Un sol magnífic ha presidit l'ascens a la Creu de Canet, cobrint quasi 200m de desnivell en poc més de 2km que s'han cobert d'allò més bé, amb ple de somriures nadalencs i panxes ben plenes de torrons.
No obstant, el nostre cuiner Guiri ens ha seguit oferint delícies gastronòmiques de Rosella i xocolata a més de Lebkuchen, típicament Alemany.
Mentre les més menudes han sabut gaudir d'una pujada relaxada, els més ganàpies hem hagut de seguir un eslàlom per tal de no caure en cap dels nombrosos paranys que ens han posat els aborígens de la zona i la seva fauna local.
De totes maneres, l'ascens ha estat vertiginós, amb un ritme palpitant (especialment els que portaven les motxilles de nena o de menjar) i s'ha pogut culminar amb una "torreta" de tres, en part gràcies a la participació rècord de 33 assistents!!!!
Per no faltar a la tradició, hem desmoralitzat als ciclistes que no havien punxat en l'ascens fins que han acabat punxant al cim i ens hem fet la foto de rigor amb el DOMÀS.
Sols queda seguir pendent de les següents caminades,
A reveure!!!
diumenge, 8 de gener del 2012
dimecres, 28 de desembre del 2011
Àlbum fotos "Ruta dels Castells" (11/12/11)
A mesura que es vagin rebent més fotografies, les anirem afegint a l'àlbum.
dimecres, 21 de desembre del 2011
Per Sant Esteve, toca Matagalls!
En els darrers anys per Sant Esteve s'ha consolidat una sortida fora de calendari : la pujada al Matagalls per fer lloc als canelons. I per no perdre la tradició, enguany hi tornem. Com podeu veure a la foto, la sortida de l'any passat va ser un èxit d'assistència. A veure aquest any...
Dia: 26 de desembre
Hora de quedar: a les 8 del matí al local dels Capgrossos.
Dia: 26 de desembre
Hora de quedar: a les 8 del matí al local dels Capgrossos.
dimarts, 13 de desembre del 2011
Informació Ruta Creu de Canet del proper 8 de gener
CREU DE CANET - Maresme
Sortida del local : 09,00 h.
Sortida del local : 09,00 h.
Temps: 3 hores.
Dificultat: fàcil, familiar.
On començarem a caminar, a la Misericòrdia? Proposo començar a la rontonda Rda. Sant Jordi/Rda. de Dr. Anglès/carrer de Sant Marc:

Recomano portar esmorzar. Com sempre, em toca pastissos i si fa fred porto vi calent.
Familiar? per canalla petita? és per a tothom - encara busco un carrito per portar coses ...
Saludos,
Sebastian Burchardt
dilluns, 12 de desembre del 2011
Ruta dels castells
Aquesta caminada ha començat a dos quarts de deu, en un dia que ha demostrat ser assolellat El primer rencontre l'hem tingut moments abans al costat del "Palau del pollastre i la patata", on llegim amb goig el resultat del dia anterior (i alguns el descobrim de bell nou).
Tant bon punt arrencats, comencem a veure bolets, espàrrecs (a 11 de desembre!!!!) i en collim alguns mentre que el ritme marcat pel grup del començament desborda energia, pel que ens hem d'aturar per compactar el grup.
Un garrotí matiner ajuda a despertar les reflexions "N'hi ha que són uns figues toves/ i que es diuen de la Joves/ però per pujar a la graella/ haurien d'ajuntar-se amb la Vella", sobretot les reflexions castelleres.
Travessant Torrelletes troben un balcó que presenta una decoració peculiar: un escut del barça acompanyat de dos cans, l'un rosega l'escut del Madrit i l'altre el dels Pericos. Aquesta troballa ens recorda que és hora d'esmorzar i de preguntar-nos què porta en Guiri a la motxilla.
