Caminada al Comanegra i Puig de les Bruixes

Sortint a dos quarts de vuit del local de la colla, sis capgrossos accepten el repte de'n Sergi per anar a enfilar el Comanegra. Cap a les 10:30 i després d'una llarga pista forestal perduda al capdavall d'una carretereta de molt escasses dimensions que puja de Sant Joan de les abadesses amb dos capgrossets més.
Amunt, amunt amunt de l'aparcament, comença el fresc ventet i s'albira la boira a baix les planes i valls. Potser inspirats pels 1500m, potser pel sol que ens acompanya, comencen les converses sobre vehicles clàssics, el disseny industrial. Sense saber com ni d'on surten prop de la carena els casos de les persones que han robat als fills que han fet fama i diners. També han sortit esquitxats bancs i caixes, però aquests seguiran presents durant moltes més sortides segurament.
Coronat el comanegra, vistos els calçotets amb nom de gos i fets uns ganyips, seguim avall cap al puig de les bruixes parlant sobre planificació urbanística.
Una horeta més endavant arribem al puig de les Bruixes i no sembla que cap estigui amb nosaltres, ja que seguim amb un sol perfecte i una lleugera brisa refrescant. Dinem i piquem de cara al vent, i tirem avall fent mitja volta de tornada parlant de les subprime, preferents i de les masies abandonades que hi ha per la zona, amb els camps i boscos del volt. Per casualitat no hi ha grans línies elèctriques, però és un camp perillós parlar amb gent de la generació-e (que segons la Tieta no són més feliços els qui més tenen sinó els qui menys necessiten) i dels capgrossos potencials que veiem a la bassa amb la salamandra.

I ja hi som, hem fet 8km en una volta rodona i tornant per pista, deixant enrera una tirolina que devia servir de corriola en altres temps. Arribem als cotxes a les 14:45 i tornem a casa pels volts de les 17. Hem gaudit d'un sol preciós i una companyia genial.

Qui s'apunta a la propera????