Arriba a les 9.41 un destacament de 9 soldats amb perspectives al Taga. Tot enfilant els primers suaus pendents de muntanyes arrobossades de pedra i vellut verd, descobrim que el Valvi Girona fa temps que no existeix. Acabades aquestes primeres consideracions, un grup de llangardaixos Capgrossos es troben al Coll de Jou amb les galtes vermelles del sol. La companyia s'escampa cap a llevant fins a fer cim al Puig Estela, entre llargues discussions de com pensen homes i dones i se senten veus que el cervell és com una pila de caixes.(http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=fvw). Al capdavall, potser no està tot tant equivocat, oi?
De tornada al coll i en camí cap al Taga, a 1850 metres una proclama forta ressona pel Coll de Jou:"Quin plaer de seure una mica i escoltar el batec de la terra!". Probablement el mal d'alçada hagi començat a fer estralls a partir d'aquest punt, abans de coronar el Taga i posar una magnífica cirereta al matí quan tot just es començava a tapar el cel.
Baixem per un camí de cabra cap al refugi de Sant Jordi on fem marrada per dinar i reposar les cames. Acabat el moderat repòs, reprenem la marxa i seguim per les escaletes de cabra fins a tancar la volta. A les 16.20 prenem els cotxes de camí cap a una merescuda cerveseta.
Crònica: Oriol Gallemí
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada