Bon dia Caminaires :

Es un petit recordatori de la caminada de la Mola , que es el dia 10 de Febrer i es organitzada per en Robert Brañas. Com que es Carnestoltes i es època de fer el Poca-soltes (per si no el fem prou....jejejejeje) qui s'animi pot portar quelcom , barrets,perruques......per a disfressar-se una mica.
Salut i Muntanya!!!!!
Sergi.

24 hores d'Olot 2013

Dissabte, Hostalnou de Bianya, 14:00. Fa poc més de mitja hora que m'han imprès els tiquets de les 5 etapes i orgullós em passejo amb el codi de barres a la butxaca, estripant les tires que aniré separant cada 6 hores segons el mal que em facin els genolls. A la motxilla, una jaqueta, guants, ganyips, aigua, reflectants i frontal.
S'ha llevat un dia preciós, assolellat, amb quatre miserables franges de núvols i de mica en mica s'ha ant omplint el centre cívic de Bianya amb 190 cares més. Al final, carreguem forces amb dolços (llaços i ulleres) i cafès amb llet, sucre i gas.
Iniciem puntuals la marxa i la llegenda de "lo puto RANTANPLAN" torna a l'atac. En 30 minuts, som uns bons quants els que n'estem fins més avall del melic i empalariem de gust a la bèstia per penjar-la del campanar de Vallfogona, però ens n'estem. Per calmar els ànims, anem passejant pel costat del gorg on es va gravar un pla de "el artista y la modelo", un lloc realment bucòlic i amagat que he pogut veure a costa de perdre 100 llocs que he de tornar a recuperar depressa. Si no vas al davant, no et pots distreure a contemplar el paisatge ...
A les 17.00 molta gent ja es queixa sobre la duresa de la caminada, però acabem d'arribar a una ermita on fem una aturada de més de 40minuts per recuperar algunes punxades. El sol ens ha abandonat a les 15:30 i caminem per l'obaga, però a les 19:00 ja anem molt allargats mentre encara em puc aturar a veure el Pedraforca fonent-se amb la nit, moment on perdo el llapis i he de recuperar un bolígraf per escriure la crònica.
A les 20:40 reprenem la marxa després de menjar una mica (botifarres a la brasa, fruita i pa amb tomàquet), però només amb la meitat dels efectius (90), amb gran entusiasme. Òbviament, no podia faltar la cançoneta de "envàs, on vas?" mentre la gent pela els plàtans i volen els peixos mandarina. En aquesta segona etapa, pels volts de quarts d'onze, el ritme és monòton i el camí ens proposa fer una gimcana, esquivant tots els arbres caiguts pel vent i per la tala del dia abans, que allarguen la fila i forcen un reagrupament  bastant llarg al capdamunt abans de carenar la serra. Un cop reagrupats, en la fosca, prenem un camí erroni i hem de retrocedir 500m costa amunt per a prendre el viarany que ens portarà cap a Vidrà. Allà ens esperen gots de caldo, embotits i coca amb xocolata, que ens empassem depressa i tornem a aixecar-nos a les 2:40.
La tercera etapa ja és més entretinguda, només en quedem uns 70, però incorporant 8 joves d'Olot que porten molta més alegria al "grupillo" que fem amb l'Oriol (un noi del CEO que fa per primera vegada la volta completa), i descobreix que sucar els peus fins als turmells en el fang a la fosca de la nit i sense frontal és complicat. A més, encara porta punxes a les espardenyes que li obren ferida i el fan aturar altra volta. Tenim la boira ficada als peus i corre molt de vent per sobre nostre, deixant un cel clar i net que ens permet veure totes les estrelles del coll de Bracons fins que s'aixeca l'alba i podem albirar els primers globus que alcen el vol entre la boira baixa. Enrera queda la visita suspesa al castell de Milany (visibilitat amb la boira=10m) pel risc de perdre la gent a dalt.
A les 8:00 tornem a l'atac des de Sant privat de'n Bas, amb els mitjons secs i havent omplert l'estómac de xocolata calenta i un sol que rescalfa l'ànima i tot, deixant pel record una nit durissima comparada amb els camins de terra que ara trepitgem. torna també el conyàs de'n rantanplan i la seva espanyola mestressa.
Seguint amb el passeig ja estem bastant cascats quan enfilem la darrera ermita de Sant Miquel del Mont, un lloc perfecte des d'on podem veure ja l'arribada i on tot és més positiu que mai. Seguim arreglant el món parlant d'educació, cultura, creixement ... en resum, de temes transcendents!!!!
Puntualment a les 14:00 arribem a Bianya i ens fem la foto de rigor als 40 finalistes mentre ens donem cita per a l'any vinent. Malauradament, aquesta alegria dura poc, fins quan després del caldo calent i quatre ganyips, entro al cotxe per fer una becaina i torna a sonar el mateix de sempre .... QUE EL MÓN S'ATURI, QUE AQUESTA NIT JUGA EL BARÇA!!!!

