dijous, 21 de febrer del 2013

Bon dia Caminaires :





















Aquí teniu un petit tastet amb fotografies de la sortida al Bassegoda ( Alta Garrotxa ) un dels pics emblemàtics de la Comarca.
Un cop passada la sortida de raquetes , penjare mes fotografies de la sortida i informació a tenir en compte per a la mateixa.

Bastiments amb raquetes

 
Aparquem el cotxe a l’últim revolt de carretera que porta a l’estació d'esquí de Vallter 2000. Des d'aquest punt surt un caminet on comença l’excursió.
L’excursió
Comencem el camí amb les raquetes de neu carregades a la motxilla. De seguida ja comencem a trobar neu, i ens posem les raquetes. Al cap de 25 minuts de començar a caminar arribem al refugi d’Uldeter.
Continuem el camí tot travessant les pistes d’esquí de Vallter2000 en sentit al coll de la Marrana, el camí no tenia pèrdua ja que semblava les rambles de Barcelona de la gent que hi havia gaudint de la natura.
Una vegada arribats al coll de la Marrana, a l’esquerra ens queda el cim Gra de Fajol i a la dreta el Bastiments. Tirem una panoràmica amb vista al Bastiment i seguim per la carena.
Mica en mica el pendent es va accentuant i cada vegada estem més a prop del cim. A dalt hi feia molt vent i fred, però el dia era espectacular. No hi havia ni un núvol, es podia veure Montserrat, el Montseny, el golf de Roses etc, fins i tot algun alpinista que hi havia per allà deia que veia Mallorca, nosaltres no vàrem apreciar.
Vam menjar algun bocata i quatre galetes per agafar força per la baixada i vam començar a baixar. Els primers metres de descens van ser els més tècnics ja que les raquetes que ens van llogar no eren massa bones i s’agafaven molt poc, cosa que feia que baixéssim mig patinant amb algun “patinassu” inclòs.
Distància : 7.97 quilometres
Desnivell positiu : 803 m
Desnivell negatiu : 803 m
Alçada mínima : 2089 m
Alçada màxima : 2900 m
Durada : 4 hores  ( pujar i baixar ) també en funció de la neu acumulada.
En funció de l'estat de la neu i el gruix que ens trobem , es pot  mirar de fer circular. Es una pic fàcil de fer amb raquetes ( tinguen en compte que un cop al refugi s'ha d'arribar al Coll de la Marrana i desprès anar a cercar el cim )

Crònica i fotogràfies de Sant Pere Bertí

A les 8 hem estat esperant en Messi,la Maria i la Xana a un bar que no sabem com se deia.
Hem arreglat el món, de l'asteroide i dels míssils  de la inutilitat de tants programes de defensa que al final no ens salven ni de nosaltres.
Celebrem l'aniversari passat divendres d'en Manel amb una mica de coca i la xana té uns impactes de kikos, que no paren de volar en un foc creuat entre foca i gos.
Ens perdem un parell de km i retrocedim fins al GR, que es troba amagat en un trencall petit i discorre per un corriol menut i ple de mates.
Seguim en la boira i coem uns quants aglans per a dinar, que provoquen problemes de vocalització a més d'una persona.
Al final arribem a St miquel del fai i no paguem, però aprofitem per "buidar" alguns safareigs ...
Salut!

Aquí teniu els enllaços per a veure les fotografies de Sant Pere Bertí

Sant Pere Bertí ( Tieta )

Sant Pere Bertí ( Manel )

dimarts, 12 de febrer del 2013

Sortida de Sant Pere Bertí

Bon dia Caminaires!!!!

Aquí va una mica d'informació de la Sortida d'aquest diumenge dia 17 de Febrer a Sant Pere Bertí organitzada per en Manel Cañellas.


Sant Pere de Bertí és l'església romànica del poble de Bertí, antiga parròquia rural del terme municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès, tot i que administrativament unit a la del Vallès Oriental.
Està situada damunt i al nord dels Cingles de Bertí, a l'extrem sud-oriental del terme municipal, al límit amb els termes de Bigues i Riells iel Figueró.
El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria.



Bon dia de nou Caminaires!!!!

Segon àlbum de fotografies de La Mola per Manel Cañellas.