Mentre el nostre cuiner alemany no es decideix, comencem amb els aglans de l'alzina on seiem a esmorzar. Parlem de mugrons escaldats, de samarretes tècniques i reprenem la marxa cap al castell de Sant Pere de Castellet, una propietat d'Abertis (si, si, els de les autopistes) que havia estat un assentament prehistòric, íber, romà i posteriorment fortificat com a castell. Cap a principis del segle XX va pertànyer a un noble, que no el podia mantenir i el va donar a un hospital infantil, que tampoc se'n podia fer càrrec de la despesa i el va deixar caure fins que no en quedava res més que quatre pedres a terra. Ara és un castell radiant, nou i modern que es pot visitar (sota reserva i en grups d'estrictament 15 persones) de forma guiada.
Com que no hi ha gana per menjar ni ganes d'esperar a poder visitar el castell, es reprèn el camí de tornada cap a Penyafort, on dels tres grups que acaben fent-se pels ritmes, dos acaben agafant més gana per diferents "rutes alternatives".
Al final del trajecte, dinem i ens estirem a l'herba, donem un cop de mà al guiri -que generosament es deixa buidar les carmanyoles plenes de pastissos- i reprenem el camí cap a casa, acomiadant-nos de l'"alcoholera catalana" que hem descobert allà.
Concloem recordant que tenim una matinal el dia 26 per agafar gana de Sant Esteve i que pels reis podem demanar un frontal i una armilla reflectant per la caminada del dia 22 de Gener, que caldrà anar seguint bé el pas.
Tant bon punt arrencats, comencem a veure bolets, espàrrecs (a 11 de desembre!!!!) i en collim alguns mentre que el ritme marcat pel grup del començament desborda energia, pel que ens hem d'aturar per compactar el grup.
Un garrotí matiner ajuda a despertar les reflexions "N'hi ha que són uns figues toves/ i que es diuen de la Joves/ però per pujar a la graella/ haurien d'ajuntar-se amb la Vella", sobretot les reflexions castelleres.
Travessant Torrelletes troben un balcó que presenta una decoració peculiar: un escut del barça acompanyat de dos cans, l'un rosega l'escut del Madrit i l'altre el dels Pericos. Aquesta troballa ens recorda que és hora d'esmorzar i de preguntar-nos què porta en Guiri a la motxilla.
Mentre el nostre cuiner alemany no es decideix, comencem amb els aglans de l'alzina on seiem a esmorzar. Parlem de mugrons escaldats, de samarretes tècniques i reprenem la marxa cap al castell de Sant Pere de Castellet, una propietat d'Abertis (si, si, els de les autopistes) que havia estat un assentament prehistòric, íber, romà i posteriorment fortificat com a castell. Cap a principis del segle XX va pertànyer a un noble, que no el podia mantenir i el va donar a un hospital infantil, que tampoc se'n podia fer càrrec de la despesa i el va deixar caure fins que no en quedava res més que quatre pedres a terra. Ara és un castell radiant, nou i modern que es pot visitar (sota reserva i en grups d'estrictament 15 persones) de forma guiada.
Com que no hi ha gana per menjar ni ganes d'esperar a poder visitar el castell, es reprèn el camí de tornada cap a Penyafort, on dels tres grups que acaben fent-se pels ritmes, dos acaben agafant més gana per diferents "rutes alternatives".
Al final del trajecte, dinem i ens estirem a l'herba, donem un cop de mà al guiri -que generosament es deixa buidar les carmanyoles plenes de pastissos- i reprenem el camí cap a casa, acomiadant-nos de l'"alcoholera catalana" que hem descobert allà.
Concloem recordant que tenim una matinal el dia 26 per agafar gana de Sant Esteve i que pels reis podem demanar un frontal i una armilla reflectant per la caminada del dia 22 de Gener, que caldrà anar seguint bé el pas.
dissabte, 3 de desembre del 2011
Àlbum fotos "Castanyer d'en Cuc" (27/11/11)
Aquí tenim el nostre primer àlbum:
Castanyer d'en Cuc (27/11/11)
Fotos: Imma Dorda, Lluís Rugama i David Llibre
Si us voleu baixar les fotos amb qualitat, heu de fer un click a la part central del reproductor o seleccionar el logo de "Picasaalbum", situat a la part inferior dreta del mateix reproductor. A mesura que anem rebent les fotos, les anirem penjant a l'àlbum corresponent.
dijous, 1 de desembre del 2011
Fotos Castanyer d'en Cuc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