Mare meva, que lluny que viu el món de la felicitat ... i hi estem tant a prop que no la volem trobar!!!!

Segon àlbum de fotografies de Montserrat

Mes fotografies de Montserrat. Aquí teniu l'enllaç.
Montserrat 2013

CRÒNICA DE LA SORTIDA A MONTSERRAT ( O TAMBÈ DITA DE LES ESPIRALS)

Comencem la nostra aventura a les 7 del matí com per no perdre el costum al nostre lloc de trobada per les grans ocasions. Tieta,Sebastian,Laia Graupera,Laia Canal,Santi i Montse,Roser,Manel i Misae,Robert,Teresa i Sergi i la gran companyia d'un bell conegut que feia temps que no es posava la motxilla a l'esquena i la seva xurri l'Anna,una mescla d'ovella/cabra,que ens oferira el seu so característic a ritme de beeeeeeeeeeeeeeee. En Lluís(Messi) i la Maria,ens esperen al Bruc. En Setrill i l'Anna,anuncien en públic que es casaran!!!!

Avui també es dia d'estrena, es tracte del nou cotxe d'en Sebastian,que empren el seu primer viatge en les caminades capgrosses.

Els tres cotxes emprenen el camí cap al Bruc, amb la imatge de la Lluna Plena,que entre núvols treu el cap per deixar-nos contemplar la seva bellesa i preciositat. En un dels cotxes sorgeix un dilema,desprès de que el nostre olfacte ens faci confondre entre l'olor de pernil dolç i l'olor de cafè amb llet.

Tenim un record per en motta,caminaire que sense faltar a la cita anual esta realitzant les 24 hores d'Olot en solitari,ja que un amb fama de cabra,aquest any li ha fet el salt....

Després de poc mes d'una horeta de camí,fent ruta per no pagar peatges,albirem la preciosa vista de l'espectacular Montserrat i les seves agulles,per arribar en pocs min uts a la població del bruc,famosa per el seu timbaler i per el seu carrer principal que caminem amunt i avall,gaudint de les seves cases i bars tancats, fins que trobem el nostre lloc,això si,després de que s'enceti una tanda envejosa de comprar pastes a una fleca del poble i de una estona abans trobar-nos amb en Lluís,la Maria i la Xana,moment que aprofitem descobrint que Capgrossos fabrica cotxes,per donar un regal d'aniversari a la Roser.. Entrem al bar Anna,que ens dona aixopluc i els cafè amb llet( amb gas),poniols,tallats(sense braves ni clara)i cafè sol,ens faran agafar caloreta per començar la ruta d'avui, que serà aventurera d'allò mes.

