El grupet de caminaires que diumenge 24 de gener, es va espolsar la mandra de sobre per poder sortir a les 07,00 am des del local, van veure ben recompensat el seu esforç.
Tot i les males previsions de temps, ens va acompanyar una mica de plugim 'xiri-miri' i no tota l'estona, però que no ens va fer gens de nosa i ens va descobrir una Selva prop de casa. En Manel Cañellas, ens va guiar per la ruta de les Cascades que surt de l'Abadia de Sant Martí a Riells (on hi havia estat Mn Pere Ribot), i ens vam fer un tip de comprovar l'estat del nostre sentit de l'equilibri.
Vorejant continuament el riu, i canviant de costat cada cop que la vegetació ens tallava el pas, vam disrutar de saltants d'aigua i de paratges dignes de follets i fades!
Aigues transparents, pedres cobertes de molsa, vegetació esclatant ... per una vesant, i a la baixada alfombres ben gruixudes de fulles caigudes, fagedes absolutament pelades, i alzinars i pinedes que ens indicaven que segurament estavem a la part sudest del recorregut.
En total, sis hores, amb parades incloses d'esmorzar, dinar, foto... tot i que les parades no van ser llargues ja que les temperatures a la que els núvols van vèncer al sol, es van notar força fresquetes... però una sortida de 10.
Totes són maques, en totes descobrim racons... però serà perquè feia temps que no m'hi podia afegir, serà perquè se'm va passar pel cap desdir-me'n quan va sonar el despertador... serà pel que serà, tenim una comarca aqui al costat La Selva, que realment ens n'ofereix una de ben assequible.... això a la primavera ha d'estar... vaja, ha de ser un espectacle natural.
Crònica i fotos: Imma Dorda
Tot i les males previsions de temps, ens va acompanyar una mica de plugim 'xiri-miri' i no tota l'estona, però que no ens va fer gens de nosa i ens va descobrir una Selva prop de casa. En Manel Cañellas, ens va guiar per la ruta de les Cascades que surt de l'Abadia de Sant Martí a Riells (on hi havia estat Mn Pere Ribot), i ens vam fer un tip de comprovar l'estat del nostre sentit de l'equilibri.
Vorejant continuament el riu, i canviant de costat cada cop que la vegetació ens tallava el pas, vam disrutar de saltants d'aigua i de paratges dignes de follets i fades!
Aigues transparents, pedres cobertes de molsa, vegetació esclatant ... per una vesant, i a la baixada alfombres ben gruixudes de fulles caigudes, fagedes absolutament pelades, i alzinars i pinedes que ens indicaven que segurament estavem a la part sudest del recorregut.
En total, sis hores, amb parades incloses d'esmorzar, dinar, foto... tot i que les parades no van ser llargues ja que les temperatures a la que els núvols van vèncer al sol, es van notar força fresquetes... però una sortida de 10.
Totes són maques, en totes descobrim racons... però serà perquè feia temps que no m'hi podia afegir, serà perquè se'm va passar pel cap desdir-me'n quan va sonar el despertador... serà pel que serà, tenim una comarca aqui al costat La Selva, que realment ens n'ofereix una de ben assequible.... això a la primavera ha d'estar... vaja, ha de ser un espectacle natural.
Crònica i fotos: Imma Dorda
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada