Comencem -com és de rigor- preguntant si tothom vol començar pujant la muntanya, i en cas afirmatiu, si ho vol fer pel costat dret o pel costat esquerra. Sembla que tothom respòn unànimement a les dues preguntes i ens enfilem per un camí de faigs en un ambient més càlid del que molts haviem previst en deixar el local.
Les converses deixen enrera la corrupció, les manis indepes i s'albira un sol lluent que fa lluir la boira als nostres peus, mentre comencem a llençar bastons com aquell que llença els problemes fora. Però tornen, a tota velocitat i plens de baves. Com els problemes mateixos!
Deliciosos, com no, com els escassos rejos de sol que arriben al lloc on hem fet l'aturada d'esmorzar. Reprenent la pujada ens allarguem i alguns ja s'independitzen, però el nostre pastor els espera fins al punt de trobada on s'acaba la tartera i on trenca el poc gel que hi ha a l'obaga. Els primers arriben ja al coll des d'on es veu Sant Segimon, amb un sol ja perfecte que fa pinta de durador.
A partir d'aquest punt, s'ajunten els camins nostre i el que puja de collformic, en una avinguda que semblen les Rambles.
Arribats al cim, sense pilars oficials ni posta d'acord sobre quin domàs posar, acabem triant els dos domassos i fent el supertramp. Bé, i alguna foto també!
A la baixada, ens aturem al coll, però el sol ens persegueix i fa aixecar de taula per tornar al cotxe a dos de cinc.
Un gran dia amb molt bona companyia i un sol que realment ha fet molta enveja als qui han triat estar a Mataró!!!
Entrades