Emprenem el camí a l'aparcament on desprès de fer els preparatius i de “tancar els cotxes fins a la tornada”,anem passant entre vinyes,ceps....o eren altres arbres.....i oliveres per una pista de sorra,fins a trobar un trencant amb marques on hi ha uns senyors que es dediquen a fotre trets on els hi plau i que llueixen uns uniformes patriòtics que fan mal als ulls, ens indiquen una variant(avui serà una paraula clau)que ens ha de conduir a bon port,encara que el coll on volem arribar es el coll de porc,anem en direcció contraria al sentit que havíem seguit una setmana abans i comencem la primera aventura,passant per sota parets, amb culs de préssec de vinya i certs sorolls eixordadors,que un cop deixats anar,com si tinguessin un temporitzador que els activa al cap de pocs metres deixen anar uns gasos tòxics força perillosos. Un cop paït,aquest àpat inesperat,prosseguim seguint mes la intuïció que res mes , en direcció al torrent que ens ha de portar a trobar el camí del torrent per anar en direcció al nostre objectiu. Un cop hi som,emprenem la bona direcció,fins a trobar un raconet amb una font seca on hi parem per fer l'esmorzar,on hi fan actes de presencia el vi calent i la coca de xocolata amb el dilema de com es posa la xocolata a dins de la coca per que agafi aquestes formes. Tot parlant de trons,que semblen retronar per les muntanyes en la distància, iniciem de nou la marxa. Com que avui sembla que es un dia d'aventures i de variants(mai ens perdem agafem variants) en realitzem una altra fins a que un crit ens fa veure que no anem be i toca recular uns metres. Fins i tot l'Anna es queixa amb el seu peculiar beeeeeeeeeee( ja podria tenir un altra politono que digues mallllllllllllllll)Ara si que si,sembla que agafem la bona direcció i una pintada ens indica que es així i aprofitem per a fer un moment fotogràfic i de reagrupament i mes endavant de mostrar la força que ens fa característics aguantant un gran roc tot vigilant que no hi hagi cap moviment de roca,estem a punt de viure un dels moments emotius i de record cap a en dos,el canari,que molt dignament deixem descansar en un lloc privilegiat. Un record per ell!!!!!

Tot prosseguint per el torrent,ens trobem amb un tram previst amb uns esglaons de ferro, que ens permetran salvar una part del torrent per a poder avançar.( ja se que estem en crisis,però una mica mes de ferro per a fer mes amples els esglaons.....)un a un anem escalant aquesta part i també si senyors , la Xana que molt valenta també ho aconsegueix.

Quins grans aventurers estem fets. Uns moments abans una gran frase fa acte de presencia i dona de pensar :  

Sols arribarem mes ràpids,però acompanyats arribarem mes lluny. Mai mes ben dit.....(jejejeje)

Desprès de anar pujant i fer algun tram de grimpada per roca,arribem a un camí que a banda dreta ens porta al Coll de Porc,passant per la font de l'esllavissada. Un cops arribats al Coll de Porc ,fem una paradeta on es veuen vistes del Cadí i Moixeró, de Penyes Altes i del Pirineu amb el mantell blanc característic de l'època de l'any que el recobreix, reculem per anar en direcció cap al Refugi de Vicenç Barbe. Fem parada un altre cop a la font de l'esllavissada per a prendre aigua i veure unes pintures que esperem que son una senyal del que aconseguirem. Peró posats a fer d'aventurers i fent mostra de que el color blau ens agrada( encara que avui el color groc també hagués estat agraït de seguir)enfilem en direcció amunt, ja que si ens diuen que hi ha un lloro i frares i dits i que hi hem de passar per el mig,doncs som-hi. Desprès de una grimpada de ole tu!!!!arribem a la part mes alta amb un vent que fan que el lloro estigui congelat i sense plomes i que el dit s'hagi convertit en un frigo dedo. Ells son testimonis de l'aparició de un Super Guerrer, amb cabell groc i una aura daurada al seu voltant, que fan que el vent s'incrementin per moments. Un cop tots hem arribat a dalt i amb el pensament del que diu la ressenya de que tot es de baixada......continuem passant per sota d'alguna altra agulla punxeguda( ja ho tenen les agulles ) seguint encara marques blaves i amb alguna que altra pujada, a un punt que ens sona i que fa que respirem tranquils al estar ubicats. Mentre observem uns escaladors i fem de bolos amb potes esquivant rocs a l'espera d'uns membres del grup que s'han acostat a mirar mes amunt, anem en direcció al refugi. Quin luxe,taules,estufa de llenya encesa,matalassos que per un motiu o altre incitaven a utilitzar-los i parlant del que les iaies ens ensenyaven quan érem petits, començam el dinar. En una taula la canalla i a l'altre els canalles. Entre una abundància de pastes acolorides en forma d'espiral,donem nom a la ruta. Mandarines,talls de coca,per agafar energies per a fer els dos pilars de comiat amb en Tomàs,ens fan emprendre el camí de baixada, ara si,cap a la població del Bruc entre converses, torçades de peu,regals tous que ens trobem per el camí, descobriments que a una banyera si pot fer feina....anem seguint la pista que ens farà arribar cap als cotxes de nou sense que se'ns hagi fet fosc. No podria faltar una variant que dos membres del grup agafen i que degut a un esprint dissimulat arriben abans que els altres. Ja als cotxes i desprès de fer els canvis de roba oportuns,anem a veure la nostra amiga Anna,per que ens serveixi quelcom per a refer-nos i brindar per l'aventura d'avui,entre converses de que els ocell sempre( o no ) van cap amunt, de cafè amb llet que no arriben i de aparells reproductors que augmenten la cobertura dels telèfons. Fem els comiats oportuns de la Maria i en Lluís que van cap a Gironella i d'en Santi i la Montse que van directes cap a casa,Mataró ens espera desprès d'aquesta aventura de Variants,agulles,lloros,bisbes,fonts,grimpades,escales,vent i moltes aventures.
Com ja va sent habitual a les nostres sortides de fer una fotografia supertramp, en aquesta sortida vam dir,venga treiem una lletra a la paraula. Total que el resultat va ser SUPER TRAM.Mai mes ben dit!!!!

