dilluns, 29 de novembre de 2010

Castanyer d'en Cuc: l'últim any?‏


Amb tota la pressió d'un dia d'eleccions nacionals, l'intrèpid grup de 15 capgrossos (i capgrossets), marxa de la seu del carrer Herrera pels volts de les 9 del matí. Malgrat que durant tota la setmana s'havia anunciat fred extrem, pluges i vent, tot ha estat llevar-se en un dia assolellat, clar i de temperatura suau que ha acompanyat molt bé la curta excursió.


La tradicional sortida al Castanyer de'n Cuc és una de les més planeres, suaus i agradables per iniciar la temporada i s'ha demostrat clarament en totes les converses que s'han generat. Resulta increïble veure que hi pot haver persones parlant tota l'estona sense beure ni un sol glop d'aigua i recordant en Lluquet i les "caixetes"!


Sigui com sigui, s'han cobert tots els temes d'especial rellevància, que si trobem a faltar la delegació alemanya, que si el país està malament, que si l'inte·ligència emocional és una cosa que cal treballar més, que si em queda bé la barba i ai ai ... i que hem acabat fent el mico i pilars al castanyer, com toca. En baixant (sí, sí, la tornada és tota cap avall!) la guarda forestal ens ha comentat que l'any vinent ja no podrem accedir a fer ni el mico ni els pilars al Castanyer perquè hi ha gent que el malmet molt i que li fa malbé l'escorça o se n'enduu parts de "record".

De totes maneres nosaltres seguirem fidels a la nostra excursió i seguirem estant el més a prop d'ell que poguem, abraçant-lo (si cal entre 14) i aportant la calidesa que la nostra colla duu dins del cor.A la tarda una petita delegació ha seguit amb més ganes de marxa al local, comentant les jugades perdudes, anant de compres i fent soroll -música en diuen-. Ben aviat: més!

Crònica: Oriol Gallemí
Fotos: Imma Dorda

4 comentaris:

  1. La veritat és que la majoria de vegades que retem al temps, ens surt bé. La setmana passada qui va poder anar a la Marxeta va gaudir d'uns bosc acabat de regar, les olors i les sensacions van ser de pura tardor i Natura.

    Ahir, al Castanyer, més del mateix.
    Sortiem a una hora ben decent, fins i tot prou tard com perquè l'hora que havia de ser del 'vermout' ens trobéssim als responsables de la fonda preparant els dinars! i res, cap a casa si volem fer unes olivetes... vam acabar al local.

    Però què m'en dieu?... em repeteixo força, però en aquestes caminades descobrim, a vegades nous racons... fins i tot en els que ja hi hem estat, ara potser hi trobem una fisonomia nova... (el temps passa per tot!) això si parlem del bosc... perquè el que ens enriqueix, és el fet que tot caminant deixem anar pensaments, sensacions i emocions... i tot queda més distès...

    Tenim la sort de comptar amb companys i companyes amb qui encetar converses més o menys profundes, més o menys importants, però estan allà. Per escoltar, per compartir, per discutir i així ajudar a veure les coses amb altres punts de vista... i créixer, al cap i a la fi, oi?

    Tot i que tots em tenen per molt xerraire, no ens descobrim res nou... , gaudeixo també molt de les estones que només observo, miro, escolto, i sento... sento com em batega el cor per l'esforç, sento que bé que n'estic quan toca un trosset de camí al solet, o quan finalment semblava que costava però hem arribat i gaudim d'un paisatge fantàstic,... quan sento la companyia i diversitat de tots nosaltres... i quan em sento part d'alguna cosa més gran que jo mateixa, i quan comencem converses que ens ajuden a descobrir nous limits o que per d'altres no n'hi ha de limits... què voleu, m'agrada! deu ser per tot això, que tot i que a vegades fa mandra llevar-se d'hora l'unic dia que pots mandrejar, t'hi acabes llevant i arribes amb un somriure al punt de trobada... grillats, potser sí que ho estem una mica... però és tot tant relatiu!

    ResponElimina
  2. En boca del "gran" Fernando Alonso: "Las condiciones normales son las que menos se dan normalmente" jajajajajajajajaaja Qui és "normal" del grup de caminaires???
    PIT I AMUNT!!!

    ResponElimina
  3. "Normal" és el que segueix la norma. Ara bé, qui dicta la norma és "normal"? Pensem-hi caminaires!

    ResponElimina
  4. UIII

    es nota que els aires de muntanya ajuden a fer anar les neurones... fins i tot a 'obrir' calaixets i activar cables... jajaja

    ResponElimina