Un Gran Gra!

I tornen en dansa els caminaires de la Colla Capgrossos de Mataró un diumenge més a les 10:30! Aquesta vegada amb noves incorporacions, experimentats en fer ruta.I el nostre guia del dia, en Manel ens guia muntanya amunt mentre un guiri impacient grimpa amb les pells de foca muntades als esquís. Empolainats per l'ocasió, comencem a parlar dels nostres noms, dels nostres mots i a recordar el que eren els Llitons i el que podria ser un Fajol. "Gra de Fajol", ressona al cap de tothom.

Nodrits per un Apfelküche típic guiri, intentem contactar a crits amb qui puja al Bastiments a tota màquina, deixant un rastre de neu pols a darrera i més d'un "véte por culo". Amb el fred, notem que els pets no fan pudor, que les plaques de gel amagades sota la neu, igual que alguns paranys profunds fan "ficar la pota" a més d'un.

Les frases "quasi no he caigut" i "encara no he caigut" ressonen fins ben arribats a l'iglú, un lloc tranquil i bastant càlid pel que sembla. Seguint amunt, a les 13:30 ja hem fet el cim a 2708m , fem una estona el mico i pensem que el poc camí que queda és tot de baixada. I com que ens podem relaxar, comencem a parlar de temes més superflus, de moda, de calçat i de sentit comú, amb un darrer apunt "The power of now", un llibret a llegir.Arribats als cotxes, fem un mos mentre s'intenta localitzar el guiri perdut. I per fer passar el fred, parlem de l'avorriment de tenir cada dia futbol a la TV pública i de si pot ser bo tant d'opi als cervells de la gent. També es troben a faltar més notícies, i al final queda a l'aire quanta gent pot entendre realment un capítol de "polònia" en tots els seus gags.

Probablement, després de retrobar el Sebastian perdut i fer el cafè de rigor, queden més temes, però seguiran ben vius a la propera sortida.

Pit i amunt!

Crònica: Oriol Gallemí

Fotos: Quico Bellavista