Gràcies a tots els que heu participat en aquesta caminada. Sergi.

Aquí teniu el link per a veure les primeres imatges de Montserrat 2013.

Album de fotografies de Montserrat

Informació de la sortida a Montserrat :

Bon dia a tothom :

El recorregut de la Sortida de Montserrat,surt de la població del Bruc,famosa per el seu timbaler i per el túnel.Des d'allà,prop de l'església,surt el recorregut que a trams esta marcat amb marques de petit recorregut i de colors vermell,blau i groc.
El primer tram transcorre per pista,passant per vinyes i oliveres fins que ja trenquem per agafar un sender que ens va portant cap al Refugi de Vicens Barbe situat a 900 m, l'ascens no ofereix gaire dificultat. Un cop al refugi, uns metres mes enllà,surt un recorregut que ens porta fins a un parell de colls amb unes panoràmiques espectaculars de la Serra del Cadí,de les Penyes Altes i la Tossa Plana i mes a l'esquerra del Puigmal i la Vall de Núria.(opcional)
Prosseguim per el camí que ens va portant per sota les agulles,per sota dels frares encantats,el lloro i altres agulles,en direcció al Coll del Port o el coll del Porc ( no es posen d'acord....). Val a dir que el Porc, no l'hem trobat tot i que ens va anar deixant rastres.Abans d'arribar a aquest coll( ens hi podem acostar per que hi ha molt bones vistes)trenquem a ma dreta per un corriol,marcat amb fites i marques vermelles,on hi ha algun tram amb un desnivell pronunciat però de no gaire durada. Anem fent el descens,passant per diferents baumes i molt aprop d'un torrent que a vegades ens tocara circular per el bell mig. Compte amb les baumes per que n'hi ha que s'aguanten nomes per dos troncs. Seguint aquest camí en el qual realitzem per torrent ens trobem amb un salt que hem de salvar amb uns graons que ens ajudaran a salvar aquest sal i prosseguir el camí entre vegetació fins arribar a un tram de riera que ens portarà fins a retrobar la pista que ens anirà retornant un altra cop fins al cotxe.

Observacions :

Quan vam mirar el recorregut a les parts mes altes hi feia vent fresquet , tenir en compte si fos un diumenge de vent.
Recordar el tram sense dificultat de graons que hi ha per salvar un salt en el tram de torrent.
Hi ha un punt un cop abaix de tot que es veu tot el tram realitzat, que es veuen les agulles que hem vorejat i podem contemplar el lloro que hem estat buscant durant tota l'estona.

Durada : Entre 5 i 6 hores.
Distància : Entre 12 i 15 quilometres.( en funció de si fem una variant per acostar-nos a algun coll proper.)
Altura mínima: 493 m
Altura màxima: 1,058 m
Recordar que es una sortida de tot el dia. Cal portar el dinar.

Us deixo unes quantes fotografies per anar fent boca i un enllaç per a veure la ressenya.
Fins diumenge. Sebas.

 http://apeupermontserrat.blogspot.com.es/2008/10/el-bruc-el-lloro-el-bruc.html

 

Bon dia Caminaires!!!!!!

