dilluns, 30 de desembre del 2013
Sortida al Pic de la Dona (2700m)
Quatre eixalabrats Capgrossos s'uneixen a l'equip A (llegeixi's Aleix Team) i després d'entaforar el cotxe, s'encaixen a una furgoneta per remuntar 2000m, des d'arran del mar mataroní fins al peu de Vallter.
Havent pogut carregar bateries a les 8:10 al bar simpàtic de Ripoll i degustant uns croissants farcits (alguns de xocolata negra, d'altres arrebossats de crema blanca amb pèls, segons preferències), ens enfilem muntanya amunt.
Ascendim poc a poc, però amb pas ferm, per una canal preciosa on encara no hi ha arribat el sol i cruixeix la neu al trepitjar-la. Els més descuidats han d'anar als laterals a buidar dipòsits on es queden sense tinta en escriure "Ara sí Capgrossos, portem la torre de nou per ..." a sobre de la neu, però bé, el proper dia repostarem adequadament.
Enmig del silenci sord de la neu, arribem a la línia on surt el sol i comencem el "destape" i on els més cansats ja es calcen les raquetes per disfressar els escassos 200m d'ascens. Seguint la canal s'arriba al coll que fa frontera amb França i des d'on es veu tot molt més bonic, xovinista i Parisí, en comptes de les nostres muntanyes de pedra seca (com el Bastiments o el Gra de Fajol), a l'esquerra.
Comencem a arreglar el món a mig esmorzar i al mateix coll ja ens fem la doble pregunta: ara que ja ens hem fet les fotos de rigor a la neu, Cal seguir tirant? I en cas afirmatiu: anem amunt i ens quedem a espanya o bé creuem la frontera i passem a França?
Feta la pregunta, tirem esquerra enllà, amunt, cap a on bufa el vent i el gas del cafè amb llet s'evapora (a partir dels 2500m la descompressió apreta!!) i davant la indecisió, creuem la frontera unes 30 vegades per acabar tornant pel mateix camí.
El cim té una gran vista, un dia força clar, però els mateixos bocins de glaç a l'aire donen un toc de purpurina que entela els cims llunyans. A la terra alta és tot molt més pur, sa i aprofitem per adreçar el senyal del pic de la dona que ha tombat el vent.
Tornant avall pel mateix camí, la vida terrenal se'ns emporta, recordem la política i la corrupció tradicionals, repassem el Zona Zaping i acabem de contemplar com les bótes s'han esmicolat per no cuidar-les bé.
En resum, 550m de desnivell positiu en 5km i que hem cobert en menys de tres hores (comptant una horeta de contemplar el paisatge i xerrar de tot una mica).
dimecres, 25 de desembre del 2013
Pic de la Dona 29 de Desembre del 2013
Alçada maxima: 2.702 m
Longitud: 5 quilometres
Dificultat: Fàcil segons la neu
Horari sense parades: 4 hores (amb parades)
Sortirem del Local de Capgrossos de Mataró a les 06:30 h del matí del Diumenge 29 de Desembre.Es una sortida de tot el dia , portar ganyips,cosetes per menjar per el camí,Dinar i Moltes Ganes de Passar-ho Be!!!!
Anem a Vallter, i deixarem el cotxe al pàrquing de dalt de la estació d’esquí de Vallter 2000.
Sortim a mà dreta del edifici on hi ha el lavabo i el restaurant, on hi ha el Torrent de la Portella, estem a 2.150 metres de alçada.
Caminarem amb les raquetes de neu, anirem resseguint el Torrent de la Portella fins arribar al coll del Mentet, conegut com a Portella de Mentet (2.412 metres d’alçada).
Un cop al coll seguirem a mà esquerra tot resseguint la carena, a ma esquerra ens queden les pistes de Vallter 2000 i a ma dreta tenim França. Primer arribarem a un pic de 2.568 metres d’alçada, aquest no es el Pic de la Dona, hem de continuar cap amunt.
