Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluc escarrà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluc escarrà. Mostrar tots els missatges
dimarts, 9 de febrer del 2010
dilluns, 8 de febrer del 2010
Ruta literària d'en Lluc Escarrà per les contrades de Cabrils
Mataró, 8.00 del matí. 20 ànimes amb esperit muntanyenc que van amb les motxilles preparades i amb continguts de tota mena emprenen la marxa cap a un territori exòtic i "pijo" anomenat Cabrils. Només aparcar al municipi en qüestió i cap a Quarts de Nou es planteja el primer i major dubte del dia: On menjarem? Un cop presentats els objectius de la caminada literària, en honor al personatge Lluc Escarrà, s'inicia la marxa a pas lleuger pels carrers de suau i dolça inclinació (ehem...).
Arribem a la creueta i passem al tercer poema, tot ensumant vi i lamentant que la coca s'hagi quedat a la casa germànica de la colla. Sense narcòtics sols ens queda queda caminar, gaudir de l'encís del paisatge i la imaginació. Envoltats de pins llegim una quarta cançó i deixem Burriac tombant Cabrera i fent cap a Cabrils. Arribem a la creu de Montcabrer, passant pel Turó de l'Infern on llegim el cinquè i penúltim poema. Tot baixant se'ns planteja un enigma que el darrer poema, dins un sobre blau capgròs, ens ha de respondre.
Amb una mica de xocolata per arribar a l'èxtasi poètic (però encara sense coca) i amb l'ajuda del sobre, els participants ens n'adonem que tot allò no ha estat més que un somni, que Lluc Escarrà no existia més enllà de caminada dels Capgrossos i que fins i tot el regidor de cultura ens estava prenent el pèl. Això si, sempre ens quedaran els bonics poemes de Josep Carner i les ganes de coca.
Oriol i Marçal Gallemí
Arribats la Roca d'en Toni es pren l'esmorzar i es llegeix el primer poema d'aquest impressionant i desconegut poeta. Amb orígens alemanys arriben el Glühwein (vi calent) i uns avionets de "gominola", encara que se senten veus enyorant la coca matinal, i és que hi ha gent que pren coca només llevar-se per començar el dia amb energia.
Acabat l'àpat es tira de dret cap a Òrrius. Arribant a la masia de Can Manstruc on se sospita que en Lluquet hi passà la infantesa i inspirats en l'ambient floral, llegim un segon poema. En baixant ens acompanya un tros el regidor de cultura de Cabrils, que ens narra el poc que es coneix de la vida i obra de l'artista bohemi.
Arribem a la creueta i passem al tercer poema, tot ensumant vi i lamentant que la coca s'hagi quedat a la casa germànica de la colla. Sense narcòtics sols ens queda queda caminar, gaudir de l'encís del paisatge i la imaginació. Envoltats de pins llegim una quarta cançó i deixem Burriac tombant Cabrera i fent cap a Cabrils. Arribem a la creu de Montcabrer, passant pel Turó de l'Infern on llegim el cinquè i penúltim poema. Tot baixant se'ns planteja un enigma que el darrer poema, dins un sobre blau capgròs, ens ha de respondre.
Amb una mica de xocolata per arribar a l'èxtasi poètic (però encara sense coca) i amb l'ajuda del sobre, els participants ens n'adonem que tot allò no ha estat més que un somni, que Lluc Escarrà no existia més enllà de caminada dels Capgrossos i que fins i tot el regidor de cultura ens estava prenent el pèl. Això si, sempre ens quedaran els bonics poemes de Josep Carner i les ganes de coca.
Oriol i Marçal Gallemí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