La Mola ( Manel )


Àlbum de fotografies de la Mola



Benvolguts i apreciats companys de camins, caminades, conduccions, pensaments i tantes coses més...  recapitulem.
La caminada que havia de ser el diumenge 3 de febrer, va ser àgilment traslladada al dia 10 del mateix mes per poder donar marge als castellers/caminaires que volguéssin i poguéssin assistir a l'actuació per la inauguració de la Biblioteca Antoni Comas, veina nostre que es va col·locar el dia 3.
Alguna cara dels habituals va fer-hi ganyota, però recordem que som com el bambú: resistents i flexibles, la qual cosa ens engrandeix. 

Diumenge 10 - sona el despertador a una hora que el cos reconeix com "massa d'hora" ... ja que denota poques hores dormides, excusades per les celebracions carnestotenques d'aquests dies... però el seny, de moment, encara pot més, i el fa retirar abans que sigui massa tard.
Avui hi tenim incorporació 'kinesiològica' que ens farà descobrir una miqueeeeta de res, un món ben curiós... o potser ens hi aportarà més dubtes...no ho sé pas.
Ens dirigim cap al Vallès Oriental... per quasi fer.ne una altre d'incorporació, però en aquest cas desconeguda... tot i que el seu somriure podria fer pensar que hagués estat contenta de compartir el diumenge amb els valents capgrossos... però no. La Núria ja ens esperava a l'aparcament de la benzinera... tot i que allà saluden... una mica diferent a on ells diuen  "aqui no es pot aparcar" ... 
nosaltres hi hem de llegir "bon dia"... coses de les terres vallesenques... o no?

Total, que ja tenim al bell davant una imatge nítida, fresca i il·luminada de La Mola, les primeres llums del matí i els colors propis de la terra ens en donen una vista que paga la pena haver-se llevat d'hora.

Ens reconduim, cap a Matadepera per fer la típica i esperada parada 'cafetera'. Aix... ja no som el que érem... com ens estem tornant! Allà hi ben aparquem un dels cotxes, per tornar a ser dos vehicles, després d'un cafetó i alguna cosa més... a Can Queralt... deixem els cotxes ben aparcats i ens proposem fer el  que podríem considerar l'itinerari ''llarg''.
 Tot prou acondicionat i és evident que entrem a un Parc Natural... això sí. La cosa promet enboirada. Un cop agafat un pèl d'alçada i entrat en la zona del Parc, el cel ha perdut la brillantor que lo veiem tot venint, i sembla que no veurem un borrall... a la que comencem a trescar pels camins, ens adonem que hi ha zones on els arbustos presenten una imatge ben nadalenca... les fulles carregades de gebre, ben blancs...  ohhhhh... les fotos no prometran gaire avui!

A la que trobem un trencall ... busquem 'Montserrat'... sí, sí... que s'ha de veure! però com a molt, ens en podríem trobar alguna de Montse, perquè hi ha força gent, practicant el 'dubtable' sa esport de "córrer"... sí, reconeixem que el llogaret convida... però, cal? a aquestes hores i amb aquesta temperatura gèlida, que el vent enfatitza, posar-se a córrer per aqui.. un diumenge!!???? ... 

Després d'haver passat forces tandes d'esportistes ràpids, la majoria en parelles, decidim que als propers, a part de cedir-los el pas, el hi farem "l'ona"... la millor manera de deixar de trobar-nos-en... i quan ho fem, no reaccionem!
Finalment ens trobem en un trosset obert, on a una banda les boires ja es van obrint, cedint febles, a l'escalforeta del sol, i ens podem fer la primera foto de "grupu" amb fons paisatgístic...  mentre anem conversant dels avantatges de la vida a gran ciutat ... si és que les hi ha... 
Ens ofega? ens destrossa? ens en podem aïllar? ... bufff.... té coses bones, evidentment... però aquest ritme de vida al que sense ni pensar-ho ens hi veiem lligats... sortir-ne... i no quedar-hi atrapat... feina, força feina! a trobar-nos, a trobar l'essència del que val la pena ser viscut i sobre tot... trobar.nos a nosaltres mateixos i estimar-nos! AH!!! el "quit" de la qüestió!!! però serà en un altre capítol... o no...
Ja veiem a contrallum La Mola... i per què es deu dir, La Mola... era potser, anys ençà, un molí? treuríen d'aquesta pedra, la matèria primera per fer les rodes dels molins? masses preguntes...I Carnaval? o és Carnestoltes? o és tot? o és segons on? ... doncs sí. Masses preguntes...
Fem una mica el mico, mentre ja anem buscant un racó on no faci vent! (on no faci .... què?) si és que ho han deixat tot obert!!! i la corrent d'aire no pare! això sí, les vistes i el saque des del forat... impressionants!

