Turo de l'Home 30/12/2012

Turó de l’home i Les Agudes 

8 intrèpids caminaires, castellers, no castellers, Capgrossos i no Capgrossos, i una gossa ens endinsem a l’última caminada de l’any 2012, abans però, no ens n’estem i allà on anem hi deixem empremta, aquest cop trencant una petita decoració nadalenca a la pastisseria on fem el cafè. Ai quines mans!!

Ja a Santa Fe del Montseny agafem el camí que ens durà al cim del Turó de l’home, dues curves i en Messi ens apareix com el substitut d’en Motta (sempre que aquest no hi sigui) amb el seu tradicional: Que falta molt? Deu ser cosa de mots de jugadors del Barça això...

Entre història i història, i sense saber com es diu faig (d’abre) en castellà,  el camí es va enfilant poc a poc però sense treva i alguna necessita alguna que altre ajuda, hehe sempre és bona un cop de mà o dos, no? I mentres uns fem trenets tenim a la Xana que va investigant alternatives de camins  a cada curva. Algún dia apendrà a distinguir les creus de les fletxes.

La tardor acabada fa poc ens ha deixat un camí ple de fulles siguent una trampa a l’hora d’on hem de posar els peus però que també serveix per fer una guerra de fulles, hehe. No hi ha res com una bona guerra de fulles per tornar a la infantesa durant uns minuts! La Xana no ho tenia gaire clar això de les fulles, a saber del que pensava dels humans!

Però com que no en tenim prou d’això de retornar a la infantesa, en un petit turó que ens trobem ens dediquem a fer salts fins a encertar amb la millor foto, tot i que sempre hi ha l’alternatiu que en comptes de fer salts es dedica a fer de caganer, no serà que les festes nadalenques l’estan afectant massa?

I ara si, històries, faig, fulles, salts i caganer, arribem al cim del Turó de l’Home on a falta de tronc, són les crosses les que acaben fent els pilars al mític cim.Aprofitem per esmorzar i la presència de l’alemany fa que tinguem un esmorzar més dolç amb un impressionant pastís de formatge, que si fós per la presència no en dinarien ni un ral però que un cop probat tot eren elogis.

Amb l’esmorzar a la planxa ens dirigim cap al següent cim, el de les Agudes, on en Messi es dedica a explica acudits “baratos” però que van millorant amb les passes. Com diem a Capgrossos, pas a pas, pis a pis. Ja tindrà temps d’apendre ve la lliçó!

Anem aproximant-nos al cim mentre veiem la quantitat de gent que hi ha dalt, sembla la Rambla! Riera amunt, riera avall com diríem a ciutat. Aprofitant al munió de gent, a la última pujada, la Imma fa amics nous, ja ho diu ella que xerra amb tothom de mentres els altres busquen l’hora al rellotge de sol potser sense veure el preciós poema que hi ha escrit al costat:

Des de les Agudes del Montseny

Del cim de les agudes on m’hi empeny

El cor i ma no se m’allunya

Oriflama del Monseny

Veig la fe de Catalunya

 N’hi ha que estona abans no van saber trobar la muntanya màgica de Montserrat.

I després de prendre una mica el sol, ens dirigim a la creu per fer-nos la foto de rigor amb pilar inclòs (estem recuperant els pilars que no es van fer la temporada anterior, fins a 4 pilars!), doncs hi descobrim un pessebre ven curiós, millor mireu la foto i ho entendreu, haha

I ja de baixada, camí de retorn, més fulles i aprenent vocabulari nou, on a partir d’ara ja no ens felicitarem si no que ens congratularem (Congratulation and celebration... http://www.youtube.com/watch?v=us3dQ0nnlHY  )       Ja podem anar a dormir!! Tot i que algun nouvingut prefereix imitar animals.

Arribats al cotxe, dinaret, resta del pastís i a fer un cafè on l’alemany (què estranys són aquests estrangers) aprofiten per dinar de veritat amb una bona botifarra amb seques.

Feliç 2013 i que poguem fer moltes caminades més!

Per cert! Faig en castellà és una “Haya”

--

LaiaGP