Sortida al Pic de la Dona (2700m)

Quatre eixalabrats Capgrossos s'uneixen a l'equip A (llegeixi's Aleix Team) i després d'entaforar el cotxe, s'encaixen a una furgoneta per remuntar 2000m, des d'arran del mar mataroní fins al peu de Vallter.

Havent pogut carregar bateries a les 8:10 al bar simpàtic de Ripoll i degustant uns croissants farcits (alguns de xocolata negra, d'altres arrebossats de crema blanca amb pèls, segons preferències), ens enfilem muntanya amunt.

Ascendim poc a poc, però amb pas ferm,  per una canal preciosa on encara no hi ha arribat el sol i cruixeix la neu al trepitjar-la. Els més descuidats han d'anar als laterals a buidar dipòsits on es queden sense tinta en escriure "Ara sí Capgrossos, portem la torre de nou per ..." a sobre de la neu, però bé, el proper dia repostarem adequadament.
Enmig del silenci sord de la neu, arribem a la línia on surt el sol i comencem el "destape" i on els més cansats ja es calcen les raquetes per disfressar els escassos 200m d'ascens. Seguint la canal s'arriba al coll que fa frontera amb França i des d'on es veu tot molt més bonic, xovinista i Parisí, en comptes de les nostres muntanyes de pedra seca (com el Bastiments o el Gra de Fajol), a l'esquerra.

Comencem a arreglar el món a mig esmorzar i al mateix coll ja ens fem la doble pregunta: ara que ja ens hem fet les fotos de rigor a la neu, Cal seguir tirant? I en cas afirmatiu: anem amunt i ens quedem a espanya o bé creuem la frontera i passem a  França?

Feta la pregunta, tirem esquerra enllà, amunt, cap a on bufa el vent i el gas del cafè amb llet s'evapora (a partir dels 2500m la descompressió apreta!!) i davant la indecisió, creuem la frontera unes 30 vegades per acabar tornant pel mateix camí.

El cim té una gran vista, un dia força clar, però els mateixos bocins de glaç a l'aire donen un toc de purpurina que entela els cims llunyans. A la terra alta és tot molt més pur, sa i aprofitem per adreçar el senyal del pic de la dona que ha tombat el vent.

Tornant avall pel mateix camí, la vida terrenal se'ns emporta, recordem la política i la corrupció tradicionals, repassem el Zona Zaping i acabem de contemplar com les bótes s'han esmicolat per no cuidar-les bé.

En resum, 550m de desnivell positiu en 5km i que hem cobert en menys de tres hores (comptant una horeta de contemplar el paisatge i xerrar de tot una mica).