Amb tota la pressió d'un dia d'eleccions nacionals, l'intrèpid grup de 15 capgrossos (i capgrossets), marxa de la seu del carrer Herrera pels volts de les 9 del matí. Malgrat que durant tota la setmana s'havia anunciat fred extrem, pluges i vent, tot ha estat llevar-se en un dia assolellat, clar i de temperatura suau que ha acompanyat molt bé la curta excursió.
La tradicional sortida al Castanyer de'n Cuc és una de les més planeres, suaus i agradables per iniciar la temporada i s'ha demostrat clarament en totes les converses que s'han generat. Resulta increïble veure que hi pot haver persones parlant tota l'estona sense beure ni un sol glop d'aigua i recordant en Lluquet i les "caixetes"!
Sigui com sigui, s'han cobert tots els temes d'especial rellevància, que si trobem a faltar la delegació alemanya, que si el país està malament, que si l'inte·ligència emocional és una cosa que cal treballar més, que si em queda bé la barba i ai ai ... i que hem acabat fent el mico i pilars al castanyer, com toca. En baixant (sí, sí, la tornada és tota cap avall!) la guarda forestal ens ha comentat que l'any vinent ja no podrem accedir a fer ni el mico ni els pilars al Castanyer perquè hi ha gent que el malmet molt i que li fa malbé l'escorça o se n'enduu parts de "record".
De totes maneres nosaltres seguirem fidels a la nostra excursió i seguirem estant el més a prop d'ell que poguem, abraçant-lo (si cal entre 14) i aportant la calidesa que la nostra colla duu dins del cor.A la tarda una petita delegació ha seguit amb més ganes de marxa al local, comentant les jugades perdudes, anant de compres i fent soroll -música en diuen-. Ben aviat: més!
Crònica: Oriol Gallemí
Fotos: Imma Dorda