Estimada Montserrat,
Desitjo que estiguis bé, que agafis seient, que això bufa fort.
Doncs sí, avui hem tornat a sortir. Haviem de ser tu i jo, ja ho sé, però al final la cosa s'ha anat complicant i hem acabat sent cinc, redoblant el teu nom, per anar fent més difícil reconèixer-te durant la caminada.
A quarts de nou (recorda que som castellers d'afició) entravem a plaça, la dels "nois de la corba", preparats per anar-te voltant mentre pugem a la teva gepa de Sant Jeroni. Passarem de 200 a 1200m en un moment, són quatre escaletes i baixem com rodolant per la rampa en poc més de cinc horetes de caminar i una o dues de descansos que ens prendrem pel camí com marca el precepte.
Però avui ja no hem beneït la taula. Ni hem seguit els rituals pilaners-domasseros-supertrampistes. Avui ha estat diferent. T'he mirat i no t'he vist amb els mateixos ulls. Ara ets més artificial, menys salvatge i plena de skyrunners i cucs verds que et travessen les entranyes farcits de turistes amb les butxaques per buidar. Tot això no ho tenies fa vint anys, quan passavem dies a les teves cel·les centenàries amb els escolans de la parròquia, ni de quan jugàvem a la petanca a Sant Joan per camins de terra.
M'ha preocupat veure't descuidada, amb molta mata i poc arbre net, t'estas tornant fogosa com fa 21 anys i t'aniria bé una bona esporgada per deixar-te decent. No és un abortament a la teva natura, sinó un crit a la teva llarga vida i virginitat natural. Em doldrà que et tornis negra com als orígens de la teva llegenda, i per això, no ho he pogut sofrir, he decidit deixar això nostre.
No té sentit continuar si ja ni ens reconeixem. Quan ni el vent et xiula igual, hauries de pensar per què deu ser. Et seguiré respectant, però hem de seguir la nostra vida per camins diferents.
Tornaré de visita de tan en quan, mentrestant queda't amb els teus pit-roigs i les teves coques de nefasta qualitat, jo gaudiré del pastís fet amb amor per d'altres a qui estimo.
Petons,
Motta
diumenge, 25 de gener del 2015
dimarts, 13 de gener del 2015
diumenge, 11 de gener del 2015
Torna: TORRENTE de la cabana (Campdevànol)
Comencem el dia en vermell, i no erque la majoria de pantalons ho siguin, sinó per l'inoportú semàfor que tallava la comitiva en dues.
Ens dirigim cap a Campdevànol, capital dels Porsche, de les estelades i per un dia, de les caminades capgrosses.
El recorregut s'inicia al costat del punt de trobada dels porsche (quasi al nucli urbà), passa per un PR marcat com a Camí Ral de Ramats que passa a prop de la residència-centre de dia i amunt que fa pujada, anar fent un gorg rera un altre, amb boniques cascades de glaç i algun altre racó amb fang per a tothom.
La ruta és planera, per tant donava per anar admirant, criticant i jugant. Admirant el bonic paisatge que tenim a Catalunya, criticant lo marranos que som (si no hem vist centenars d'emboltoris i llaunes, no n'hem vist cap) i l'incivisme (sobretot pels "propietaris" de mascotes, més que no per les mascotes mateixes) en general, i jugant amb el gel (caminant-hi per sobre i mullant-nos els peus i mans).
Entre gorg i gorg (5 o 10 minuts) anavem arreglant el món, una mica de medicina, una mica de bombes, una mica d'economia i una mica d'alegria que, fet i fotut estem a diumenge i ens ho mereixem!!!
També apostem sobre l'alçada dels salts i la profunditat d'alguns, que prometen bastant (amb 10 metres de caiguda d'aigua i fondària d'un parell de metres en alguns punts). A la primavera toca anar-hi professionalment per a inaugurar la campanya d'immersió de muntanya!
Òbviament, es fan les fotos de rigor fent el saltimbanqui i amb tot el grup, aprofitant totes les funcionalitats (incloses les desconegudes) de les nostres càmeres.
Esmorzem en un solei d'on fa mandra aixecar-se i ja quasi al capdamunt tombem a la dreta fent mitja volta per l'altre riba, seguint arreglant el món i de tornada cap a la zona de picnic inicial (porteu 10€, per si de cas, jeje) on dinem acompanyats per un solet generós i sense gens de vent que ens fa tornar al cotxe tant bon punt insinua amagar-se rera la muntanya.
Refem els 2853 metres de camí fins a l'inici del camí ral (allà les mesures es fan així de precises), agafem els cotxes i "véte por culo", de tornada cap a marc després d'exòtiques infusions afrodisíaques amb noms picantons.
Ens dirigim cap a Campdevànol, capital dels Porsche, de les estelades i per un dia, de les caminades capgrosses.
El recorregut s'inicia al costat del punt de trobada dels porsche (quasi al nucli urbà), passa per un PR marcat com a Camí Ral de Ramats que passa a prop de la residència-centre de dia i amunt que fa pujada, anar fent un gorg rera un altre, amb boniques cascades de glaç i algun altre racó amb fang per a tothom.
La ruta és planera, per tant donava per anar admirant, criticant i jugant. Admirant el bonic paisatge que tenim a Catalunya, criticant lo marranos que som (si no hem vist centenars d'emboltoris i llaunes, no n'hem vist cap) i l'incivisme (sobretot pels "propietaris" de mascotes, més que no per les mascotes mateixes) en general, i jugant amb el gel (caminant-hi per sobre i mullant-nos els peus i mans).
Entre gorg i gorg (5 o 10 minuts) anavem arreglant el món, una mica de medicina, una mica de bombes, una mica d'economia i una mica d'alegria que, fet i fotut estem a diumenge i ens ho mereixem!!!
També apostem sobre l'alçada dels salts i la profunditat d'alguns, que prometen bastant (amb 10 metres de caiguda d'aigua i fondària d'un parell de metres en alguns punts). A la primavera toca anar-hi professionalment per a inaugurar la campanya d'immersió de muntanya!
Òbviament, es fan les fotos de rigor fent el saltimbanqui i amb tot el grup, aprofitant totes les funcionalitats (incloses les desconegudes) de les nostres càmeres.
Esmorzem en un solei d'on fa mandra aixecar-se i ja quasi al capdamunt tombem a la dreta fent mitja volta per l'altre riba, seguint arreglant el món i de tornada cap a la zona de picnic inicial (porteu 10€, per si de cas, jeje) on dinem acompanyats per un solet generós i sense gens de vent que ens fa tornar al cotxe tant bon punt insinua amagar-se rera la muntanya.
Refem els 2853 metres de camí fins a l'inici del camí ral (allà les mesures es fan així de precises), agafem els cotxes i "véte por culo", de tornada cap a marc després d'exòtiques infusions afrodisíaques amb noms picantons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
