Atenció Atenció!!!!!
Diumenge dia 14 sortida a les 08:00 del matí al local. Portar dinar per si anem una mica lluny per a fer la sortida. El lloc està per a concretari dependrà dels que siguem. No es tocarà neu però evitarem les cotes altes però la previsió no aconsella tocar cotes altes.
Salut!!!

Atenció:
Sortida a Bastiments anulada. Estem cercant de fer una alternativa. S'accepten suggerències!!!
Moltes gràcies!!!!

Caminada al Castanyer d'en Cuc (30 de Novembre del 2014)

Bon dia Caminaires!!!!

Això ja arrenca i ho fa aquest cap de setmana amb una de les clàssiques!!!!
El Castanyer d'en Cuc,inmmens en la seva bellessa espera la cita anual i la nostra visita.

Es una sortida matinal i ens trobarem a les 08:00 del matí al local de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró( la que dona amb el C/Herrera.
Es una sortida apta per a tots els públics,així que grans i petits si voleu passar un diumenge en bona companyia i fer-vos uns riures,ja sabeu!!!!

Cal dur calçat adequat per a caminar, aigua i alguna coseta per anar picant per el camí i quan arribem al Castanyer fer un mos.

Roba adequada a les condicions meteorològiques.
Salut i quilòmetres!!!

BONA TARDA CAMINAIRES:
A FALTA D'HORARIS I INFORMACIÓ AIXÍ QUEDARIA EL CALENDARI 2014-2015 DE LES CAMINADES.

A MESURA QUE ELS ENCARREGATS/DES DE CADA SORTIDA ENVIIN INFORMACIÓ DE LA SORTIDA ANIREM ACTUALITZANT EL FACEBBOK I EL BLOC,AIXÍ QUE ESTIGUEU ATENTS I ATENTES.

QUEDA EL 21 DE DESEMBRE LLIURE, SI ALGU VOL PROPOSAR ALGUNA SORTIDA, JA HO SABEU!!!!

30 NOVEMBRE CASTANYER D'EN CUC-MANEL CAÑELLAS-MATINAL
14 DESENBRE PIC DE BASTIMENTS-ROSER CAÑELLAS-TOT EL DIA
21 DESEMBRE
26 DESEMBRE MATAGALL-CLÀSSICA-MATINAL
11 GENER TORRENT CABANA-MANEL CAÑELLAS-TOT EL DIA
25 DE GENER RUTA DEL CÍSTER-SEBASTIAN-TOT EL DIA
8 DE FEBRER MONTSERRAT-SEBASTIAN-TOT EL DIA
8 DE MARÇ ESTANYS DEL CARLIT-THAIS I SERG-TOT EL DIA
22 DE MARÇ EMPORDÀ-FAMILIA MUNDI-TOT EL DIA

SALUT I QUILÒMETRES!!!!

Noticies sobre la sortida al Comabona del 13 d'Abril

Bon dia a tots i totes!!!!

Us passo informació sobre la sortida al Comabona del 13 d'Abril.

El Comabona és el cim d’anomenada més oriental de la serra del Cadí i un dels millors miradors de la cara nord del Pedraforca, bressol de l’alpinisme català. Com tota la serra té dos vessants ben diferenciats. El nord és feréstec i abrupte amb caients acanalats cap a la Cerdanya que superen els 500m. El vessant sud, en canvi, és majoritàriament suau però amb pendents constants, àrid i calorós.

La ruta proposada no és pas la via normal d’aquest cim, transcorre totalment fora de camí però no presenta grans dificultats d’orientació. En canvi ens oferirà un ambient tranquil, podrem conviure amb un grapat d’isards, i decidirem en tot moment com evitar les tarteres i els rasclers de roca calcària cercant referències al paisatge.

Per arribar al coll de Torn tenim diverses possibilitats. La més senzilla és fer l’accés en cotxe com si anéssim al Pedraforca, o sigui que arribem al poble de Saldes, continuem en direcció a Gósol, i al cap d’un quilòmetre agafem el primer trencall a mà dreta que ens porta fins al mirador de Gresolet (on aparcaríem si anéssim al Pedraforca des del refugi). La carretera a la propera corba es converteix en una pista forestal.