Com ja deveu saber, el diumenge dia 3 de Febrer,tenim prevista la caminada a la Mola organitzada per en Robert Brañas. Degut a que tenim actuació per la inauguració de la Biblioteca de l'escorxador el mateix dia,la sortida a la Mola, es canvia de data i queda per el següent cap de setmana. Per tant la sortida a la Mola es realitzarà el dia 10 de Febrer a la mateixa hora de sortida prevista en un principi.

Ens veiem aquest cap de setmana a la sortida de Montserrat organitzada per en Sebastian Burchardt.

Salut i quilometres!!!!

Bon dia Caminaires:

A partir d'ara totes les fotografies de les sortides que realitzem,trobareu un enllaç cap al flickr,per a poder-les veure totes.

A veure si funciona!!!!

Salut i Muntanya!!!!

Castanyer d'en Cuc 2012
Matagalls 2012
Turo de l'Home 2012
Pedraforca 2013
Sadernes 2013

Sortida a Sadernes-St Aniol

Sortim  a les 7 de Mataró una dotzena de caminaires capgrossos, una hora més tard del previst a causa de la son pluja. Enfilats als cotxes, parlem de música, de política (que si cal netejar el barco de rates abans de salpar o què), de temes tabú, del darrer polònia, de justícia (una paraula que no acabem de saber si té algun significat o bé és com l'èter, la matèria fosca o l'energia fosca), i continuem divagant amb el poder la influència, dels trucs de Ramon Fauria, del mag Nil, del mag Dynamo o del mateix Derren Brown, que freguen els llindars de la manipulació.
Arribats a lloc, esmorzem a les 9.30 i surt a la conversa el casteller, trabucaire o era timbaler? del Bruc.
Arrencant la caminada a l'hostal (sembla que és un dels darrers aparcaments gratuits), comencem la marxa i cara avall comencem a veure coves, forats i hi ha qui s'accelera quan veu un túnel.
Esmorzem després de poques converses de premsa del cor i de pallassos, amb la sintonia d'"envàs, on vas?" en un dia de poc sol i alguna gota estrambòtica mentre pugem per terres marcianes fins arribar a Tabaixà (refugi lliure). Fent el mico descobrim que Motta rebotta al terra i fem algunes fotos Supertramp.
Havent esmorzat fem penitència amb hisenda i els capellans, pensant on perquè hi ha tant salts (del frare, del capellà, de la núvia) i tantes tarteres boniques.
A alguns encara els pica no portar a sobre la foto de la Núria picas per picar-se a la Núria, o a la núvia, que si no te la piques, és pot considerar núvia, la Núria? Passem tancant la volta per la Quera, en procés de consolidació (perquè, per restaurar-.la encara falta una mica) sense trobar el famós salt de la núvia.
Arribats a dalt de tot, enfilem el Gorg Blau i recordem en Guiri i en Lluis Bessons, que s'hi haurien banyat si haguessin pogut, però no va poder ser.
Tornem avall pel torrent, quasi sense aigua i en un parell d'hores estem als cotxes  per fer l'avituallament de rigor. Finalment en Guiri ens fa saber que es troba millor i que ens convida a compartir els seus pastissos al local, cap a on desfilem encantats. Com posava al diari avui, "somos bulímicos, consumimos, no disfrutamos", però per unes hores hem abandonat aquest hàbit i hem ben gaudit de caminar per uns paratges impressionants de la Garrotxa, amb caminets i viarants plens de frondosa vegetació i pistes forestals de 7 metres d'ample en un PEIN.

CANVIS A LA SORTIDA DE SADERNES DEL DIA 13 DE GENR

Caminaires de Capgrossos de Mataró :

La sortida prevista per demà diumenge dia 13 de Gener te algunes modificacions degudes a la possibilitat de nevades a 800 m i possibilitat de que per sota i per que assoliem aquesta cota,LA SORTIDA ES FARÀ A LES 7 DES DEL LOCAL I REALITZAREM UNA SORTIDA PER LA ZONA D'OLOT.
MOLTES GRÀCIES!!!

SERGI.

INFORMACIÓ DE LA SORTIDA DE SADERNES-TALAIXA-SALT DE LA NUVIA-SANT ANIOL I SALT DEL BRULL-SADERNES

En arribar a Sadernes hem de passar pel davant de l’Hostal de Sadernes i seguir la pista principal. En pocs metres trobarem una barrera (oberta fora de l’època d'estiu . Aquí ens indicaran si podem seguir endavant amb el cotxe o si hem de deixar-lo a l’aparcament que hi ha al costat de la barrera. Nosaltres volem començar a caminar a prop del pont d'en Valentí i ens indiquen que hem d'aparcar al tercer aparcament (el quart i últim aparcament ja és ple).

