha però).Dormir: Aquí si tindríeu que confirmar-me, quan abans millor, quants us quedareu. Si som pocs, fins a 8 (10 amb matalassos a terra) podem dormir a casa. Si som uns quants més podem fer part a casa i part a una fonda, si ens partim la despesa pot sortir molt bé de preu. Si som molts caldria reservar amb temps a l’alberg d’Empúries.


Diumenge podem quedar a les 9 al bar dels pescadors del port de L’Escala (La Clota) (conteu els que vingueu de Mataró amb sortir cap a les 7:30) per esmorzar i mentre anar a deixar un cotxe a L’Estartit. Deixaríem la resta dels cotxes al port i començaríem a caminar tot costejant direcció a la cala Montgo, Punta Ventosa, Cala Farriol, Cala Pedrosa i L’Estartit on dinaríem.
Total 16 Km (4h20’efectives) caminant per dalt dels penya-segats i baixant a les cales (on si hi ha valents es podran banyar) per conèixer una de les zones mes verges de la Costa Brava. La única dificultat que té el recorregut es que en algun moment es passa a pocs metres del penya-segat i pot ser poc recomanable per qui tingui molt de vertigen o per nens sols).
La major part del camí es sobre roca pel que millor portar bon calçat.

Santi i Montse