Aquesta pista forestal creua la falda de tota la cara nord del Pedraforca, cosa que la fa perillosa després de pluges importants i impossible de transitar quan han caigut les primeres nevades. Els responsables del Parc Natural del Cadí-Moixeró la tanquen amb una barrera, quan la situació ho demana, poc després del mirador de Gresolet (a la vertical del refugi Lluís Estasen). Això passa aproximadament des del mes de novembre fins al mes de maig, en canvi per l’altra banda, des de Bagà, no hi ha barrera, o sigui que allò que determina si es pot passar o no és la presència de neu.

Anem avançant per aquesta pista, tot passant pel Collell, el coll de les Bassotes (d’on surt la via normal del Comabona pel sender de petit recorregut), i finalment arribem al punt més elevat, al coll de Torn, on aparquem. Són poc més de 5km de pista forestal apta per a turismes (si no hi ha una situació atípica).

Un altre possibilitat, aconsellada si creieu que la barrera de l’altre accés és tancada per la presència de neu o perill d’esllavissades, és des del poble de Bagà, passant pel poble de Gisclareny i arribant al coll de la Bena, on s’acaba la carretera es  i comença la pista forestal. Del coll de la Bena al coll de la Bauma és obac, a principis de primavera ens podem trobar que hi hagi neu, i més endavant, a partir del coll de la Bauma, no en trobem més fins molt amunt, ja que és solell. Al coll de la Bauma trenquem a mà dreta i ens enfilem fins al coll de Torn per algun tram una mica més precari (tot i transitable en turisme). Són gairebé 20 km des de Bagà.

L’últim accés és una mica abans d’arribar a Saldes, agafant una pista cap al santuari de la Mare de Déu de Gresolet i pujant fins al coll de la Bauma (uns 12 km), on ens ajuntem amb l’accés anterior.

ASCENSIÓ DES DEL COLL DE TORN

Des del coll de Torn podem veure els dos punts clau de la ruta, on assolirem la carena i quan l’abandonarem a la tornada. Comencem a caminar pels prats cap al nord amb tendència cap a la dreta. Quan arribem al bosc i sempre en direcció nord-est, hem de creuar dos petits barrancs que baixen de la carena. A poc a poc el bosc es va esclarissant i, evitant els trams de tarteres per sota i fent sempre una diagonal cap a la dreta, tracem un camí fins a la carena de la serra Pedregosa. Quan arribem a la carena el paisatge canvia completament, sembla un altre món, a la tardor trobem un altiplà desèrtic i aïllat del món, en canvi a finals de primavera hi ha una verdor generosa que fa la delícia del bestiar que hi pastura. A l’esquerra i separat per la fondalada on hi ha el Cortal dels Cortils, ens queda el pic de la Costa Cabirolera, i a la dreta hi tenim un gran pla amb algunes dolines amb el Comabona al fons. Aquí podem optar per anar directament cap a la carena i pujar al Puig de la Font Tordera, que té un doble cim molt planer, o flanquejar-lo i anar directament al collet de Comabona. Si optem per la segona opció creuarem el GR però no l’hem pas de seguir gaire estona perquè no passa pel cim, vora el collet de Comabona enfilem recte cap al cim, que és el darrer de tres turons molt semblants que hi ha. Estare pendent de la neu , per informar del material a dur,raquetes,grampons i la penjare al facebook i enviare correu. Salut i gas al matalàs!!!!

ES VEN MAGNÍFICA TORRE MEGALÍTICA

Donar una volta a Céllecs mai ha estat tant bonic. Gaudiu d'un apartament a la muntanya, a 4 vents des d'un dels cims prehistòrics més concorreguts de la comarca.

Enfilant des del bosc de Ruscalleda, vorejant la pedrera, i al llarg de 15km es troben situats la terrassa-mirador (increment de 400m positius), l'ermita de sant bartomeu (contemporània), la cabana del moro (on en Guiri ens delecta amb un GRAN pastís de formatge),  el plat del rei- saló menjador, un magnífic SPA termal amb banys de fang i "relaxing cup of senglar" i una espaiosa sala de pintures coneguda com a pedra de les orenetes.

Seguint enllà trobem la sala d'escultures de la pedra de les creus, un bolet decoratiu de passadís (edat contemporània, que fa prou bonic) i un petit dòlmen que ens cola un gol per a si mai hi volem anar a estavellar.

Seguint perduts en la immensitat del passadís de la casa, ens endinsem a la foradada, hi fem un pilaret sense domàs i potser un altre dia considerarem la compra del piset.