Així doncs, comencem a caminar pista amunt a partir del tercer aparcament. En pocs minuts arribem a la desviació que ens portaria al Pont d'en Valentí. Si ho desitgem podem fer una visita a aquest pont medieval i a la casa que havia estat l’Hostal de Ca la Bruta. Hem de tornar a pujar per on hem baixat per reprendre la pista principal.

A pocs metres del desviament que ens porta al pont hi ha el quart aparcament i tot just al seu davant surt una segona pista que baixa cap a l’esquerra. Aquesta pista està protegida del pas dels cotxes per una cadena i veiem els primers senyals grocs (amb forma romboïdal). Seguim per aquesta pista avall. En pocs minuts creuem la riera que està seca en aquest punt ja que, com descobrirem més endavant, l’aigua es desvia subterràniament a la presa del Gomarell així que no trobarem gorges on refrescar-nos fins arribar a aquesta petita presa.

Tot just després de creuar la riera veiem una pista que surt a la nostra esquerra. Aquest és el punt assenyalat al mapa com a cruïlla i és el camí per el que tornarem. Una mica més endavant, veiem una senda que s’enfila a la nostra esquerra amb un rètol indicatiu de Sant Aniol i només uns metres més enllà les ruïnes de la Farga. Si volem pode seguir aquest camí, però ens torna a portar a la pista abans d'arribar a les ruïnes del Molí de Riu. Nosaltres seguim per la pista fins arribar al Molí de Riu (unes ruïnes a la dreta de la pista). Una mica més avall d'aquest punt i a la dreta veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquesta marca (que haurem de seguir fins al coll de Talaixà) ens indica que hem de deixar la pista per passar a una petita senda. Aquesta senda s’endinsa al bosc creuant la riera i fa el recorregut molt agradable ja que la pluja del dia anterior la fa molt refrescant.

Així, quan ja portem uns 40 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània (d’aquí que la riera fos tan seca aigües avall). Aquí veiem dos camins: el primer és el camí que seguirem que esta situat al marge esquerra de la riera (és a dir a la nostra dreta) i l’altre està situat al marge dret de la riera. Aquest segon camí s’allunya de la riera i ens porta molt a prop del Salt de la Núvia (és la drecera indicada al mapa) i el podem prendre a la tornada si veiem que fa massa calor al tram Portell de la Guilla – Coll de Talaixà (aquest tram és solell).

Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí solcat de pedres. Aquesta és pot ser la part més bonica de la ruta, l’ambient és fresc i caminem envoltats per la remor de l’aigua. El camí està arranjat ja que una veiem un pas fet de fusta per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu per un pas de pedres, també hi ha un petit pont fet amb dos troncs però és més segur passar per les pedres ja que pont fa temps que no s’arranja i passant per les pedres tot el que ens pot passar és que ens remullem els peus.

Ja ens acostem al GR11 i passem per una zona mes oberta (fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera) anomenada als mapes “el Prat”. És aquí, i tot just a tocar del camí, on veiem el que sembla ser la part “morta” d’una turbera (plantes petrificades per l’acció del carbonat càlcic dissolt a l’aigua que les remullava permanentment en altres temps). Una mica més enllà trobem els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. Només 15 minuts més i arribem a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja.

Aquest indret va servir d’inspiració a l’escriptor Marià Vayreda a finals del s.XIX. Poca inspiració li donaria ara, ja que en aquest punt trobem unes 10 tendes acampades i la massificació en un espai tant petit fa que alguns punts estiguin bruts… L’estat de l’antiga rectoria tampoc ajuda gaire a donar un to idíl·lic a la zona… Esperem que aquest estat només sigui fruit de la nostra imaginació i de l’època de l’any i que més entrada la tardor (quan l’aigua ja sigui massa freda per haver de suportar tants banyistes) l’aspecte de la zona es recuperi…

Seguim camí amunt seguint les indicacions d’un rètol situat a prop de l’ermita per arribar fins a unagorga de gran bellesa on podem prendre un bon bany. Seguin riera amunt (ja sense camí) podem arribar en 5 minuts al Salt del Brull. En èpoques d’abundor d’aigua ha de ser espectacular (en aquest cas haurem de mullar-nos els peus per tal d’arribar-hi). Per tal de tornar a la capella desfem el camí fet i en arribar prenem el GR11 en direcció a Talaixà.

