diumenge, 29 de gener del 2012

Informació Turó del Galzeran o d'en Mates del proper 5 de febrer



Sortida del local: 5 de febrer a les 7:30h. Cotxe fins a Tiana.

Distància: 12 km.

Horari: 3 h. 30 m. aprox.

Desnivell acumulat: 900 m (+450;-450)

Dificultat: fàcil recorregut per pistes i camins amples.


Es tracta d'una sortida matinal per fer un tomb per la Serralada de Marina. Sortirem de Tiana i pujarem pel dret fins a la carena, passant pel Santuari de la Mare de Déu de l'Alegria. Pujarem per una pista que, en algun moment, la pujada és forta. Un cop al peu de turó, farem una ruta circular per conèixer millor aquest indret. Visitarem la galeria megalítica de Can Gurri, les fonts d'en Gurri i del Llorer per, finalment, fer l'ascensió al Turó del Galzeran (484 m). Si ensopeguem un bon dia, la vista és magnífica. Al cim trobem un vèrtex geodèsic que pot presumir que fou utilitzat per al mesurament del meridià de Dunkerque a Barcelona, l'any 1.794 que serví per a determinar la longitud del metro.



Organitza: Agustí Galan.

Vidrà, sense vidre i a caminar!!!

Sol i un matí excepcional d'un 22 de gener amb temperatures tropicals.
Iniciem el recorregut a Vidrà, 50 metres enllà d'on hi ha "el bar del poble" i on assenyalen les fletxes dels camins marcats a l'inici.
Caminem en baixada a les 9:00 i entre salt i salt trobem un WC natural format per troncs de faig. De faig pipi, en diuen.
Al cap de poca estona comencem la remuntada cap al Puigsacalm, seran uns 700 metres de pujada suau i per una obaga fresqueta i sense gaire humitat. En un parell d'horetes fem un esmorzaret a la solana i caminem 30 minutets més cap al cim, vorejant el precipici que deixa bracons als peus.
Des del cim s'albira al nord el Canigó, a l'est el Pedraforca i al sud .. al sud un mar de boira d'on en surt montserrat i el montseny a l'altra banda.
20120122 Caminada Vidrà

Seguint la baixada pel dret anem a buscar una pista forestal glaçada on hi fem algunes aterrades forçades, a cops de cul el guia, però que ningú el segueix. Vorejant la muntanya, trobem una cascada glaçada a una vessant i un rierol amb un petit salt d'aigua eu és el "salt del Sallent".
Desil·lusionats, seguim la recerca cap a un lloc assolellat per fer l'equador de la caminada, cap a les 13:30 en un prat al davant d'una masia descuidada.
De camí trobem el real salt del Sallent, un riu glaçat pel fred i una pixeradeta que regalima per un precipici de poc més de 140 metres. Algú sap trobar els capgrossos que es troben a la foto? n'hi ha d'haver 5!!!

Cap a les 14:30 reprenem la marxa i seguim un petit ascens de 500m fins al coll que ens durà a Ciuret i 4 km més tard al mateix lloc d'on hem sortit, si bé en una ruta feixuga i bastant "vete por culo" a causa de l'asfalt que cansa els peus. Un esperit guiri s'apodera de nosaltres.
Al final arribem a temps al local per a poder degustar el Pastís de Caminada (tipic alemany, i deliciós com sempre) a més de veure el Barça. Visca les caminades amb final PASTIS!!!!!

Al final, 8h de caminada, uns 35 km a un bon ritme i tothom il·lusionat per a poder fer una segona volta. Qui s'hi apunta???? Potser esperem un dia més fresquet, no??

diumenge, 8 de gener del 2012

Àlbum i vídeo "Creu de Canet" (08/01/12)



Un altre dia ja posarem l'enxaneta de cara.

ATENCIÓ! ACHTUNG! WARNING! ATTENTION! ALERTA!

Pels que llegiu poc sovint el bloc:

A la sortida del dia 22 es prega puntualitat estricta, sortint a les 6:30 del local EN PUNT, per tal d'aprofitar les escasses hores de sol que ara tenim.

La ruta és circular, de 30 km i consta d'un ascens al Puigsacalm que té unes vistes precioses.
Seguidament es voreja el penjat de la serralada fins arribar a la part superior d'una cascada de 140m de desnivell (3 cordades pels qui la vulguin fer en ràppel, un altre dia).

Estaria bé anar preparat pel fred (la sortida es fa des de VIDRÀ) i portar frontal o armilla per si acabessim més tard de les 17 (comptant 1horeta llarga per dinar a la cascada a les 14:00).

Durant la preparació vam coincidir amb bastanta gent que feia trams iguals, pel que sospito que deu ser assequible malgrat la distància coberta.

Salutacions i visca els torrons!!

motta

Creu de Canet

Un sol magnífic ha presidit l'ascens a la Creu de Canet, cobrint quasi 200m de desnivell en poc més de 2km que s'han cobert d'allò més bé, amb ple de somriures nadalencs i panxes ben plenes de torrons.
No obstant, el nostre cuiner Guiri ens ha seguit oferint delícies gastronòmiques de Rosella i xocolata a més de Lebkuchen, típicament Alemany.

Mentre les més menudes han sabut gaudir d'una pujada relaxada, els més ganàpies hem hagut de seguir un eslàlom per tal de no caure en cap dels nombrosos paranys que ens han posat els aborígens de la zona i la seva fauna local.
De totes maneres, l'ascens ha estat vertiginós, amb un ritme palpitant (especialment els que portaven les motxilles de nena o de menjar) i s'ha pogut culminar amb una "torreta" de tres, en part gràcies a la participació rècord de 33 assistents!!!!


Per no faltar a la tradició, hem desmoralitzat als ciclistes que no havien punxat en l'ascens fins que han acabat punxant al cim i ens hem fet la foto de rigor amb el DOMÀS.

Sols queda seguir pendent de les següents caminades,

A reveure!!!