Una cucada, però el passadís és massa llarg i les habitacions estan marcades de forma una mica confusa ... Al capdavall hem completat la volta en 3 hores!

Prepareu-vos capgrossos per a la propera sortida de febrer ... ben aviat arriba la UH UH UH UH  --- LA PREHISTORICA!!!

Una gran ruta matinal pels entorns d'Òrrius, la roca (no village) i Vilanova del Vallès, en 14 còmodes km i unes vistes privilegiades a la plana del Vallès.

Si encara us sobren coses per cremar després de Nadal, sempre es pot fer corrent! (increment de 500m positius, que es poden fer pel dret).

Ànims i bones festes!!!!

A les 7 del matí començava tota una aventura per 5 maresmencs amb ganes de conèixer una comarca poc coneguda muntanyosament parlant, la del Garraf.

Després de les presentacions d’una nova incorporació a les caminades Capgrosses, la conductora ens porta a una nova aventura, encarar el cotxe en contra direcció no és una bona manera de començar, tampoc ho és deixar-se de posar el fre de mà quan una surt del cotxe per posar gasolina. El que fa la son!!

Xino-xano ens dirigim al nostre punt d’inici: Olivella però aquest bonic i petit poble del Garraf no te ni un bar obert un diumenge al matí, amb el que sabedors d’això decidir fer parada a Vilafranca per fer el cafè que ens desperti.

Ostres! Però trobar un bar obert a Vilafranca, un diumenge sense castells a les 8.30 del matí sembla missió impossible!! Finalment en trobem un i anem observant com van arribant també els corredors d’una cursa que s’hi està muntant allà al davant mateix.

A ells els esperen 10 km corrents, a nosaltres 25 a caminant, res petita diferència. Al marxar el cambrer ens desitja bona cursa!!

Amb ruta turística inclosa, arribem a Olivella, canvi de calçat i som-hi!!

Però la conductora no era la única dormida, el responsable de portar la Daniela a cada sortida ens diu que se l’ha deixat a casa, pobre Daniela!! Un dia que l’ha de treure a passejar i la deixa a casa!!

Entre margallons i farigoles iniciem la ruta i hi trobem el primer refugi de pastors, i no era una ruta de les masies del Garraf? Si, però també dels refugis dels pastors, doncs en trobem uns quants pel camí.

Canvi de vegetació i sorpresa! Per primera vegada a una caminada ens dediquem a collir bolets!! Una gran extensió de fredolics que ens trobem a tocar del camí i vinga! tots cap a la bossa. Be tots no, ni han masses i en deixem pels que vinguin darrera nostra.

Així que continuem la ruta i els homes van collint farigola, van arribar casa amb una bossa plena cadascú de farigola, què en faran amb ella?

Trobem la primera masia Can Grau i fem parada per esmorzar, Mica en mica anem trobant més masies, algunes gairebé en ruïnes, algunes amb racons i piscines espectaculars i d’altres que les estan arreglant. Les masies van passant i la gana comença a arribar així que arribem a La Fassina,una casa habitada i convertida en casa de colònies. Allà fem parada per dinar però no ens adormim doncs estem al Gener i per molt de sol que faci, quan un s’està parat acaba agafant fred.

Així que continuem la nostra ruta cap a Olivella amb visites a més masies ja que l’últim tram és on n’hi ha més, però abans no ens podem deixar de fer la foto oficial amb el “Tomàs” que li varem trobar un altre ús, el de fer de davantal.

Ah!! Però no podem marxar sense fer el Supertramp!! Però no un, si no quatre o cinc o més! Això de posar les càmeres automàtiques i que tothom salti en un moment o altre fa que no hi hagi cap foto on tots estiguem saltant! Hahaha. Després de tant supertramp decidim que l’any vinent ho presentarem a assemblea per que es voti per fer el supertramp, secció oficial de la colla, haha els quilòmetres ens comencen a afectar, però n’hi ha que els afecten més que d’altres.

Arribant ja a Olivella, trobem l’únic bar del poble, que està tancat, deuen obrir només a l’estiu. Finalment ens adonem que els quilòmetres han afectat a alguns més que d’altres i on tothom hi llegeix Gabriel que és el nom del bar, n’hi ha que llegeixen Cabaret!! Sergi, en què pensaves???

