dimecres, 30 de desembre del 2009
diumenge, 27 de desembre del 2009
Devots de Sant Gerard
La proposta de canvi de data ha estat un èxit rotund. La promesa d’un dia solejat ha animat a molta gent (si no he comptat malament, 26 persones). Canviar excepcionalment la data de Sant Esteve per Sant Gerard (27 de desembre) ha resultat una molt bona pensada; com també ho ha estat rematar l’excursió amb un dinar al Bar d’en Juanca. No obstant això, s’ha d’apuntar que algú del sector “dur” va voler mantenir la tradició i va intentar pujar per Sant Esteve, com en Jordi Nogueras. Però, sens dubte, el més devot és en Sergi Clos que ha pujat el dos dies. Sense més dilacions, aquí “va” la crònica.
Havíem quedat puntuals a les 8 al local. Quan estàvem a punt de marxar hem rebut un missatge d’en Joan Ribosa avisant que també venia. Se li han enganxat els llençols i no ha pogut desprendre’s d’aquest estat de somnolència durant tot el dia... ha fet algun “volantasso” a la carretera i, fins i tot, s’ha adormit mentre li parlava la Missae (increïble però cert). Així, doncs, una mica més tard del previst hem arribat a Collformic on ja ens esperaven la família Serra i en Wen Chih-Kao.
Després d’una ràpida presentació, hem iniciat l’ascensió. El dia oferia unes vistes contraposades. Direcció al mar tot era molt clar. En canvi, la vessant d’Osona estava coberta d’un tell encotonat de núvols. La temperatura suau amb un vent moderat ha facilitat molt la pujada i en menys d’una hora i mitja ja érem tots dalt del cim. El fet de comptar amb reforços de la canalla dels Nyerros de la Plana ha animat en Lluís Rugama ―que es postula com a cap de pilars de la Secció Excursionista― a fer un pilar de quatre. Finalment, la Tècnica ha optat per dos pilars de dos simultanis.
L’esmorzar l’hem fet uns 400 metres més a baix del cim resguardats del vent i gaudint del sol zenital de les 12 del migdia. En aquell moment, la intendència ha trucat a en Juanma per concretar la gent que es quedava a dinar. Més d’un ha començat a salivar al sentir el menú: escudella, pastís de verdures, xurrasco, calamarsets, pollastre amb peres...
El tram final de la baixada ha estat molt àgil i a la una ja érem tots a Collformic amb la complaença d’haver encertat el dia i d’haver passat una molt bona estona amb els amics.
A continuació podeu veure una selecció de fotos de l’Imma Dorda i ajudants. Més endavant penjaré més fotos...
divendres, 25 de desembre del 2009
AVÍS IMPORTANT: La caminada de Sant Esteve es posposa un dia
Degut al mal temps generalitzat previst per Sant Esteve (i tenint en compte la mala experiència de l'any passat), hem ajornat un dia la sortida. Així, doncs, sortirem aquest diumenge 27 des del local dels Capgrossos a les 8 del matí. Després hi ha previst un dinar al Bar del local.
diumenge, 20 de desembre del 2009
Per Sant Esteve, al Matagalls!
Tot i que no està contemplada al calendari, incloc la matinal al Matagalls el dia de Sant Esteve (per fer espai als canelons) a la convocatòria de desembre perquè cada any ens trobem més gent de la secció excursionista. Fa tres anys, en Joan Ribosa i jo vam coincidir amb en Manel Canyellas i la Roser. L'any passat ja vam quedar tot un grup de caminaires i amics de Cabrils. Llàstima del temps que va fer (mireu les fotos). Esperem que enguany no ens nevi.
Així, doncs, queda feta la convocatòria: 26 de desembre, a les 8, a la plaça de les Tereses.
dilluns, 14 de desembre del 2009
2a caminada dels Caminaires: Rebost-Coll de Jou-Tossa d’Alp-Rebost
13 de desembre de 2009: Avui una petita representació de la colla de Caminaires hem fet la segona caminada de la temporada. Del refugi de Rebost a la Tosa d’Alp, passant per Coll de Jou, per tornar cap a Rebost.
És una ruta molt agradable, una mica dura per la pujada fins a Coll de Jou i posteriorment l’últim tram fins a la Tossa, però que val la pena pels seus contrastos paisatgístics: el bosc de la baga del Claper, l’impressionant camí de Roca-sança, les vistes de la Tosa, el Serrat Gran i l’imponent Pedraforca, present a gairebé tot el camí, i el Pla Bagà.
