Sortida al Bassegoda

A les ordres de'n Sergi Clos, agafem els punts preparats per la Tieta i emprenem el viatge cap a la frontera. Puntualment he pensat de creuar-la i quedar-me visitant en Guiri, però només puntualment. Finalment hem cardat cap a Olot i ens ha arribat una imatge preciosa del sol naixent del mar, que ens envia la Tieta.
Pensant en fer un Harlem Shake amb barretines violetes (sense trencar taules de planxar, però) llegim que l'Alexis creu que "si sigo así, me quedo en el Barcelona". Ja no ens queda cap més sortida que marxar cap a la terra alta.
A les 10 del matí aparquem coincidint amb l'embardissada del CEO, una gran caminada i ens trobem tota la tropa que va corrents com una daina. De fet, algun ximple va tenir la brillant idea de fer la marxa amb vehicle i va aparcar malament, obstruint el camí, que va quedar molt estret en alguns

passos.
Arribant a l'esglèsia de la Mare de Déu de les Agulles, fem un petit refrigeri, esquitxat amb vi i kikos. Pensant en on enxufen les coses en llocs tant remots ens descobreixen que hauriem d'anar en compte, ja que la Deva és la única que no porta calces.
Albirant el cim, a la solana arribem a les 14 i ens hi passem tres quarts ben bons, fent fotos i parlant sobre el paracaigudisme de'n Quico i parapent de'n Lluis amb vistes al canigó,. la badia de Roses i el pla de l'Estany.
Baixant ens aturem a dinar a quarts de quatre, parlant de castells, de la temporada, dels calendaris (no dels bombers), de lo canalles que som i del tronc on estem asseguts fent la migdiada.
Represa la marxa, ens agafen fogots i ens aturem a refrescar les cames, banyant-nos al riu per conservar la pell ben tibada.
Vorejant la vall del riu (que s'asseca per la captació d'aigües), a les 20 arribem al cotxe després de 23km i 1300m de desnivell acumulat, alguns més cansats per fer els passerells, però ben contents de les vistes i la bona companyia.
Un dia genial!!!!!! FELIÇ DIADA!!!!