Arribarem al Pic de la Dona, un cim arrodonit de 2.702 metres d’alçada. Portem uns 2,5 km i unes 2 hores.
La tornada la farem per el mateix camí de'anada fins a la Portella de Mentet,baixant per el torrent de Mentet i arribant a l'aparcament de l'estació d'esqui.
dilluns, 23 de desembre del 2013
Passejada pel Montseny
Sortim 12+2 caminaires barrejats de Mataró i Girona, però amb voluntat de passar un matí arreglant el món i respirant aire fresc.
Comencem -com és de rigor- preguntant si tothom vol començar pujant la muntanya, i en cas afirmatiu, si ho vol fer pel costat dret o pel costat esquerra. Sembla que tothom respòn unànimement a les dues preguntes i ens enfilem per un camí de faigs en un ambient més càlid del que molts haviem previst en deixar el local.
Les converses deixen enrera la corrupció, les manis indepes i s'albira un sol lluent que fa lluir la boira als nostres peus, mentre comencem a llençar bastons com aquell que llença els problemes fora. Però tornen, a tota velocitat i plens de baves. Com els problemes mateixos!
Recordem velles caminades mentre degustem els pastissos gourmet de poma i de xocolata que ens ha preparat el pastisser més guiri de la colla!!!
Deliciosos, com no, com els escassos rejos de sol que arriben al lloc on hem fet l'aturada d'esmorzar. Reprenent la pujada ens allarguem i alguns ja s'independitzen, però el nostre pastor els espera fins al punt de trobada on s'acaba la tartera i on trenca el poc gel que hi ha a l'obaga. Els primers arriben ja al coll des d'on es veu Sant Segimon, amb un sol ja perfecte que fa pinta de durador.
A partir d'aquest punt, s'ajunten els camins nostre i el que puja de collformic, en una avinguda que semblen les Rambles.
Arribats al cim, sense pilars oficials ni posta d'acord sobre quin domàs posar, acabem triant els dos domassos i fent el supertramp. Bé, i alguna foto també!
A la baixada, ens aturem al coll, però el sol ens persegueix i fa aixecar de taula per tornar al cotxe a dos de cinc.
Un gran dia amb molt bona companyia i un sol que realment ha fet molta enveja als qui han triat estar a Mataró!!!
Comencem -com és de rigor- preguntant si tothom vol començar pujant la muntanya, i en cas afirmatiu, si ho vol fer pel costat dret o pel costat esquerra. Sembla que tothom respòn unànimement a les dues preguntes i ens enfilem per un camí de faigs en un ambient més càlid del que molts haviem previst en deixar el local.
Les converses deixen enrera la corrupció, les manis indepes i s'albira un sol lluent que fa lluir la boira als nostres peus, mentre comencem a llençar bastons com aquell que llença els problemes fora. Però tornen, a tota velocitat i plens de baves. Com els problemes mateixos!
Deliciosos, com no, com els escassos rejos de sol que arriben al lloc on hem fet l'aturada d'esmorzar. Reprenent la pujada ens allarguem i alguns ja s'independitzen, però el nostre pastor els espera fins al punt de trobada on s'acaba la tartera i on trenca el poc gel que hi ha a l'obaga. Els primers arriben ja al coll des d'on es veu Sant Segimon, amb un sol ja perfecte que fa pinta de durador.
A partir d'aquest punt, s'ajunten els camins nostre i el que puja de collformic, en una avinguda que semblen les Rambles.
Arribats al cim, sense pilars oficials ni posta d'acord sobre quin domàs posar, acabem triant els dos domassos i fent el supertramp. Bé, i alguna foto també!
A la baixada, ens aturem al coll, però el sol ens persegueix i fa aixecar de taula per tornar al cotxe a dos de cinc.
Un gran dia amb molt bona companyia i un sol que realment ha fet molta enveja als qui han triat estar a Mataró!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)