A les 7 del matí
començava tota una aventura per 5 maresmencs amb ganes de conèixer
una comarca poc coneguda muntanyosament parlant, la del Garraf.
Després de les
presentacions d’una nova incorporació a les caminades Capgrosses,
la conductora ens porta a una nova aventura, encarar el cotxe en
contra direcció no és una bona manera de començar, tampoc ho és
deixar-se de posar el fre de mà quan una surt del cotxe per posar
gasolina. El que fa la son!!
Xino-xano ens dirigim al
nostre punt d’inici: Olivella però aquest bonic i petit poble del
Garraf no te ni un bar obert un diumenge al matí, amb el que
sabedors d’això decidir fer parada a Vilafranca per fer el cafè
que ens desperti.
Ostres! Però trobar un
bar obert a Vilafranca, un diumenge sense castells a les 8.30 del
matí sembla missió impossible!! Finalment en trobem un i anem
observant com van arribant també els corredors d’una cursa que
s’hi està muntant allà al davant mateix.
A ells els esperen 10 km
corrents, a nosaltres 25 a caminant, res petita diferència. Al
marxar el cambrer ens desitja bona cursa!!
Amb ruta turística
inclosa, arribem a Olivella, canvi de calçat i som-hi!!
Però la conductora no era
la única dormida, el responsable de portar la Daniela a cada sortida
ens diu que se l’ha deixat a casa, pobre Daniela!! Un dia que l’ha
de treure a passejar i la deixa a casa!!
Entre margallons i
farigoles iniciem la ruta i hi trobem el primer refugi de pastors, i
no era una ruta de les masies del Garraf? Si, però també dels
refugis dels pastors, doncs en trobem uns quants pel camí.
Canvi de vegetació i
sorpresa! Per primera vegada a una caminada ens dediquem a collir
bolets!! Una gran extensió de fredolics que ens trobem a tocar del
camí i vinga! tots cap a la bossa. Be tots no, ni han masses i en
deixem pels que vinguin darrera nostra.
Així que continuem la
ruta i els homes van collint farigola, van arribar casa amb una bossa
plena cadascú de farigola, què en faran amb ella?
Trobem la primera masia
Can Grau i fem parada per esmorzar, Mica en mica anem trobant més
masies, algunes gairebé en ruïnes, algunes amb racons i piscines
espectaculars i d’altres que les estan arreglant. Les masies van
passant i la gana comença a arribar així que arribem a La
Fassina,una casa habitada i convertida en casa de colònies. Allà
fem parada per dinar però no ens adormim doncs estem al Gener i per
molt de sol que faci, quan un s’està parat acaba agafant fred.
Així que continuem la
nostra ruta cap a Olivella amb visites a més masies ja que l’últim
tram és on n’hi ha més, però abans no ens podem deixar de fer la
foto oficial amb el “Tomàs” que li varem trobar un altre ús, el
de fer de davantal.
Ah!! Però no podem marxar
sense fer el Supertramp!! Però no un, si no quatre o cinc o més!
Això de posar les càmeres automàtiques i que tothom salti en un
moment o altre fa que no hi hagi cap foto on tots estiguem saltant!
Hahaha. Després de tant supertramp decidim que l’any vinent ho
presentarem a assemblea per que es voti per fer el supertramp, secció
oficial de la colla, haha els quilòmetres ens comencen a afectar,
però n’hi ha que els afecten més que d’altres.
Arribant ja a Olivella,
trobem l’únic bar del poble, que està tancat, deuen obrir només
a l’estiu. Finalment ens adonem que els quilòmetres han afectat a
alguns més que d’altres i on tothom hi llegeix Gabriel que és el
nom del bar, n’hi ha que llegeixen Cabaret!! Sergi, en què
pensaves???
Però les aventures no
s’acaben aquí, tot tornant sonen Els Amics de les Arts i repetim
cançó de Jean-Luc, doncs la conductora dormida ja pot anar a
dormir, després d’uns anys d’aquesta cançó, descobreix que els
Amics no ens parlen de l’elefant Babar sinó d’en Godard, en
Jean-Luc Godard cineasta francès. Anna, ja pots anar a dormir!
I tot xino-xano arribem a
Mataró comentant que la propera sortida és diumenge dia 2 de Febrer
que en Motta ens portarà a alguns dòlmens.
Salut i bones caminades!
Entrades