Aquesta part del camí no és gaire freqüentada i gaire be segur que la farem en solitari. És una zona assolellada però si creiem que fa massa calor sempre podem escurçar considerablement el camí prenent la drecera que ens porta del salt de la Núvia fins al Gomarell. L’interès d’aquesta part del recorregut es tenir una vista global de la vall formada per la riera de Sant Aniol i s’ha de dir que les vistes que es tenen des d’aquest camí son espectaculars. Es un camí aeri en bona part i tot i que no te cap pas delicat pot donar algun petit problema a gent amb greus problemes de vertigen.

Prenem doncs el camí cap el coll de Talaixà tot pujant fins que trobem una porta de fusta. La creuem i en pocs minuts arribem al Portell de la Guilla des d’on tenim una bona vista de la zona del Galeró (on està el pont de fusta que esmentava abans). Estem a uns 150 metres d’alçada sobre la riera i això ja ens comença a donar una bona visió de la riera. Si disposem d’uns prismàtics veurem com les seves aigües clares ens permeten veure el fons de la riera.

El camí comença a fer una lleugera baixada fins que arribem a la base del Salt de la Núvia (dit així perquè des d’aquí es va matar una núvia de Talaixà a la que volien casar amb algú no desitjat). Des d’aquest punt obtenim una bona panoràmica de gran part de la vall. Uns metres més enllà trobem el rètol indicador de la drecera que ens porta de tornada al Gomarell. Nosaltres però, seguim pel GR11 en direcció al coll de Talaixà.

Trobarem la segona porta de fusta el que ens indica que ja estem a uns 5 minuts de la Quera. Una important casa pairal actualment en ruïnes. El GR11 passa per sota d’un arc i entra dins del conjunt d’edificis el que ens permet observar sense problemes les restes d’aquesta gran casa pairal. Seguint camí amunt veiem en poca estona l’església de Sant Martí i poc després arribem al Coll de Talaixà. Aquí podem veure uns rètols que ens indiquen el camí cap a Oix (seguint el GR11) i el camí cap el pont d’en Valentí. Hem d’abandonar el GR11 i baixar en direcció al pont de Valentí.

El camí està indicat amb senyals blaus i vermells i amb senyals (fletxes d’ascensió) grocs. Tot i així, no espereu veure’n gaires al principi del camí ja que no es fan clarament evidents fins després d’uns metres d’iniciat el descens.

Ara ja només ens cal fer el camí de baixada (ara ja a l’ombra dels arbres) durant 1 hora aproximadament fins arribar de nou a la cruïlla assenyalada al mapa i desfer el camí fins el lloc on tenim el cotxe.

Recordar de que es una sortida de tot el dia , per tal s'ha de portar l'esmorzar i el dinar , ganyips , cafe amb llet amb gas , aigua de valència , coques i pastissos i bon rotllo!!!!

El pronostic es de baixada de temperatures i potser de pluja,encara queden dies.hi ha trams que si esta moll, s'ha d'anar en compte amb les relliscades.

Aquí van unes fotus per que anem fent boca.
Hi ha membres de la colla que pugen directament . Tinc pensat de fer una parada a Olot entre 07:30 i 08:00 a fer uns Poniols,Cafè amb Llet amb gas.....
Sembla ser per la predicció de temps d'avui que la pluja no apareixerà per tant de conya!!!!
Els cotxes els haurem de deixar a l'hostal de Sadernes , per que si no ens multaran , ja que el pas a cotxes no estar permès si no es amb una autorització.
Per esmorzar tinc pensat de fer una aturada a Talaixà , punt mes elevat que ens permetrà reposar i fer un esmorzaret amb ganyips,coca d'en sebas i mes.....I si fes fresqueta ens podem posar dins el refugi Lliure. Al refugi de Talaixà hi ha un diposit instal·lat no fa gaires amb aigua pero que no es segur que sigui del tot potable(jo en vaig beure i aquí estic...).a Sant Aniol d'Aguja podrem agafar aigua i visitar el salt del Brull,un dels indrets màgics de la zona!!!!