Però les aventures no s’acaben aquí, tot tornant sonen Els Amics de les Arts i repetim cançó de Jean-Luc, doncs la conductora dormida ja pot anar a dormir, després d’uns anys d’aquesta cançó, descobreix que els Amics no ens parlen de l’elefant Babar sinó d’en Godard, en Jean-Luc Godard cineasta francès. Anna, ja pots anar a dormir!

I tot xino-xano arribem a Mataró comentant que la propera sortida és diumenge dia 2 de Febrer que en Motta ens portarà a alguns dòlmens.

Salut i bones caminades!

Aquest diumenge ens en anem a caminar per la ruta de Les Masies del Garraf.

És un itinerari circular que transcorre pel PR37. Es tracta d´un recorregut de 25 km; l’ altitud mínima és de 107 m i la màxima de 385 m. Calculem unes 6 hores de caminada, però tot dependrà del ritme i les parades.

Transcorre per la major part de les masies del  Parc del Garraf: Can Camps, Can Liona, els Masets, la Fassina -una de les poques masies habitades del Parc-, Can Planes -una vella masia acompanyada d´una torre de defensa de planta quadrada-, Vallgrassa -antiga masia ramadera i avui Centre Experimental de les Arts-, Corral Nou, Les Piques -antic convent en runes- i Can Grau. L´itinerari parteix i finalitza a Olivella, al davant de La Sala, oficina d´informació del parc.

Ens trobem diumenge a les 7h. al local, amb l’ esmorzar i el dinar!