Fem un mós, al mig com el dijous, i la fesqueta ens anima a anar depressa. Ens encaminem altre cop, La Mola, al davant, a dalt...i sí, quan tornem a quedar al descobert, ens fa pensar que potser no calia ... ventades fortes i glaçades, han deixat obert el panorama:vistes al Vallès, a Montserrrat, al mar, al Pirineu ben nevat!!! ...

Entrem a l'església, molt ben conservada, i amb història des del segle III (crec) i ens hi trobem a part de St Llorenç (recordem que estem al Parc de St Llorenç de l'Obac), al nostre patró, al patró d'excursionistes i muntanyencs!! St Bernat... Menthon! ah! si! a la Marxeta ja ens el van presentar...
Anem a dins a fer un cafè i ja ens veiem fent una nocturna per la zona... hi ha pinta de poder-hi fer un bon sopar...queda dit! que algú ho apunti...
Comença a fer-se evident que és diumenge de carnaval... nassos de pallasso i perruques de ... de... perruques! i anem a fer el pilaret de rigor!

Corrents i depressa que fa un fred que pela. I després de la volta "al ruedo" encara ens trobem el torero sense toro, i al pirata... sense rumb.
Encara hi ha gent amb prou humor per entretenir-se ... allà... amb una rasca i un vent! però res, el vent no el noten els valents!!

Comencem la tornada... i tresquem, entre 'supertramps' solitaris, amb ensurt de revolada de gorra, que semblava empenta a la timba! ... i supertramps amb 'maja excursionista'... abraçades i cadiretes de reina... interposant-se sempre alguna cosa enmig de l'amistat verdadera...que si jo davant, que si sempre al mig, que si darrera... agafant dreceres per adelantar...

I ja som al que quan baixaavem ja veiem que ens complicaria la pujada, i en un tres i no res som dalt! som unes màquines. Quatre estiraments ben fets i continuem.

El que ens havíem trobat gebrat ara és xipi-xopi... i ja anem veient el Montcau... l'anem a fer? ... depen de com estem? ... i ara ens parem? no "ens fas parar"! si ja ens hem parat!... és per abrigar-me... i treu i posa i guans i fora... i vent i fred i gana... i cap al Montcau, dret i enfilat, però de seguida hi som. Hi anem a fitxar tots, al nostre ritme, però tal com toquem ratlla, baixem... el vent ens "hi convida"... fem una "quiebro" i tornem per camí de drecera aconduits per la nova incorporació d'avui, la Núria, que ens estalvia un tros, a l'hora que en fem una versió prou maca del camí, i aquí sí. Aqui hem de dinar.
Mig arrasarats del vent, les carmanyoles, entrepans, i ganyips ja demanen ser engulits. Uns espaterrats, d'altres al damunt d'un pedrot... però ja acabem perquè de seguida tenim el cafè calentonet en ment....
Just abans de pujar als cotxes gaudim de les filigranes aeronàutiques d'algun expert pilot... o ben bé, d'algun de molt molt sonat, vist com anava la pobra avioneta... repte constant a la bàsica llei de la gravetat.

Cap a Can Queralt altre vegada, on alguns sucumbim als poders de la xocolata negre... mentre intenen explicar-nos el que fa la kinesiologia i a algú no li ve al cap ni el Dr Letamendi ni la seva ''màxima''... i ni la bomba manual dels bombers ho aconsegueixen... venen frases sueltes... disperses... del que havia de ser el següent:

Vida honesta y ordenada,
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
en no apurarse por nada.
La comida, moderada,
ejercicio y diversión,
beber con moderación,
salir al campo algún rato,
poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.

com intentava dir-vos .. és una bona manera de viure.

Apa doncs, ja ho teniu. Animeu-vos per la propera. I com sempre diem GRÀCIES PER VENIR:  Robert, Núria, Montse, Santi, Teresa, Manel, Misae, Ignasi.



Aquí disposeu de l'enllaç per a gaudir de fotografies de la sortida a ala Mola de diumenge passat.

Fotografies de la Mola

dilluns, 11 de febrer del 2013