És una ruta molt agradable, una mica dura per la pujada fins a Coll de Jou i posteriorment l’últim tram fins a la Tossa, però que val la pena pels seus contrastos paisatgístics: el bosc de la baga del Claper, l’impressionant camí de Roca-sança, les vistes de la Tosa, el Serrat Gran i l’imponent Pedraforca, present a gairebé tot el camí, i el Pla Bagà.
Però a part d’agradable, ha estat una caminada plena de sorpreses. La primera, durant la pujada a Coll de Jou. Parem per descansar una miqueta. S’acosta algú. És el mateix noi que vam trobar l’altre dia a Rasos de Tubau. Quina coincidència! Amb ell acabem de pujar fins a Coll de Jou i és testimoni de la segona sorpresa. Allà trobem a una clapa de neu i, escrit a sobre, les inicials de la Colla, la insignia i la data d’avui!!! Està clar que hi ha castellers de la Colla ben a prop i que a més, saben que som aquí. Però qui? Com sempre hem esperat vint minuts al punt de trobada abans no hem sortit i no ha vingut ningú més… Tampoc no ens ha trucat ningú… Aquesta anècdota ens entreté bona part del camí. Seguim fins a Tosa d’Alp.
Un cop allà, entrem al refugi de Niu de l’Àliga i veiem que algú se’ns acosta per venir-nos a rebre: en Marc i la Susanna, dos antics companys de rem. El primer que els preguntem és si han estat ells qui han escrit sobre la neu. I no. De fet, ni han passat per Coll de Jou. Han vingut de la Masella fent esquí de muntanya. Fem un cafè amb ells i la fem petar una estona fins que ens adonem que s’acosta una boira espesa i uns núvols amenaçadors, situació que ens fan aixecar ràpid de la cadira. Ens acomiadem i ens dirigim de tornada cap a Rebost. Malgrat tot, sembla que el temps aguantarà i encara ens dóna marge per fer una mica el burro i unes quantes fotos més. Això sí, sense el sol ni l’escalfor del matí. Passada la collada de Comaforiu i allà on el camí coincideix amb la ruta del Trencapinyes, comencen a caure els primers flocs –minsos, molt minsos− de neu.
Aviat arribem al refugi i ja no neva. El temps encara ens permet seure i fer un mos mentre tornem a contemplar el Pedraforca, ara força enterenyinat per la boira. Finalment, arribem al cotxe. El misteriós casteller s’ha destapat. No és en Guiu, com apunta en Francesc al bloc, sinó en Lluis. El text dibuixat al vidre de darrere del cotxe manifesten la seva identitat. Finalment hem tret l’entrellat del misteri. Contents, fem una mica més el burro mentre fem les últimes fotos de comiat. Entrem al cotxe i cap a Mataró, hi falta gent. Fins la propera.
Eva Oliveras
diumenge, 6 de desembre del 2009
En Guiu a Coll de Jou?
dimecres, 2 de desembre del 2009
Tradicional sortida al Castanyer Gros d’en Cuch (Montseny)
La matinal al Castanyer d’en Cuch és l’excursió que dóna el tret de sortida a la nova temporada de la Secció Excursionista dels Capgrossos. Podem dir que és una sortida que ja és una tradició en el nostre calendari. L’origen es troba en el fet que l’Imma Dorda, la “tieta” de la colla, cada any, al voltant de la tardor, s’emportava tots els nebots al Castanyer. Així, doncs, donat que l’hem nomenat honoríficament “tieta” de la colla, també se’ns emporta any rere any. Aquí us deixo un parell d’instantànies de la visita d’enguany del passat diumenge 29 de novembre.
dilluns, 30 de novembre del 2009
diumenge, 8 de novembre del 2009
dimarts, 27 d’octubre del 2009
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Lliurats els diplomes de la temporada passada
El passat dissabte 3 d’octubre, el bar del local d’assaig va acollir el sopar de final de temporada de caminades 2008/09 que també va servir per planificar la nova. Properament, penjarem el calendari a la columna de la dreta d’aquest bloc.
Del sopar, cal destacar les postres elaborades per en Sebastian. Estaven per llepar-se els dits!
Del sopar, cal destacar les postres elaborades per en Sebastian. Estaven per llepar-se els dits!
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)