Sortida a Sadernes-St Aniol

Sortim  a les 7 de Mataró una dotzena de caminaires capgrossos, una hora més tard del previst a causa de la son pluja. Enfilats als cotxes, parlem de música, de política (que si cal netejar el barco de rates abans de salpar o què), de temes tabú, del darrer polònia, de justícia (una paraula que no acabem de saber si té algun significat o bé és com l'èter, la matèria fosca o l'energia fosca), i continuem divagant amb el poder la influència, dels trucs de Ramon Fauria, del mag Nil, del mag Dynamo o del mateix Derren Brown, que freguen els llindars de la manipulació.
Arribats a lloc, esmorzem a les 9.30 i surt a la conversa el casteller, trabucaire o era timbaler? del Bruc.
Arrencant la caminada a l'hostal (sembla que és un dels darrers aparcaments gratuits), comencem la marxa i cara avall comencem a veure coves, forats i hi ha qui s'accelera quan veu un túnel.
Esmorzem després de poques converses de premsa del cor i de pallassos, amb la sintonia d'"envàs, on vas?" en un dia de poc sol i alguna gota estrambòtica mentre pugem per terres marcianes fins arribar a Tabaixà (refugi lliure). Fent el mico descobrim que Motta rebotta al terra i fem algunes fotos Supertramp.
Havent esmorzat fem penitència amb hisenda i els capellans, pensant on perquè hi ha tant salts (del frare, del capellà, de la núvia) i tantes tarteres boniques.
A alguns encara els pica no portar a sobre la foto de la Núria picas per picar-se a la Núria, o a la núvia, que si no te la piques, és pot considerar núvia, la Núria? Passem tancant la volta per la Quera, en procés de consolidació (perquè, per restaurar-.la encara falta una mica) sense trobar el famós salt de la núvia.
Arribats a dalt de tot, enfilem el Gorg Blau i recordem en Guiri i en Lluis Bessons, que s'hi haurien banyat si haguessin pogut, però no va poder ser.
Tornem avall pel torrent, quasi sense aigua i en un parell d'hores estem als cotxes  per fer l'avituallament de rigor. Finalment en Guiri ens fa saber que es troba millor i que ens convida a compartir els seus pastissos al local, cap a on desfilem encantats. Com posava al diari avui, "somos bulímicos, consumimos, no disfrutamos", però per unes hores hem abandonat aquest hàbit i hem ben gaudit de caminar per uns paratges impressionants de la Garrotxa, amb caminets i viarants plens de frondosa vegetació i pistes forestals de 7 metres d'ample en un PEIN.