A Déu i només a ell va la crònica del que va succeïr diumenge. La pluja va cessar per obra d'un miracle, permetent una caminada tranquil·la entre els nervis de posar impermeables.
De fet, la pluja sembla ser reconeguda pels membres caminaires del grup "A la quieta & The volta'ls", que entre la confusió pregunten "Anem a Santa Fe?"."Sí som cinc" responen.
Desmuntem el cotxe de'n Dani parlant de "coses d'homes", de l'Emili Duró i de l' "Achmed, the dead terrorist". Sembla que dels 4 cotxes el nostre és més propens als dibuixos animats dels anys 80, recordant els bobobobs, el Dr Slump, bola de drac, érase una vez ... que als Angry birds. No obstant el Ants smasher, el Penguin throw i el Smurfs comencen a causar baixes en la discussió de l'Almera. Acabades les formigues, en Sergi busca a la Marina, qui sembla que el millor que té són les seves amigues.
Mentre alguns comencen el dia amb un cafetó d'altres prefereixen una botifarra amb gas. Alguns ja porten el gas de casa per a poder caldejar l'ambient. Sembla que amb aquesta meteorologia el canvi del monteny pel montsant ha estat bo.
Arrencant la caminada surten temes de conversa que no parlen del temps sinó de salut i castells, de bastons i caminades (motiu pel que algú es motiva especialment, prenent bastonets més grans del que seria la mida normal). El que ningú vol fer és esmorzar, ja que el dia no sembla tenir pietat i ni la boira ni els núvols tenen ganes de marxar del camí. De sobte, just havent anotat aquestes línies, un tímid sol surt i ens deixa veure les ombres al terra, mentre aribem a l'embassament. Sortint de la fageda, quatre gotes tornen a caure i arribats al migdia al mateix punt de sortida de la ruta vermella, entrem al bar a prendre quelcom, passar llista per a la sortida del Pedraforca i acomiadar-nos fins a la propera caminadeta. Qui s'apunta a la propera?
Crònica: Oriol Gallemí
De fet, la pluja sembla ser reconeguda pels membres caminaires del grup "A la quieta & The volta'ls", que entre la confusió pregunten "Anem a Santa Fe?"."Sí som cinc" responen.
Desmuntem el cotxe de'n Dani parlant de "coses d'homes", de l'Emili Duró i de l' "Achmed, the dead terrorist". Sembla que dels 4 cotxes el nostre és més propens als dibuixos animats dels anys 80, recordant els bobobobs, el Dr Slump, bola de drac, érase una vez ... que als Angry birds. No obstant el Ants smasher, el Penguin throw i el Smurfs comencen a causar baixes en la discussió de l'Almera. Acabades les formigues, en Sergi busca a la Marina, qui sembla que el millor que té són les seves amigues.
Mentre alguns comencen el dia amb un cafetó d'altres prefereixen una botifarra amb gas. Alguns ja porten el gas de casa per a poder caldejar l'ambient. Sembla que amb aquesta meteorologia el canvi del monteny pel montsant ha estat bo.
Arrencant la caminada surten temes de conversa que no parlen del temps sinó de salut i castells, de bastons i caminades (motiu pel que algú es motiva especialment, prenent bastonets més grans del que seria la mida normal). El que ningú vol fer és esmorzar, ja que el dia no sembla tenir pietat i ni la boira ni els núvols tenen ganes de marxar del camí. De sobte, just havent anotat aquestes línies, un tímid sol surt i ens deixa veure les ombres al terra, mentre aribem a l'embassament. Sortint de la fageda, quatre gotes tornen a caure i arribats al migdia al mateix punt de sortida de la ruta vermella, entrem al bar a prendre quelcom, passar llista per a la sortida del Pedraforca i acomiadar-nos fins a la propera caminadeta. Qui s'apunta a la propera?
Crònica: Oriol Gallemí
Fotos: Imma Dorda
Entrades
(amb les fotos de Gra de Fajol ...)
ResponElimina