Fotos de la Sortida per els Volts de Girona

24 hores de muntanya 2014

Aquest any sortim des de Santa Pau, indret conegut pel seu transformador de mitja tensió transformat en mirador i pels seus fesols a preus (g)astronòmics.
El paratge deixa bocabadat, com en una escena de peli, tot l'atrezzo esta posat "com en un poble", sense veure's tant artificial com Rupit, i constra d'un nucli poblat molt petit (d'uns 200m de diàmetre) i de molts veïnats i masies dispersos per un ample territori.
Havent-nos inscrit, fem un "relaxing cup of trifàsic de ratafia in plaça major" i degustem coca de sucre i productes de la terra. Sigui com sigui, els Santpauencs han aconseguit transmetre tot el gas que porten els famosos fesols a qualsevol altre ingesta del poble, i aquí crec que es va col·laborar en gran mesura a l'efecte hivernacle de la caminada (una calor i humitat molt elevades).
Així doncs, amb compte enrere rigorosament inclòs, enfilem el primer tram a tota castanya mentre una colla d'exploradors troba una drecera de 2km més. Després de 30 minuts d'espera, retrobem els caps perduts i reprenem la marxa més tranquil·lament. Els cavalls no semblen haver entès què hi feiem mitja hora aturats mentre els contemplavem i el sol anava baixant.
Seguint amunt arribem a les 14:45 a la masia més alta del municipi de Santa Pau, abandonada encara amb els estris de llaurar a sota del cobert.
Una colla enyoren la barbie de les darreres edicions, però jo em congratulo de que en "rantanplang" ni la seva mestressa hagin vingut.
Una mica més enllà trobem el camp de la trona i "la plana" no sé si en honor a la feixa o a la mestressa, però també ben peculiar. Encara hi ha força conversa i la gent té forces per fer fotos i comentar anècdotes de cada indret.
Fent ruta ens tornem a presentar amb els de cada any (evidentment costa recordar els 30 o 40 noms dels asidus caminaires de la cita) i com si fossim coneguts de tota la vida arreglem el món, admirem la masia de darrera Medes o simplement ens queixem de les quatre gotes que s'insinuen arribats a les Cabanes.
El grup s'ha estirat molt i arribem a St Aniol de Finestres a les 17:55 (20 minuts de retard), el temps just per arreplegar el frontal i els reflectants per a les etapes de nit, menjar un petit entrepà d'embotit o formatge de la zona, beure dos gots de sucs i apali, que ja tonem a reprendre la marxa.
Els que seguim endavant parlem dels indrets on es pot anar (o no) de l'estranger, sobre quin preu i quin valor otorguem a les coses de casa (quant pagariem per una tauleta de cortesia? -100€ i per un sofà? -anem a iquea) i entremig aprofito per fer de RRPP de la CapTrail a una colla de corredors.
Tornem a fer una paradeta de reagrupament i em segueix sobrant la única màniga que porto posada (bé, i els pantalons de doble capa també) perquè em passo amorrat a l'ampolla més de mig avituallament cada vegada.
A les 20:00 comença el Barça ... i també hi falten els de la ràdio (només es queixen alguns que diuen que va empatant), però la tranquil·litat regna durant les primeres hores. No han fallat els de l'agrupament escolta d'Olot (rangers i pioners) que comenten amb tot luxe de detall els set llibres i vuit pelis de L'Enric Cassoler (nom olotí de Harry Potter).
Un dels corredors de Granollers em sorprèn amb les peculiaritats del Montseny i de les seves varietats d'estrats vegetatius i climatològics. Mai hi havia caigut que fos tant variat. Ni que fos patrimoni de la UNESCO com els castells.
A mig camí fem un petit avituallament a Susqueda on ens reagrupem i ens conviden a tastar els embotits de la zona (bull blanc, bull negre, llonganissa) i a un got de vi, refresc galetes BIRBA i ... TORRONS!!!! (els plàtans s'acaben abans que arribi i només em puc menjar un parell de taronges en una esgarrapada abans de reprendre la marxa).
A les Planes d'Hostoles ens esperen uns magnífics MACARRONS que podem degustar entaulats i amb vi i fruita. Tornen a volar els plàtans i quedar només taronges. Haurem de mirar aquest fenòmen.
La nit és molt tranquil·la, terriblement xafogosa i calmada, sense vent, sense fred, sense pluja i sense lluna pel que tothom engega els frontals i llanternes i alguns ens quedem sense piles XD. I la gent també es torna més introspectiva sense el paisatge -tot i que s'insinuen les corbes del Far i Sant Genís entre la fantasmagòrica boira-.
Arribem a l'estació del carrilet a Amer on comença el foc real a les 2:00. a baix hem pogut reomplir dipòsits amb caldo calent i coca de sucre, i hagut d'esperar els autobusos cinc minuts perquè hi ha hagut més abandons dels previstos. Sembla ser que el caldo contenia gas i algú de davant l'ha anat deixant escapar durant els primers km de l'etapa.
Seguint enllà, remuntem Santa Lena passant per masies enormes que cauen a trossos, boscos abandonats amb els camps i praderes de la finca, on ens mengem un entrepà a les fosques. Són les 4:15 i la festa està bastant quieta. On és la moguda gironina???
Passem St Roc i anuncien que som cap a 75, mentre seguim una etapa que sembla ser més una muntanya russa que cap altra cosa.
Passem Sta Maria de Llémena cap a les 6 tocades i ens queda pels volts d'una horeta per arribar a Sant Esteve de Llémena a les 7.
A Sant Esteve ens reben amb un got de xocolata calenta i podem sucar els melindros. Per tal que no sobri xocolata, ajudo els organitzadors a recollir -no em fa res sortir el darrer- i me'n serveixen un parell de gots més. A més, al grup se'ns torna a afegir la Maria, una senyora que amb 40 anys a cada cama i 1 de propina ens haurà acompanyat quasi durant una marató de muntanya al final de la ruta (ja ha fet la primera etapa fins que ha fosquejat).
Arribats a Mieres ja tenim un esmorzar com Déu mana: embotits de la terra, RATAFIA de Mieres (molt ben macerada), pa amb tomaquet o llesques sense sucar (amb dret a decidir). El sol és fugicer i mengem depressa perquè si no toca moure les cadires empaitant cada raig. Al final, fem uns glops d'aigua per tirar les galetes avall i reprenem el camí amb el suport d'un o dos autobusos de l'IMSERSO.
Saltant pels prats ens retrobem amb en Pau i la Coloma, però jo ja estic fet una merda punxada en un pal, com podeu veure.
Al final arribem cap a les 14:00 a Santa Pau, més o menys agrupats i on ens espera l'organització amb càmeres, fotowall, foto de família dels 40 que hem acabat + foto discriminatòria "women only", moltes rialles, abraçades i petons de comiat i fins la propera.


 Gràcies al Centre Excursionista d'Olot per la vostra hospitalitat !!!!!

Participació i etapes:

1. 217 persones
2. 240 fosquejant
3. 165 nocturna 1
4. 75   69 nocturna 2
5. 71 matinal
6. 125 final suau