Hostal de Sadernes

Pont d'en Valentí

Talaixà

Sant Aniol

Salt del brull

Turo de l'Home 30/12/2012

Turó de l’home i Les Agudes 

8 intrèpids caminaires, castellers, no castellers, Capgrossos i no Capgrossos, i una gossa ens endinsem a l’última caminada de l’any 2012, abans però, no ens n’estem i allà on anem hi deixem empremta, aquest cop trencant una petita decoració nadalenca a la pastisseria on fem el cafè. Ai quines mans!!

Ja a Santa Fe del Montseny agafem el camí que ens durà al cim del Turó de l’home, dues curves i en Messi ens apareix com el substitut d’en Motta (sempre que aquest no hi sigui) amb el seu tradicional: Que falta molt? Deu ser cosa de mots de jugadors del Barça això...

Entre història i història, i sense saber com es diu faig (d’abre) en castellà,  el camí es va enfilant poc a poc però sense treva i alguna necessita alguna que altre ajuda, hehe sempre és bona un cop de mà o dos, no? I mentres uns fem trenets tenim a la Xana que va investigant alternatives de camins  a cada curva. Algún dia apendrà a distinguir les creus de les fletxes.

La tardor acabada fa poc ens ha deixat un camí ple de fulles siguent una trampa a l’hora d’on hem de posar els peus però que també serveix per fer una guerra de fulles, hehe. No hi ha res com una bona guerra de fulles per tornar a la infantesa durant uns minuts! La Xana no ho tenia gaire clar això de les fulles, a saber del que pensava dels humans!

Però com que no en tenim prou d’això de retornar a la infantesa, en un petit turó que ens trobem ens dediquem a fer salts fins a encertar amb la millor foto, tot i que sempre hi ha l’alternatiu que en comptes de fer salts es dedica a fer de caganer, no serà que les festes nadalenques l’estan afectant massa?

I ara si, històries, faig, fulles, salts i caganer, arribem al cim del Turó de l’Home on a falta de tronc, són les crosses les que acaben fent els pilars al mític cim.Aprofitem per esmorzar i la presència de l’alemany fa que tinguem un esmorzar més dolç amb un impressionant pastís de formatge, que si fós per la presència no en dinarien ni un ral però que un cop probat tot eren elogis.

Amb l’esmorzar a la planxa ens dirigim cap al següent cim, el de les Agudes, on en Messi es dedica a explica acudits “baratos” però que van millorant amb les passes. Com diem a Capgrossos, pas a pas, pis a pis. Ja tindrà temps d’apendre ve la lliçó!

Anem aproximant-nos al cim mentre veiem la quantitat de gent que hi ha dalt, sembla la Rambla! Riera amunt, riera avall com diríem a ciutat. Aprofitant al munió de gent, a la última pujada, la Imma fa amics nous, ja ho diu ella que xerra amb tothom de mentres els altres busquen l’hora al rellotge de sol potser sense veure el preciós poema que hi ha escrit al costat:

Des de les Agudes del Montseny

Del cim de les agudes on m’hi empeny

El cor i ma no se m’allunya

Oriflama del Monseny

Veig la fe de Catalunya

 N’hi ha que estona abans no van saber trobar la muntanya màgica de Montserrat.

I després de prendre una mica el sol, ens dirigim a la creu per fer-nos la foto de rigor amb pilar inclòs (estem recuperant els pilars que no es van fer la temporada anterior, fins a 4 pilars!), doncs hi descobrim un pessebre ven curiós, millor mireu la foto i ho entendreu, haha

I ja de baixada, camí de retorn, més fulles i aprenent vocabulari nou, on a partir d’ara ja no ens felicitarem si no que ens congratularem (Congratulation and celebration... http://www.youtube.com/watch?v=us3dQ0nnlHY  )       Ja podem anar a dormir!! Tot i que algun nouvingut prefereix imitar animals.

Arribats al cotxe, dinaret, resta del pastís i a fer un cafè on l’alemany (què estranys són aquests estrangers) aprofiten per dinar de veritat amb una bona botifarra amb seques.

Feliç 2013 i que poguem fer moltes caminades més!

Per cert! Faig en castellà és una “Haya”

--

LaiaGP